PLATAFORMA PER CATALUNYA
DECLARACIÓ PROGRAMÀTICA
1.- Plataforma per Catalunya.
Un projecte ètic al servei del ciutadà.
La Plataforma per Catalunya (PxC) és un partit polític català, democràtic i amb
vocació europea, decididament innovador, que es fonamenta en la llibertat, la
igualtat, l’amor a la veritat i la solidaritat entre els ciutadans de
Catalunya. Un projecte ètic que vol aconseguir un país just i solidari on es
respectin els Drets Humans i tothom tingui l’oportunitat de viure amb dignitat.
PxC té els seus pilars doctrinals en la tradició institucional catalana, la
qual representa el veritable fonament de la Catalunya moderna i innovadora a
què aspirem: un poble capaç d’afrontar els nous reptes de futur tot conservant
la radical autenticitat democràtica de les seves arrels històriques.
1.2- La PxC no és de dretes ni d’esquerres, sinó el
projecte del sentit comú al servei del ciutadà. És la plataforma ampla de tots
els ciutadans que no se senten representats pels partits de sempre en temes tan
importants com ara la immigració il·legal, la delinqüència, l’atur, el
terrorisme, la corrupció política o la degradació ambiental. És un partit
aconfessional però que s’inspira en els humanismes cristià i il·lustrat, en el
catalanisme polític que arrenca amb Valentí Almirall o Torres i Bages i, en
general, en la tradició racional –científica, filosòfica i humanitària- que
caracteritza a la civilització occidental davant d’altres cultures. En aquest
sentit, la PxC entén el concepte cristià de persona, el progrés social i la raó
com a elements constitutius de la nostra tradició i buscarà el desenvolupament
de l’estat de benestar a la societat catalana.
1.3- La PxC no apel·la a cap ideologia, sinó a uns
valors ètics i, en qualsevol cas, accepta persones de totes les procedències i
sensibilitats que vulguin treballar per a fer realitat la present declaració
programàtica. El partit elaborarà la seva doctrina política pròpia tenint en
compte els elements positius dels corrents filosòfics i ideològics de qualsevol
signe que hagin jugat algun paper decisiu en la història d’Europa.
2.- La família. Recuperar el valor de la família. Les
societats occidentals pateixen una crisi de valors ètics i socials que afecta
totes les institucions, inclosa la família. Tanmateix, la institució familiar
és el pilar de la nostra societat i cal recuperar-ne el valor. Pensem que la
família representa, per als joves, el primer agent socialitzador i de
transmissió educativa de valors ètics sense els quals un país tard o d’hora
s’esfondra en el caos. La joventut és el nostre futur i mereix, doncs, una
total dedicació per part nostra. Cal dotar els joves d’una bona educació que
sols la família pot donar. És menester facilitar-los una vida sana, esportiva,
rica en valors humans, que fomenti una òptima realització personal, base de
l’èxit en el món intel·lectual i professional.
2.2- Davant la gravíssima davallada de la natalitat al
nostre país, s’haurà de potenciar la institució familiar mitjançant importants
incentius econòmics i reduccions fiscals.
2.3- La gent gran mereix la nostra més acurada atenció
i no podem consentir que els nou vinguts rebin més ajudes que els nostres avis.
És la gent gran del nostre país qui amb llurs esforços, sacrificis i treball ha
contribuït dia a dia a crear la societat que avui gaudim. Tenim, doncs,
l’obligació de retornar-los amb benestar i respecte allò que per agraïment ha
de ser el nostre compromís més ferm. Calen pensions dignes per als nostres
avis, així com programes d’atenció domiciliària perquè la gent gran romangui a
casa seva dignament. Per tot això, la PxC proposa ajuts reals a les famílies
per part de les administracions, promoure l’obertura de més llars d’infants i
casals per a la tercera edat. La PxC fundarà una conselleria específica
d’atenció a la família.
2.4- La PxC tindrà en compte que el catolicisme no és
una religió qualsevol, sinó la matriu de la nostra cultura i un element
d’integració de la societat catalana estretament lligat a les seves
institucions fonamentals.
3.- Immigració i islam. Per una altra política d’immigració i contra
la vulneració islàmica dels drets de la dona. La immigració a gran escala
és una de les conseqüències de la globalització. Les onades massives
d’immigració il·legal augmenten la delinqüència, l’atur i la despesa social,
plantegen conflictes lingüístics, religiosos i culturals, així com bosses de
pobresa i marginació, constituint una seriosa amenaça per a la identitat i la
cohesió social de Catalunya.
3.2- La PxC no s’oposa a la immigració, sinó a la
instal·lació d’immigrants musulmans als nostre país, fenomen que pot suposar a
llarg termini una clara amenaça per a la nostra cultura, ja que entenem que
l’islam, i en concret la xara (llei
islàmica), comporta elements ideològics de rebuig als Drets Humans i, per tant,
no podem tolerar que aquesta forma reaccionària de religió adquireixi
preponderància a casa nostra.
3.3- La PxC proposa, en qualsevol cas, una alternativa
a l’actual política d’immigració que fixi quotes de procedència i redueixi a
zero el contingent islàmic. La PxC no permetrà en cap cas una afluència
incontrolada d’africans mentre tinguem la possibilitat de cobrir les
necessitats amb ciutadans autòctons, comunitaris o en tot cas d’aquells de
l’Amèrica Latina amb els quals hem tingut relacions històriques i als que hem
aportat la nostra cultura, tradicions i principis morals cristians.
3.4- La PxC fixarà les quotes de procedència atenent-se
a criteris de proximitat cultural, no geogràfica, però en qualsevol cas reduirà
el volum global del flux, alhora que expulsarà els immigrants il·legals de
forma immediata i sense negociació de cap tipus.
3.5- Els immigrants tenen llurs drets i deures, però
mai gaudiran de més privilegis que la resta de ciutadans, per tal de no
incórrer en la discriminació dels ciutadans autòctons. L’immigrant s’ha
d’adaptar al nostre model de societat i no pas nosaltres al seu. Farem complir
les lleis del nostre país als immigrats, igual, ni més ni menys, que a
qualsevol ciutadà.
3.6- La PxC posarà fora de la llei els preceptes
islàmics de la xara (llei islàmica)
que suposin una vulneració dels Drets Humans, expulsant tot seguit del país els
grups i corrents islàmics ja instal·lats que insisteixin a reivindicar-los.
3.7- La PxC fomentarà la repatriació de la població
islàmica i a tal efecte proposarà les corresponents reformes legals i
constitucionals per tal de retirar la nacionalitat i reduir la presència
islàmica a casa nostra fins a nivells que el poble català consideri tolerables.
3.8- Tot respectant la llibertat de culte, la PxC
promourà les reformes legals i constitucionals adients a fi i efecte de
prohibir la concessió de subvencions de diner públic i la cessió de terrenys de
titularitat pública per a construir mesquites.
3.9- El nostre partit, si rep el suficient recolzament
popular, culminarà totes aquestes enèrgiques mesures intensificant les
polítiques de cooperació internacional amb els estats exportadors d’immigrants
a fi de disminuir-ne el flux, estimulant el desenvolupament del Nord d’Àfrica i
afavorint la democratització efectiva dels països àrabs.
4.- Seguretat ciutadana. Sense seguretat no hi ha llibertat. La
inseguretat avança ara per ara a Catalunya de manera alarmant. Per això, el
nostre partit vol trametre al ciutadà la certesa que els delictes són combatuts
de manera ferma i que existeix una voluntat política de fer complir la llei. La
PxC proposarà un programa de reducció progressiva de l’índex de delinqüència
fins a arribar a nivells propers a zero. No es pot tolerar que l’administració
manegui taxes de delinqüència considerades “normals” en funció del que passa a
altres països encara més degradats i que, en base a aquest criteri, es relaxi
la política criminal fins a permetre la impunitat gairebé absoluta de
determinats tipus de transgressions penals, com ara la petita delinqüència
protagonitzada sovint per immigrants il·legals.
4.2- La PxC promourà la reforma del codi penal
consistent en una ampliació substancial de les penes per als grans delictes com
ara el terrorisme, el tràfic de drogues i el d’immigrants, els abusos sexuals a
menors, la violació i els mals tractes a les dones, entre d’altres. La PxC
combatrà amb totes les seves energies, incrementant les dotacions policials
però també mitjançant campanyes d’informació i educació que fomentin la
col·laboració ciutadana, aquells desaprensius que per lucre personal posen en
perill i perjudiquen la nostra joventut. La societat catalana no ha d’ésser
complaent ni permissiva, en nom d’un fals progressisme, amb els “camells”,
lladres i altres delinqüents “menors” que actualment fan el que volen
aprofitant-se de la crisi palesa del sistema judicial i de la desmoralització
de ciutadans que ja no confien en una justícia totalment desprestigiada.
4.3- La PxC adoptarà una política criminal específica,
centrada en continguts pedagògics molt determinats, per als menors d’edat
delinqüents.
4.4- La PxC proposa la tipificació del delicte de
corrupció en l’àmbit polític i institucional. El nostre partit considera que
les malifetes dels poderosos són un exemple d’immoralitat extrema que erosiona
els fonaments ètics de la societat i deixa en mal lloc les persones honestes
–que veuen com triomfen i s’enriqueixen els més dolents- menant les noves
generacions envers l’escepticisme i el cinisme en matèria de valors. És la
degradació de les institucions públiques la que converteix la transgressió de
les normes en quelcom a imitar per part dels joves, generant així, en molts
casos, la delinqüència que després aquests mateixos polítics corruptes volen
combatre a còpia de repressió, quan són ells els qui haurien d’anar a la presó.
En aquest sentit, la PxC entén que l’augment esgarrifós de la delinqüència no
respon sols a la pobresa de certs sectors socials marginals, segons sosté la
falsa ortodòxia progressista, sinó a la ja esmentada crisi de valors ètics, que
afecta tota la societat i no s’atura davant cap classe o condició social. La
idea de què els pobres són delinqüents és no sols errònia sinó insultant: el
problema és que sols els delinqüents pobres van a la presó, mentre el sistema
judicial atorga impunitat a polítics, banquers i gestors de grans
multinacionals. En conseqüència, si bé és cert que la lluita contra el delicte
no pot limitar-se a mesures policials i penals, hem de superar el dogma
assistencialista segons el qual la prevenció del crim consisteix a practicar
injeccions massives de recursos i subsidis dels quals sols es beneficien els
sectors marginals (gitanos, drogaaddictes, etcètera), però es neguen a un pare
de família treballadora quan rau a l’atur. Cal anar a les arrels del problema
per trobar-hi una solució que tingui en compte la necessitat educativa de
recuperar el respecte per la norma com a deure ètic de primera magnitud.
5.- Justícia i presons. Per una justícia independent i una
efectiva rehabilitació i reinserció social dels delinqüents. Segons la
constitució hom té dret a una justícia ràpida, objectiva i independent.
Tanmateix, cal encara fer efectiva una independència real del poder judicial
davant dels poders legislatiu i executiu. D’altra banda, entenem que en una
societat civilitzada la finalitat de la presó no es maltractar i fer patir els
condemnats, sinó reeducar-los des del punt de vista ètic de forma que mai més
tornin a lesionar els béns jurídics aliens.
5.1- Catalunya no ha de pagar processos o estades a la
presó d’aquells que amb els seus actes delictius atempten contra la nostra
seguretat i no han nascut a casa nostra. Els delictes menors, després d’un
judici ràpid i un cop comprovada la responsabilitat del malfactor, seran motiu
d’expulsió i repatriació immediata. En el cas de delictes majors perpetrats per
immigrants il·legals, l’expulsió sols es farà efectiva després del compliment
de condemna a centres especials per a delinqüents estrangers custodiats per
personal policial o, si cal, militar. La PxC entén que el poble català no ha de
carregar amb la costosa reeducació de malfactors que no pertanyen a la nostra
societat i que s’instal·len a Catalunya amb l’expressa intenció de viure del
sistema penitenciari i el tràfic de drogues a l’interior de la presó.
5.2- La PxC promourà la col·laboració ciutadana en la
detecció i expulsió automàtica dels immigrants il·legals que es passegen pels
nostres carrers generant malestar e inseguretat entre la població.
5.3- L’enduriment del sistema penal no pot traduir-se
en la vulneració dels drets humans de les persones privades de llibertat,
precisament perquè les penes de presó més llargues obliguen a augmentar els
esforços de cara a rehabilitar i reeducar els reclusos. En aquest sentit, i atès
que el nostre rebuig de l’islam es fonamenta en la defensa dels Drets Humans,
nucli ideològic indiscutible de la civilització occidental, pel mateix motiu la
PxC no tolerarà a casa nostra la violació d’aquests mateixos drets,
garantint-ne sempre el seu respecte i compliment per part de tothom, però
especialment de les administracions públiques, les forces de seguretat i els
funcionaris de presons.
5.4- La PxC concreta la defensa dels valors fonamentals
de la nostra societat en el reforçament i foment públic de totes aquelles
institucions (família, església, escola, empresa, universitat, exèrcit,
etcètera) que representen un paper clau en la transmissió educativa de valors
ètics i de les pautes de comportament que fan possible la convivència racional
en llibertat. D’acord amb aquest programa, el nostre partit dignificarà també
les institucions socialitzadores de segon grau, com ara les lligades a la
justícia (policia, jutjats, presons) sense perdre de vista la seva finalitat
eminentment normativa, civilitzadora i, fins i tot pedagògica (en el cas de les
presons), contrària a una cultura professional basada en la mera idea de
repressió. El respecte per la norma racional que cal inculcar als delinqüents
autòctons ha de tenir, en definitiva, el seu primer i més fonamental exemple en
els representants de la pròpia institució.
5.5- La PxC rebutja, en qualsevol cas, l’aplicació de
la pena de mort, però no la cadena perpètua en casos de reincidència i per a
greus delictes de sang. En aquest sentit, el nostre partit reorganitzarà tot el
sistema de justícia tenint en compte, en primer lloc, els drets de la víctima,
i sols un cop aquests hagin estat garantits, els del delinqüent.
6.- Joventut, educació ètica i
valors ciutadans. Per la vertebració
moral de la societat catalana. La PxC es basa en una afirmació fonamental
de la llibertat i de la raó, però no confon liberalisme i democràcia. El
liberalisme, en efecte, s’identifica amb el mercat fins a tal punt que tota la
resta de funcions socials queden subordinades a determinades i molt concretes
funcions econòmiques. Així, quan la flexibilitat del mercat laboral fa
impossible l’existència de famílies estables, el liberalisme econòmic sacrifica
les famílies i cobreix la manca de mà d’obra amb immigrants. El liberalisme promou
una mentalitat consumista i és la principal causa de la crisi de valors que
pateix l’occident. No obstant això, la PxC rebutja les formes de resposta
totalitàries (comunisme, feixisme, etc.) que s’han volgut donar durant el segle
XX al fracàs palès del projecte liberal. La PxC entén que la principal crítica
al liberalisme prové precisament del permanent dèficit democràtic de les seves
institucions, corrompudes pel poder del diner. En conseqüència, proposem el
desenvolupament de noves vies polítiques de participació ciutadana, la
regulació de les llistes obertes als partits i, en general, l’aperturisme de
les institucions davant el principi de transparència. Sobretot, entenem que és
necessari combatre el domini que els poderosos exerceixen sobre els mitjans de
comunicació en perjudici de la veritat i, per tant, d’una autèntica informació.
Aquesta hostilitat del poder a la transparència i el consegüent control dels
diaris, la ràdio i la televisió, té com a finalitat ocultar els inacabables
casos de corrupció que són el pa de cada dia a la nostra vida política i
econòmica.
6.2- La crisi de valors ètics, i no la pobresa, és la
vertadera causa de la transgressió de les normes. Això explica que persones amb
una alta formació tècnica i professional, que ocupen càrrecs de responsabilitat
a la nostra societat, cometin constantment actes que suposen una vulneració de
la llei per acció o per omissió. En canvi, hi ha molta gent pobra i ignorant
que no delinqueix ni transgredeix les normes. El relativisme moral de la
societat de consum, que cal no confondre amb l’estat de benestar, ha tingut com
a conseqüència la creença que les democràcies es limiten a establir certes
regulacions, totalment externes a l’esperit, que han de fer possible la
convivència, però que el principi del pluralisme impedeix a les institucions
públiques identificar-se amb continguts ètics concrets, de manera que cadascú
pot opinar i fer el que vulgui mentre no l’enxampin, perquè no existeix cap
veritat ni fonament racional últim de la conducta humana. De manera que
actualment, en nom de la llibertat d’expressió, un imam té dret a recomanar els mals tractes a les dones, un escriptor
progressista pot publicar llibres a favor de la pedofília o el consum de
drogues, i no passa res. Fins fa poc, es podia reivindicar obertament el
terrorisme en públic, i sols ha estat castigada per la via penal la negació de
l’holocaust jueu. Tanmateix, la PxC entén que no tot es relatiu, que els Drets
Humans, per exemple, no es poden lliurar a qüestionaments irresponsables i que,
per aquest camí, les societats occidentals han d’establir i inculcar, als seus
centres públics d’ensenyament, uns continguts racionals d’ètica cívica i
democràtica que representin el nucli identitari de la civilització occidental,
sense el qual aquesta no podrà sobreviure.
6.3- La corrupció de la societat liberal és l’escletxa
per on s’introdueix l’islam. Ha estat, en efecte, el fracàs dels règims laics
als països àrabs, el desprestigi del socialisme i del nacionalisme a Líbia,
Egipte, Iraq, etcètera, el que ha produït la reacció islamista i el
fonamentalisme radical. Ara, aquesta reacció obscurantista ens arriba a les
terres d’occident en forma d’immigració i amb la intenció de convertir-nos a
una religió que nega tots els avenços de la Modernitat europea. Tanmateix, els
principis que han permès el desenvolupament d’occident –al qual pertany
Catalunya- van lligats als processos de racionalització social dels segles XIX
i XX: la revolució industrial i tecnològica, el pensament científic i la democràcia
política. La defensa dels valors, idees i institucions que han fet possible la
nostra civilització davant altres cultures no occidentals basades en el
tribalisme, la intolerància, el fanatisme, l’obscurantisme i el
subdesenvolupament material, és una exigència que ja no es pot ajornar ni un
dia més i que s’ha de concretar en el terreny de l’educació.
6.4- La PxC establirà als centres públics d’ensenyament
mitjà i superior una assignatura troncal i obligatòria d’ètica cívica i
democràtica. Aquesta matèria no es limitarà a continguts teòrics, sinó que
inclourà la pràctica quotidiana dels joves a l’interior de la institució
acadèmica. Els alumnes no podran així obtenir la seva titulació si, amb
comportaments contraris a la convivència i als valors cívics, vulneren els
principis impartits per aquesta assignatura. Per tant, els joves veuran barrat
el seu pas a estudis superiors i als càrrecs que, en la nostra societat,
requereixen una formació universitària, fins que no siguin capaços de
desenvolupar determinades pautes ètiques de caràcter fonamental.
6.5- La vertebració ètica i institucional de la
societat catalana anirà més enllà de l’ensenyament, abastant tots els àmbits
professionals i socials. La PxC promourà l’aprovació de codis deontològics i
comissions d’ètica que en regulin l’aplicació. L’incompliment d’aquestes normes
podrà donar lloc, sobretot en l’àmbit de la funció pública, a la pèrdua del
lloc de treball.
7.- Economia i estat de
benestar. Per una ecologia integral.
La PxC considera que una de les conseqüències de l’actual societat de consum és
també la crisi ecològica. El despotisme liberal del mercat suposa que tot pot
ser objecte d’explotació, sense límits, i que el sentit de la vida humana es
resum en acumular mercaderies de tota mena. Tanmateix, és evident que aquest
projecte materialista està abocat al fracàs, perquè els recursos del planeta
Terra s’estan esgotant i la vida tal com la coneixem haurà de canviar, vulguem
o no. Els polítics del sistema, lligats de mans i peus als poders econòmics, no
poden, emperò, aturar aquest tren del consum que avança a tomba oberta cap al
no-res. El problema ecològic palesa la diferència radical entre consumisme i
estat del benestar. O aturem el consum descontrolat o acabarem amb el benestar,
un concepte complex que abasta la vida espiritual de l’home i resulta
inseparable de la natura.
7.1- El respecte al medi ambient ha de ser prioritari.
Respectar el nostre entorn és respectar-nos a nosaltres mateixos. S’ha de
conservar i restaurar el medi natural gestionant racionalment els recursos
naturals. No podem dir que vivim en una societat avançada i desenvolupada i al
mateix temps respirar un aire contaminat, beure aigua infecta i, en definitiva,
conviure en un femer. Cal, doncs, engegar aquelles iniciatives necessàries pel
tal d’aconseguir, en el temps més breu possible, equiparar-nos als països més
nets de la Unió Europea, però sense conformar-nos-hi i amb ambició d’anar més
enllà. Per això cal potenciar les energies renovables i l’arquitectura
ecològica, fomentar un sentit de l’existència humana orientat cap als valors
culturals, estètics, humanístics, religiosos i familiars, impulsar les
investigacions científiques d’aplicació ecològica i incentius fiscals per a les
empreses ecològiques, aconseguir que la conselleria d’afers ecològics actuï com
a tal, i promoure la legislació adient per a impedir els delictes ecològics
sense maquillatges de cap mena.
7.2- La PxC es prendrà molt seriosament la protecció
dels drets dels animals. En aquest sentit, promourà l’ampliació de les penes
pels casos de tortures i farà complir la llei de forma inexorable en aquest
tema, amb penes que aniran de un a tres anys de presó per als malfactors. El
nivell de civilització d’un poble es mesura per la seva sensibilitat envers els
més febles i els qui no poden protestar, en aquest cas els animals. Entenem que
la doctrina dels drets dels animals no es més que una perllongació lògica dels
principis que regeixen els Drets Humans, perquè la tortura no sols humilia la
víctima, sinó que degrada també al maltractador.
7.3- L’imperi liberal del mercat de treball, amb
contractes inestables i precaris, impossibilita l’accés a la vivenda de molts
joves que sols aspiren a formar una família i educar els seus fills.
L’esclavatge de les hipoteques, directament relacionat amb l’especulació
immobiliària, és un altre exemple de la contradicció que existeix entre
consumisme i benestar, perquè els valors familiars no són un objecte que es
pugui comprar, però el mercat sí pot condicionar-lo a l’existència, o no, d’un
sostre sota el qual la família ha de conviure i que sols es pot aconseguir amb
diners. El resultat ja el coneixem: el mateix mercat que apuja el valor del sòl
tendeix a la desregulació laboral, als ingressos inestables i, per tant, a la dificultat
d’obtenir i poder pagar una hipoteca. Per tant, és el propi liberalisme
econòmic el que fomenta la incapacitat de fundar famílies i la consegüent
davallada de l’índex de natalitat, que després es compensa amb la importació
d’immigrants. Tanmateix, la joventut, la gent gran i les famílies amb menys
poder adquisitiu també tenen dret de poder accedir a una vivenda digna. Per
això entenem que cal tirar endavant les iniciatives necessàries per tal
d’ampliar l’oferta pública d’habitatges, rehabilitats o de nova construcció,
per assolir un confort bàsic que faci possible el desenvolupament familiar.
Calen més ajudes per a accedir a la primera vivenda, així com mesures efectives
per a frenar la desaforada especulació del sòl. La planificació urbanística de
les nostres viles es dissenyarà amb la finalitat de millorar la qualitat de
vida del ciutadà, no el consumisme, fomentant els espais verds i el contacte
amb la natura, dins un marc sostenible que respecti el medi ambient.
7.4- La sanitat és un altre valor de benestar, no de
consum, amb el mateix rang que la cultura i la natura. Un valor que forma part
de la societat moderna, forjada per occident. La sanitat, com la vivenda, o el
treball, és un dret tan bàsic que no es pot fer dependre el mercat: ha d’estar
garantit per l’administració pública sense altre restricció que evitar el frau
i el malbaratament dels recursos. La PxC mantindrà i perfeccionarà la sanitat
pública, tot eliminant les llistes d’espera que constitueixen una autèntica
estafa per al contribuent que paga els seus impostos.
7.5- S’ha d’arribar a assolir els principis econòmics
bàsics: solidaritat, equitat i eficiència per a tots els ciutadans de
Catalunya. Aquests objectius es poden aconseguir mitjançant polítiques
econòmiques actives que s’encaminin cap a uns objectius més socials que afectin
directament el benestar dels ciutadans. El sentit últim de la política
econòmica és assolir la plena ocupació. Proposem una política d’integració
social i laboral per als sectors socials més desprotegits; intensificar la
política monetària de baixos tipus d’interès; protegir eficaçment la nostra
economia (treballadors, ramaders, agricultors, pescadors, empresaris i
professionals), tot respectant especialment els petits botiguers i comerciants
enfront les multinacionals i les grans superfícies; més autonomia financera:
Catalunya ha de disposar d’un volum estable de recursos i ha de poder decidir
sobre la composició de la despesa i, d’altra banda, ha de tenir poder de
decisió quant al volum d’ingressos disponibles, tot controlant els ingressos i
les despeses. Així podrem repartir la càrrega tributària entre els ciutadans,
amb impostos directes, que poden ser progressius, i no indirectes, iguals per a
tothom (rics i pobres); utilitzant polítiques d’integració social i laboral;
tenint en compte els diferents nivells de riquesa de tots els ciutadans; més
recursos per als catalans, per a les famílies, per millorar el benestar social,
per incrementar la seguretat ciutadana, per augmentar la integració social i millorar
els serveis als nostres compatriotes. En definitiva, anteposant el benestar al
mer consum perquè el benestar, com a bé espiritual de la persona (família,
cultura, salut) és un dret democràtic que no pot quedar condicionat als
ingressos de cadascú.
8.- Democràcia i
globalització. L’equitat enfront del
mundialisme. La globalització pretén homogeneitzar persones i països. És
una nova forma de totalitarisme incompatible amb els drets humans perquè
aquests s’arrelen a les cultures concretes que l’imperi del mercat destrueix.
PxC entén que el major escàndol del segle XXI és la mort per inanició de
milions de persones al Tercer Món. Tanmateix, la solució d’aquest problema ètic
no és la immigració, que es fomentada pel liberalisme a fi d’abaixar el preu de
la mà d’obra disposant permanentment d’una bossa d’aturats que serveixi com a
amenaça i justifiqui les condicions de treball més miserables. La democràcia
està perdent el seu contingut i s’està convertint en una mera aparença en mans
de les multinacionals i el capital financer transnacional. Enfront d’aquests
despropòsits, cal vitalitzar la democràcia, proclamar el dret de cada poble
d’elegir el seu model de societat, establir els principis de la submissió dels
organismes internacionals a les regles democràticament adoptades pels països i
consensuar regles multilaterals negociades que permetin un comerç internacional
just i equitatiu, on cada poble pugui preservar la seva prosperitat, cultura i
medi ambient.
9.- Construir Europa des dels
ajuntaments. Volem una Europa dels
ciutadans i per als ciutadans. Els ajuntaments són les institucions que
estan més a prop de les persones i, per tant, els poders locals són els que
poden comprendre, administrar i resoldre les diferents problemàtiques de la
ciutadania. Retornarem al municipi el seu protagonisme històric com a gestor
polític més proper i catalitzador de les demandes dels ciutadans. Volem més
poder local i més competències, més finançament i més recursos econòmics per
als municipis, i potenciarem el pes de l’administració local dins
l’administració de l’Estat. Cal una profunda descentralització i construir una
Unió Europea en base als pobles, passant per les nacions i confluint en una
gran confederació.
9.1- La Unió Europea s’ha de limitar als països que formen
part de la civilització occidental. Per tant, mai recolzarem l’adhesió de
Turquia ni del Marroc, ja que no són països europeus, la qual cosa no vol dir
que la UE no hagi de tenir bones relacions de veïnatge amb aquests estats.
9.2- Per un Parlament d’Estrasburg autènticament
democràtic i sobirà, capaç de convertir la Unió Europea en referent universal
de progrés i respecte als Drets Humans.
10.- Plataforma per Catalunya.
L’esperança dels catalans. És
necessari un canvi global de perspectiva i de classe política i, per tant, la
derrota de tots els partits actuals quant partits sotmesos a la influència del
pensament únic. Una nova cultura de la política prepararà el terreny a una nova cultura en general. Per això, la
PxC aposta per impulsar una profunda reflexió dels ciutadans a fi de superar
els tòpics caducs de la dreta i l’esquerra i mirar els problemes de cara,
primer requisit per a solucionar-los de debò.
Pel que fa a la candidatura a les eleccions municipals de Vic, Anglada ha descartat la utilització de Plataforma Vigatana, un altre partit que també té registrat, i tot apunta que es canalitzarà a través de PDxC.
