Declaració Programàtica de Plataforma per Catalunya (PxC) redactada íntegrament per Jaume Farrerons l'any 2002

 

 

 

 

 

 

 

 

PLATAFORMA PER CATALUNYA

 

DECLARACIÓ PROGRAMÀTICA

1.- Plataforma per Catalunya. Un projecte ètic al servei del ciutadà. La Plataforma per Catalunya (PxC) és un partit polític català, democràtic i amb vocació europea, decididament innovador, que es fonamenta en la llibertat, la igualtat, l’amor a la veritat i la solidaritat entre els ciutadans de Catalunya. Un projecte ètic que vol aconseguir un país just i solidari on es respectin els Drets Humans i tothom tingui l’oportunitat de viure amb dignitat. PxC té els seus pilars doctrinals en la tradició institucional catalana, la qual representa el veritable fonament de la Catalunya moderna i innovadora a què aspirem: un poble capaç d’afrontar els nous reptes de futur tot conservant la radical autenticitat democràtica de les seves arrels històriques.

            1.2- La PxC no és de dretes ni d’esquerres, sinó el projecte del sentit comú al servei del ciutadà. És la plataforma ampla de tots els ciutadans que no se senten representats pels partits de sempre en temes tan importants com ara la immigració il·legal, la delinqüència, l’atur, el terrorisme, la corrupció política o la degradació ambiental. És un partit aconfessional però que s’inspira en els humanismes cristià i il·lustrat, en el catalanisme polític que arrenca amb Valentí Almirall o Torres i Bages i, en general, en la tradició racional –científica, filosòfica i humanitària- que caracteritza a la civilització occidental davant d’altres cultures. En aquest sentit, la PxC entén el concepte cristià de persona, el progrés social i la raó com a elements constitutius de la nostra tradició i buscarà el desenvolupament de l’estat de benestar a la societat catalana.

            1.3- La PxC no apel·la a cap ideologia, sinó a uns valors ètics i, en qualsevol cas, accepta persones de totes les procedències i sensibilitats que vulguin treballar per a fer realitat la present declaració programàtica. El partit elaborarà la seva doctrina política pròpia tenint en compte els elements positius dels corrents filosòfics i ideològics de qualsevol signe que hagin jugat algun paper decisiu en la història d’Europa.

2.- La família. Recuperar el valor de la família. Les societats occidentals pateixen una crisi de valors ètics i socials que afecta totes les institucions, inclosa la família. Tanmateix, la institució familiar és el pilar de la nostra societat i cal recuperar-ne el valor. Pensem que la família representa, per als joves, el primer agent socialitzador i de transmissió educativa de valors ètics sense els quals un país tard o d’hora s’esfondra en el caos. La joventut és el nostre futur i mereix, doncs, una total dedicació per part nostra. Cal dotar els joves d’una bona educació que sols la família pot donar. És menester facilitar-los una vida sana, esportiva, rica en valors humans, que fomenti una òptima realització personal, base de l’èxit en el món intel·lectual i professional.

            2.2- Davant la gravíssima davallada de la natalitat al nostre país, s’haurà de potenciar la institució familiar mitjançant importants incentius econòmics i reduccions fiscals.

            2.3- La gent gran mereix la nostra més acurada atenció i no podem consentir que els nou vinguts rebin més ajudes que els nostres avis. És la gent gran del nostre país qui amb llurs esforços, sacrificis i treball ha contribuït dia a dia a crear la societat que avui gaudim. Tenim, doncs, l’obligació de retornar-los amb benestar i respecte allò que per agraïment ha de ser el nostre compromís més ferm. Calen pensions dignes per als nostres avis, així com programes d’atenció domiciliària perquè la gent gran romangui a casa seva dignament. Per tot això, la PxC proposa ajuts reals a les famílies per part de les administracions, promoure l’obertura de més llars d’infants i casals per a la tercera edat. La PxC fundarà una conselleria específica d’atenció a la família.

            2.4- La PxC tindrà en compte que el catolicisme no és una religió qualsevol, sinó la matriu de la nostra cultura i un element d’integració de la societat catalana estretament lligat a les seves institucions fonamentals.

3.- Immigració i islam. Per una altra política d’immigració i contra la vulneració islàmica dels drets de la dona. La immigració a gran escala és una de les conseqüències de la globalització. Les onades massives d’immigració il·legal augmenten la delinqüència, l’atur i la despesa social, plantegen conflictes lingüístics, religiosos i culturals, així com bosses de pobresa i marginació, constituint una seriosa amenaça per a la identitat i la cohesió social de Catalunya.

            3.2- La PxC no s’oposa a la immigració, sinó a la instal·lació d’immigrants musulmans als nostre país, fenomen que pot suposar a llarg termini una clara amenaça per a la nostra cultura, ja que entenem que l’islam, i en concret la xara (llei islàmica), comporta elements ideològics de rebuig als Drets Humans i, per tant, no podem tolerar que aquesta forma reaccionària de religió adquireixi preponderància a casa nostra. 

            3.3- La PxC proposa, en qualsevol cas, una alternativa a l’actual política d’immigració que fixi quotes de procedència i redueixi a zero el contingent islàmic. La PxC no permetrà en cap cas una afluència incontrolada d’africans mentre tinguem la possibilitat de cobrir les necessitats amb ciutadans autòctons, comunitaris o en tot cas d’aquells de l’Amèrica Latina amb els quals hem tingut relacions històriques i als que hem aportat la nostra cultura, tradicions i principis morals cristians.

            3.4- La PxC fixarà les quotes de procedència atenent-se a criteris de proximitat cultural, no geogràfica, però en qualsevol cas reduirà el volum global del flux, alhora que expulsarà els immigrants il·legals de forma immediata i sense negociació de cap tipus.

            3.5- Els immigrants tenen llurs drets i deures, però mai gaudiran de més privilegis que la resta de ciutadans, per tal de no incórrer en la discriminació dels ciutadans autòctons. L’immigrant s’ha d’adaptar al nostre model de societat i no pas nosaltres al seu. Farem complir les lleis del nostre país als immigrats, igual, ni més ni menys, que a qualsevol ciutadà.

            3.6- La PxC posarà fora de la llei els preceptes islàmics de la xara (llei islàmica) que suposin una vulneració dels Drets Humans, expulsant tot seguit del país els grups i corrents islàmics ja instal·lats que insisteixin a reivindicar-los.

            3.7- La PxC fomentarà la repatriació de la població islàmica i a tal efecte proposarà les corresponents reformes legals i constitucionals per tal de retirar la nacionalitat i reduir la presència islàmica a casa nostra fins a nivells que el poble català consideri tolerables.

            3.8- Tot respectant la llibertat de culte, la PxC promourà les reformes legals i constitucionals adients a fi i efecte de prohibir la concessió de subvencions de diner públic i la cessió de terrenys de titularitat pública per a construir mesquites.

            3.9- El nostre partit, si rep el suficient recolzament popular, culminarà totes aquestes enèrgiques mesures intensificant les polítiques de cooperació internacional amb els estats exportadors d’immigrants a fi de disminuir-ne el flux, estimulant el desenvolupament del Nord d’Àfrica i afavorint la democratització efectiva dels països àrabs.  

 

4.- Seguretat ciutadana. Sense seguretat no hi ha llibertat. La inseguretat avança ara per ara a Catalunya de manera alarmant. Per això, el nostre partit vol trametre al ciutadà la certesa que els delictes són combatuts de manera ferma i que existeix una voluntat política de fer complir la llei. La PxC proposarà un programa de reducció progressiva de l’índex de delinqüència fins a arribar a nivells propers a zero. No es pot tolerar que l’administració manegui taxes de delinqüència considerades “normals” en funció del que passa a altres països encara més degradats i que, en base a aquest criteri, es relaxi la política criminal fins a permetre la impunitat gairebé absoluta de determinats tipus de transgressions penals, com ara la petita delinqüència protagonitzada sovint per immigrants il·legals.

            4.2- La PxC promourà la reforma del codi penal consistent en una ampliació substancial de les penes per als grans delictes com ara el terrorisme, el tràfic de drogues i el d’immigrants, els abusos sexuals a menors, la violació i els mals tractes a les dones, entre d’altres. La PxC combatrà amb totes les seves energies, incrementant les dotacions policials però també mitjançant campanyes d’informació i educació que fomentin la col·laboració ciutadana, aquells desaprensius que per lucre personal posen en perill i perjudiquen la nostra joventut. La societat catalana no ha d’ésser complaent ni permissiva, en nom d’un fals progressisme, amb els “camells”, lladres i altres delinqüents “menors” que actualment fan el que volen aprofitant-se de la crisi palesa del sistema judicial i de la desmoralització de ciutadans que ja no confien en una justícia totalment desprestigiada. 

            4.3- La PxC adoptarà una política criminal específica, centrada en continguts pedagògics molt determinats, per als menors d’edat delinqüents.

            4.4- La PxC proposa la tipificació del delicte de corrupció en l’àmbit polític i institucional. El nostre partit considera que les malifetes dels poderosos són un exemple d’immoralitat extrema que erosiona els fonaments ètics de la societat i deixa en mal lloc les persones honestes –que veuen com triomfen i s’enriqueixen els més dolents- menant les noves generacions envers l’escepticisme i el cinisme en matèria de valors. És la degradació de les institucions públiques la que converteix la transgressió de les normes en quelcom a imitar per part dels joves, generant així, en molts casos, la delinqüència que després aquests mateixos polítics corruptes volen combatre a còpia de repressió, quan són ells els qui haurien d’anar a la presó. En aquest sentit, la PxC entén que l’augment esgarrifós de la delinqüència no respon sols a la pobresa de certs sectors socials marginals, segons sosté la falsa ortodòxia progressista, sinó a la ja esmentada crisi de valors ètics, que afecta tota la societat i no s’atura davant cap classe o condició social. La idea de què els pobres són delinqüents és no sols errònia sinó insultant: el problema és que sols els delinqüents pobres van a la presó, mentre el sistema judicial atorga impunitat a polítics, banquers i gestors de grans multinacionals. En conseqüència, si bé és cert que la lluita contra el delicte no pot limitar-se a mesures policials i penals, hem de superar el dogma assistencialista segons el qual la prevenció del crim consisteix a practicar injeccions massives de recursos i subsidis dels quals sols es beneficien els sectors marginals (gitanos, drogaaddictes, etcètera), però es neguen a un pare de família treballadora quan rau a l’atur. Cal anar a les arrels del problema per trobar-hi una solució que tingui en compte la necessitat educativa de recuperar el respecte per la norma com a deure ètic de primera magnitud.

5.- Justícia i presons. Per una justícia independent i una efectiva rehabilitació i reinserció social dels delinqüents. Segons la constitució hom té dret a una justícia ràpida, objectiva i independent. Tanmateix, cal encara fer efectiva una independència real del poder judicial davant dels poders legislatiu i executiu. D’altra banda, entenem que en una societat civilitzada la finalitat de la presó no es maltractar i fer patir els condemnats, sinó reeducar-los des del punt de vista ètic de forma que mai més tornin a lesionar els béns jurídics aliens.

            5.1- Catalunya no ha de pagar processos o estades a la presó d’aquells que amb els seus actes delictius atempten contra la nostra seguretat i no han nascut a casa nostra. Els delictes menors, després d’un judici ràpid i un cop comprovada la responsabilitat del malfactor, seran motiu d’expulsió i repatriació immediata. En el cas de delictes majors perpetrats per immigrants il·legals, l’expulsió sols es farà efectiva després del compliment de condemna a centres especials per a delinqüents estrangers custodiats per personal policial o, si cal, militar. La PxC entén que el poble català no ha de carregar amb la costosa reeducació de malfactors que no pertanyen a la nostra societat i que s’instal·len a Catalunya amb l’expressa intenció de viure del sistema penitenciari i el tràfic de drogues a l’interior de la presó.

            5.2- La PxC promourà la col·laboració ciutadana en la detecció i expulsió automàtica dels immigrants il·legals que es passegen pels nostres carrers generant malestar e inseguretat entre la població.

            5.3- L’enduriment del sistema penal no pot traduir-se en la vulneració dels drets humans de les persones privades de llibertat, precisament perquè les penes de presó més llargues obliguen a augmentar els esforços de cara a rehabilitar i reeducar els reclusos. En aquest sentit, i atès que el nostre rebuig de l’islam es fonamenta en la defensa dels Drets Humans, nucli ideològic indiscutible de la civilització occidental, pel mateix motiu la PxC no tolerarà a casa nostra la violació d’aquests mateixos drets, garantint-ne sempre el seu respecte i compliment per part de tothom, però especialment de les administracions públiques, les forces de seguretat i els funcionaris de presons.

            5.4- La PxC concreta la defensa dels valors fonamentals de la nostra societat en el reforçament i foment públic de totes aquelles institucions (família, església, escola, empresa, universitat, exèrcit, etcètera) que representen un paper clau en la transmissió educativa de valors ètics i de les pautes de comportament que fan possible la convivència racional en llibertat. D’acord amb aquest programa, el nostre partit dignificarà també les institucions socialitzadores de segon grau, com ara les lligades a la justícia (policia, jutjats, presons) sense perdre de vista la seva finalitat eminentment normativa, civilitzadora i, fins i tot pedagògica (en el cas de les presons), contrària a una cultura professional basada en la mera idea de repressió. El respecte per la norma racional que cal inculcar als delinqüents autòctons ha de tenir, en definitiva, el seu primer i més fonamental exemple en els representants de la pròpia institució.

            5.5- La PxC rebutja, en qualsevol cas, l’aplicació de la pena de mort, però no la cadena perpètua en casos de reincidència i per a greus delictes de sang. En aquest sentit, el nostre partit reorganitzarà tot el sistema de justícia tenint en compte, en primer lloc, els drets de la víctima, i sols un cop aquests hagin estat garantits, els del delinqüent.

6.- Joventut, educació ètica i valors ciutadans. Per la vertebració moral de la societat catalana. La PxC es basa en una afirmació fonamental de la llibertat i de la raó, però no confon liberalisme i democràcia. El liberalisme, en efecte, s’identifica amb el mercat fins a tal punt que tota la resta de funcions socials queden subordinades a determinades i molt concretes funcions econòmiques. Així, quan la flexibilitat del mercat laboral fa impossible l’existència de famílies estables, el liberalisme econòmic sacrifica les famílies i cobreix la manca de mà d’obra amb immigrants. El liberalisme promou una mentalitat consumista i és la principal causa de la crisi de valors que pateix l’occident. No obstant això, la PxC rebutja les formes de resposta totalitàries (comunisme, feixisme, etc.) que s’han volgut donar durant el segle XX al fracàs palès del projecte liberal. La PxC entén que la principal crítica al liberalisme prové precisament del permanent dèficit democràtic de les seves institucions, corrompudes pel poder del diner. En conseqüència, proposem el desenvolupament de noves vies polítiques de participació ciutadana, la regulació de les llistes obertes als partits i, en general, l’aperturisme de les institucions davant el principi de transparència. Sobretot, entenem que és necessari combatre el domini que els poderosos exerceixen sobre els mitjans de comunicació en perjudici de la veritat i, per tant, d’una autèntica informació. Aquesta hostilitat del poder a la transparència i el consegüent control dels diaris, la ràdio i la televisió, té com a finalitat ocultar els inacabables casos de corrupció que són el pa de cada dia a la nostra vida política i econòmica.

            6.2- La crisi de valors ètics, i no la pobresa, és la vertadera causa de la transgressió de les normes. Això explica que persones amb una alta formació tècnica i professional, que ocupen càrrecs de responsabilitat a la nostra societat, cometin constantment actes que suposen una vulneració de la llei per acció o per omissió. En canvi, hi ha molta gent pobra i ignorant que no delinqueix ni transgredeix les normes. El relativisme moral de la societat de consum, que cal no confondre amb l’estat de benestar, ha tingut com a conseqüència la creença que les democràcies es limiten a establir certes regulacions, totalment externes a l’esperit, que han de fer possible la convivència, però que el principi del pluralisme impedeix a les institucions públiques identificar-se amb continguts ètics concrets, de manera que cadascú pot opinar i fer el que vulgui mentre no l’enxampin, perquè no existeix cap veritat ni fonament racional últim de la conducta humana. De manera que actualment, en nom de la llibertat d’expressió, un imam té dret a recomanar els mals tractes a les dones, un escriptor progressista pot publicar llibres a favor de la pedofília o el consum de drogues, i no passa res. Fins fa poc, es podia reivindicar obertament el terrorisme en públic, i sols ha estat castigada per la via penal la negació de l’holocaust jueu. Tanmateix, la PxC entén que no tot es relatiu, que els Drets Humans, per exemple, no es poden lliurar a qüestionaments irresponsables i que, per aquest camí, les societats occidentals han d’establir i inculcar, als seus centres públics d’ensenyament, uns continguts racionals d’ètica cívica i democràtica que representin el nucli identitari de la civilització occidental, sense el qual aquesta no podrà sobreviure.

            6.3- La corrupció de la societat liberal és l’escletxa per on s’introdueix l’islam. Ha estat, en efecte, el fracàs dels règims laics als països àrabs, el desprestigi del socialisme i del nacionalisme a Líbia, Egipte, Iraq, etcètera, el que ha produït la reacció islamista i el fonamentalisme radical. Ara, aquesta reacció obscurantista ens arriba a les terres d’occident en forma d’immigració i amb la intenció de convertir-nos a una religió que nega tots els avenços de la Modernitat europea. Tanmateix, els principis que han permès el desenvolupament d’occident –al qual pertany Catalunya- van lligats als processos de racionalització social dels segles XIX i XX: la revolució industrial i tecnològica, el pensament científic i la democràcia política. La defensa dels valors, idees i institucions que han fet possible la nostra civilització davant altres cultures no occidentals basades en el tribalisme, la intolerància, el fanatisme, l’obscurantisme i el subdesenvolupament material, és una exigència que ja no es pot ajornar ni un dia més i que s’ha de concretar en el terreny de l’educació.

            6.4- La PxC establirà als centres públics d’ensenyament mitjà i superior una assignatura troncal i obligatòria d’ètica cívica i democràtica. Aquesta matèria no es limitarà a continguts teòrics, sinó que inclourà la pràctica quotidiana dels joves a l’interior de la institució acadèmica. Els alumnes no podran així obtenir la seva titulació si, amb comportaments contraris a la convivència i als valors cívics, vulneren els principis impartits per aquesta assignatura. Per tant, els joves veuran barrat el seu pas a estudis superiors i als càrrecs que, en la nostra societat, requereixen una formació universitària, fins que no siguin capaços de desenvolupar determinades pautes ètiques de caràcter fonamental.

            6.5- La vertebració ètica i institucional de la societat catalana anirà més enllà de l’ensenyament, abastant tots els àmbits professionals i socials. La PxC promourà l’aprovació de codis deontològics i comissions d’ètica que en regulin l’aplicació. L’incompliment d’aquestes normes podrà donar lloc, sobretot en l’àmbit de la funció pública, a la pèrdua del lloc de treball.

7.- Economia i estat de benestar. Per una ecologia integral. La PxC considera que una de les conseqüències de l’actual societat de consum és també la crisi ecològica. El despotisme liberal del mercat suposa que tot pot ser objecte d’explotació, sense límits, i que el sentit de la vida humana es resum en acumular mercaderies de tota mena. Tanmateix, és evident que aquest projecte materialista està abocat al fracàs, perquè els recursos del planeta Terra s’estan esgotant i la vida tal com la coneixem haurà de canviar, vulguem o no. Els polítics del sistema, lligats de mans i peus als poders econòmics, no poden, emperò, aturar aquest tren del consum que avança a tomba oberta cap al no-res. El problema ecològic palesa la diferència radical entre consumisme i estat del benestar. O aturem el consum descontrolat o acabarem amb el benestar, un concepte complex que abasta la vida espiritual de l’home i resulta inseparable de la natura.

            7.1- El respecte al medi ambient ha de ser prioritari. Respectar el nostre entorn és respectar-nos a nosaltres mateixos. S’ha de conservar i restaurar el medi natural gestionant racionalment els recursos naturals. No podem dir que vivim en una societat avançada i desenvolupada i al mateix temps respirar un aire contaminat, beure aigua infecta i, en definitiva, conviure en un femer. Cal, doncs, engegar aquelles iniciatives necessàries pel tal d’aconseguir, en el temps més breu possible, equiparar-nos als països més nets de la Unió Europea, però sense conformar-nos-hi i amb ambició d’anar més enllà. Per això cal potenciar les energies renovables i l’arquitectura ecològica, fomentar un sentit de l’existència humana orientat cap als valors culturals, estètics, humanístics, religiosos i familiars, impulsar les investigacions científiques d’aplicació ecològica i incentius fiscals per a les empreses ecològiques, aconseguir que la conselleria d’afers ecològics actuï com a tal, i promoure la legislació adient per a impedir els delictes ecològics sense maquillatges de cap mena.

            7.2- La PxC es prendrà molt seriosament la protecció dels drets dels animals. En aquest sentit, promourà l’ampliació de les penes pels casos de tortures i farà complir la llei de forma inexorable en aquest tema, amb penes que aniran de un a tres anys de presó per als malfactors. El nivell de civilització d’un poble es mesura per la seva sensibilitat envers els més febles i els qui no poden protestar, en aquest cas els animals. Entenem que la doctrina dels drets dels animals no es més que una perllongació lògica dels principis que regeixen els Drets Humans, perquè la tortura no sols humilia la víctima, sinó que degrada també al maltractador. 

            7.3- L’imperi liberal del mercat de treball, amb contractes inestables i precaris, impossibilita l’accés a la vivenda de molts joves que sols aspiren a formar una família i educar els seus fills. L’esclavatge de les hipoteques, directament relacionat amb l’especulació immobiliària, és un altre exemple de la contradicció que existeix entre consumisme i benestar, perquè els valors familiars no són un objecte que es pugui comprar, però el mercat sí pot condicionar-lo a l’existència, o no, d’un sostre sota el qual la família ha de conviure i que sols es pot aconseguir amb diners. El resultat ja el coneixem: el mateix mercat que apuja el valor del sòl tendeix a la desregulació laboral, als ingressos inestables i, per tant, a la dificultat d’obtenir i poder pagar una hipoteca. Per tant, és el propi liberalisme econòmic el que fomenta la incapacitat de fundar famílies i la consegüent davallada de l’índex de natalitat, que després es compensa amb la importació d’immigrants. Tanmateix, la joventut, la gent gran i les famílies amb menys poder adquisitiu també tenen dret de poder accedir a una vivenda digna. Per això entenem que cal tirar endavant les iniciatives necessàries per tal d’ampliar l’oferta pública d’habitatges, rehabilitats o de nova construcció, per assolir un confort bàsic que faci possible el desenvolupament familiar. Calen més ajudes per a accedir a la primera vivenda, així com mesures efectives per a frenar la desaforada especulació del sòl. La planificació urbanística de les nostres viles es dissenyarà amb la finalitat de millorar la qualitat de vida del ciutadà, no el consumisme, fomentant els espais verds i el contacte amb la natura, dins un marc sostenible que respecti el medi ambient.

            7.4- La sanitat és un altre valor de benestar, no de consum, amb el mateix rang que la cultura i la natura. Un valor que forma part de la societat moderna, forjada per occident. La sanitat, com la vivenda, o el treball, és un dret tan bàsic que no es pot fer dependre el mercat: ha d’estar garantit per l’administració pública sense altre restricció que evitar el frau i el malbaratament dels recursos. La PxC mantindrà i perfeccionarà la sanitat pública, tot eliminant les llistes d’espera que constitueixen una autèntica estafa per al contribuent que paga els seus impostos.

            7.5- S’ha d’arribar a assolir els principis econòmics bàsics: solidaritat, equitat i eficiència per a tots els ciutadans de Catalunya. Aquests objectius es poden aconseguir mitjançant polítiques econòmiques actives que s’encaminin cap a uns objectius més socials que afectin directament el benestar dels ciutadans. El sentit últim de la política econòmica és assolir la plena ocupació. Proposem una política d’integració social i laboral per als sectors socials més desprotegits; intensificar la política monetària de baixos tipus d’interès; protegir eficaçment la nostra economia (treballadors, ramaders, agricultors, pescadors, empresaris i professionals), tot respectant especialment els petits botiguers i comerciants enfront les multinacionals i les grans superfícies; més autonomia financera: Catalunya ha de disposar d’un volum estable de recursos i ha de poder decidir sobre la composició de la despesa i, d’altra banda, ha de tenir poder de decisió quant al volum d’ingressos disponibles, tot controlant els ingressos i les despeses. Així podrem repartir la càrrega tributària entre els ciutadans, amb impostos directes, que poden ser progressius, i no indirectes, iguals per a tothom (rics i pobres); utilitzant polítiques d’integració social i laboral; tenint en compte els diferents nivells de riquesa de tots els ciutadans; més recursos per als catalans, per a les famílies, per millorar el benestar social, per incrementar la seguretat ciutadana, per augmentar la integració social i millorar els serveis als nostres compatriotes. En definitiva, anteposant el benestar al mer consum perquè el benestar, com a bé espiritual de la persona (família, cultura, salut) és un dret democràtic que no pot quedar condicionat als ingressos de cadascú. 

8.- Democràcia i globalització. L’equitat enfront del mundialisme. La globalització pretén homogeneitzar persones i països. És una nova forma de totalitarisme incompatible amb els drets humans perquè aquests s’arrelen a les cultures concretes que l’imperi del mercat destrueix. PxC entén que el major escàndol del segle XXI és la mort per inanició de milions de persones al Tercer Món. Tanmateix, la solució d’aquest problema ètic no és la immigració, que es fomentada pel liberalisme a fi d’abaixar el preu de la mà d’obra disposant permanentment d’una bossa d’aturats que serveixi com a amenaça i justifiqui les condicions de treball més miserables. La democràcia està perdent el seu contingut i s’està convertint en una mera aparença en mans de les multinacionals i el capital financer transnacional. Enfront d’aquests despropòsits, cal vitalitzar la democràcia, proclamar el dret de cada poble d’elegir el seu model de societat, establir els principis de la submissió dels organismes internacionals a les regles democràticament adoptades pels països i consensuar regles multilaterals negociades que permetin un comerç internacional just i equitatiu, on cada poble pugui preservar la seva prosperitat, cultura i medi ambient.  

9.- Construir Europa des dels ajuntaments. Volem una Europa dels ciutadans i per als ciutadans. Els ajuntaments són les institucions que estan més a prop de les persones i, per tant, els poders locals són els que poden comprendre, administrar i resoldre les diferents problemàtiques de la ciutadania. Retornarem al municipi el seu protagonisme històric com a gestor polític més proper i catalitzador de les demandes dels ciutadans. Volem més poder local i més competències, més finançament i més recursos econòmics per als municipis, i potenciarem el pes de l’administració local dins l’administració de l’Estat. Cal una profunda descentralització i construir una Unió Europea en base als pobles, passant per les nacions i confluint en una gran confederació.

            9.1- La Unió Europea s’ha de limitar als països que formen part de la civilització occidental. Per tant, mai recolzarem l’adhesió de Turquia ni del Marroc, ja que no són països europeus, la qual cosa no vol dir que la UE no hagi de tenir bones relacions de veïnatge amb aquests estats.

            9.2- Per un Parlament d’Estrasburg autènticament democràtic i sobirà, capaç de convertir la Unió Europea en referent universal de progrés i respecte als Drets Humans.

10.- Plataforma per Catalunya. L’esperança dels catalans. És necessari un canvi global de perspectiva i de classe política i, per tant, la derrota de tots els partits actuals quant partits sotmesos a la influència del pensament únic. Una nova cultura de la política prepararà el terreny  a una nova cultura en general. Per això, la PxC aposta per impulsar una profunda reflexió dels ciutadans a fi de superar els tòpics caducs de la dreta i l’esquerra i mirar els problemes de cara, primer requisit per a solucionar-los de debò.