E-Notícies: Anglada treu pit

Reunió de la Mesa del Congrés Assembleari Extraordinari.

Anglada treu pit

Acusa el secretari general de ser "el responsable de la destrucció d'un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors"

 

 

L’expresident de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha acusat el nou secretari general de la formació ultra, Robert Hernando, de la “destrucció d’un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors”.

Anglada, que el passat 25 d’octubre va participar en la reunió del Consell Executiu de Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), també s’ha referit a les accions judicials contra Hernando i d’altres dirigents de PxC. “Els usurpadors no podran dir que no han tingut l’oportunitat d’explicar i justificar davant els afiliats, amb proves a la mà, la campanya de difamació i linxament públic contra mi a la qual s’han lliurat amb el suport dels enemics polítics de Plataforma per Catalunya”, ha dit.

“Si no assisteixen al Congrés Extraordinari serà perquè tot era mentida i de fet cap jutge m’ha ni tan sols cridat a declarar per un cas de corrupció”, ha afegit.

Anglada ha considerat que “Robert Hernando és el responsable de la destrucció d’un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors i que ara ha esdevingut un grupuscle d’extrema dreta sense cap mena de futur, suposo que algú li donarà al traïdor la seva recompensa”.

 

Font: http://politica.e-noticies.cat/anglada-treu-pit-89487.html

CAP A L'ASSEMBLEA GENERAL DE PXC

 

 

 

ES CONSTITUEIX LA GESTORA PROVISIONAL PER A LA MESA DEL CONGRÉS ASSEMBLEARI EXTRAORDINARI DE PLATAFORMA PER CATALUNYA

 

Les bases del partit reclamen que es presenti alguna prova de les acusacions contra el president Josep Anglada

 

Res no se sap dels suposats delictes societaris que van ser denunciats a la fiscalia el 8 de febrer de 2013 per Enrique de Diego i posteriorment, segons s’anuncià el 18 de març de 2014, per l’ultradretanista vinculat al madrileny “Partido por la Libertad” Roberto Hernando. El ministeri públic arxivà les actuacions fa un any i cap jutge ha cridat ni tan sols a declarar qui, en canvi, fou sotmès a un autèntic linxament periodístic i mediàtic: Josep Anglada i Rius. Ha passat molt de temps i el contingut de les acusacions ha anat variant en les declaracions a la premsa, però judicialment no s’ha produït cap acció per part dels tribunals.

Inquiets per aquesta escandalosa situació, els afiliats de PxC fa temps que coven un malestar creixent. El passat 28 de juny ja es van reunir a Barcelona a fi i efecte d’expressar el seu suport a Josep Anglada. El 25 d’octubre, en una nova reunió a la ciutat comtal, han reclamat un cop més la celebració d’un Congrés Assembleari Extraordinari on es presenti alguna prova documental dels fets. Tanmateix, fins ara no han rebut resposta dels actuals dirigents usurpadors, encastellats en llurs càrrecs il·legítims (tots foren nomenats per Anglada) i incapaços de satisfer les més bàsiques exigències estatutàries d’informació, contrastació d’arguments i lliure debat democràtic.

De forma provisional, s’ha constituït una Gestora per a la Mesa del Congrés formada per les següents persones: Jaume Farrerons, secretari d’Estudis i Programes de Plataforma per Catalunya, Belinda Rial, Vicenç Amat, Jordi Barba, Gemma Pastor i Jordi Alemany. Els afiliats de Plataforma per Catalunya que no accepten la irregular destitució i expulsió de Josep Anglada segueixen presentant els avals que els Estatuts exigeixen per a la celebració d’una l’Assemblea General. Josep Anglada i Rius té també interposades accions legals contra les dubtoses actuacions de Roberto Hernando i des de setembre prepara una querella criminal. El fundador de PxC fou convidat a la reunió referenciada i manifestà, emperò, la seva voluntat que “els problemes interns del partit es resolguin políticament” per tal de salvar de la imminent catàstrofe aquest projecte polític: “el que han dit Roberto Hernando i els seus sequaços és mentida i puc demostrar-ho si tenen valor de presentar-se davant de les bases afiliatives i acceptar un cara a cara on pugui defensar-me i refutar, punt per punt, totes les injúries i calúmnies que s’han esbombat públicament contra mi de manera gratuïta”.

Plataforma per Catalunya

Corrent Intern de Refundació Democràtica
Barcelona, 25 d’octubre de 2014

 

PLATAFORMA DEMOCRÀTICA PER CATALUNYA (PDxC) TÉ JA PERFILADES UNA DESENA DE CANDIDATURES PER A LES PROPERES MUNICIPALS

El 25 d’octubre es va reunir a Barcelona el Consell Executiu de PDxC presidit per Joan Mensa. Les resolucions adoptades han estat les següents: (1) Preparació de, si més no, una dotzena de candidatures municipals a tot Catalunya: 2/ Constitució del Comitè Electoral que haurà de coordinar la campanya; 3/ Presentació de la pàgina web del partit laplataforma.cat; 3/ Nomenament de Jordi Barba com a responsable de les Joventuts Identitàries de PDxC; 4/ Constitució de la Gestora de la Mesa del Congrés presidida per Jaume Farrerons. A l’acte fou convidat Josep Anglada, qui informà de les darreres novetats relatives a les accions judicials contra Robert Hernando i els seus sequaços. Aquestes actuacions, que inclouen una querella criminal, aniran acompanyades de l’enviament d’un burofax a Xavier Simó com a darrer intent de trobar una solució política a l’actual situació de divisió del partit: “els usurpadors no podran dir que no han tingut l’oportunitat d’explicar i justificar davant els afiliats, amb proves a la mà, la campanya de difamació i linxament públic contra mi a la qual s’han lliurat amb el suport dels enemics polítics de Plataforma per Catalunya. Si no assisteixen al Congrés Extraordinari serà perquè tot era mentida i de fet cap jutge m’ha ni tan sols cridat a declarar per un cas de corrupció”. Anglada afegí: “Robert Hernando és el responsable de la destrucció d’un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors i que ara ha esdevingut un grupuscle d’extrema dreta sense cap mena de futur, suposo que algú li donarà al traïdor la seva recompensa”. Els assistents recolzaren les intervencions del fundador i únic president legítim de la PxC Josep Anglada i del president de PDxC Joan Mensa amb forts aplaudiments.

 

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC)
Barcelona, 25 d’octubre de 2014

L'ultradretanista espanyol Roberto Hernando s'empatolla amb Torras i Bages i fa el ridícul en el Primer Congrés del "Partido por la Libertad"

L'usurpador de PxC Robert Hernando en un dels seus patètics escàndols habituals.








Sempre hem fet lloança de la "brillant" intel·ligència de Roberto Hernando. Cal reconèixer, emperò, que a força de llegir el nostre bloc, Hernando va aprenent alguna coseta: frases, una consigna, slogans..., les quals repeteix tanmateix de manera semblant als micos, és a dir, sense entendre'n el significat. Una situació gens inhabitual pel que fa a aquest individu, perquè el "dirigent" de la PxC ni tant sols s'havia llegit els Estatuts del partit (com palesà l'escàndol de la Junta de Disciplina).

Viu també Hernando de la nostra Declaració Programàtica, però, se l'ha llegida? 

Viu dels 67 regidors que obtingué sota el lideratge d'Anglada, però, en guanyarà algun de nou ara que mana "l'equip"?

Hernando, admetem-ho, s'esforça.

Ja féu seva la fórmula de la "Marca Hispànica", bo i interpretant-la justament a l'inrevés. Hernando sap que existí la Marca Hispànica gràcies a aquest bloc LA MARCA HISPÀNICA. (No es mereixen, senyor Pinotxo d'Igualada!) Ara haurà pogut ampliar coneixements amb el meu article "El misterio de la Marca Hispànica" publicat al núm. 22 de la revista Nihil Obstat. Però, insisteixo, és incapaç de comprendre'n res de res.

En el I Congrés del Partido por la Libertat, celebrat el passat cap de setmana, Hernando ha aprofitat la nostra entrada sobre el pregó catalanista del 11 de setembre, que vam penjar aquí oportunament el 1er d'octubre per intentar d'ajudar-lo en un acte de generosa compassió, però, ai!, és tan llest el paio que en treu la conclusió contrària a tota evidència: defensa l'Espanya constitucional borbònica, justament allò que els catalanistes de 1714 rebutjaven!

Recorden la cançó?

Ayúdale a caminar, necesita de ti, de tu apoyo y tu aliento...

No obstant, Hernando, cofoi davant de tants i tants elogis insincers, ha volgut marcar-se un punt d'originalitat o, tal vegada, de supèrbia. I així, aconsellat pels carlistes i ultres empedreïts que li vessen a cau d'orella certes orientacions retrògrades, aquest indigent doctrinal no m'ha fet cas en un tema concret i ha gosat de reivindicar en l'esmentat Congrés la figura del bisbe reaccionari Torras i Bages contra l'heroic, honrat i sincer federalista Valentí Almirall. Actitud que voldria representar, en la "grandiosa" ment d'Hernando, una resposta desafiant a la meva defensa d'Almirall quant a fundador progressista i democràtic del catalanisme polític. Però, un cop més, s'equivoca el "secretari general" de la PxC: ha ficat els peus a la galleda. Patina de valent.

En definitiva, torna Hernando, com és inevitable en ell, a fer el ridícul. I esdevé així, ja definitivament, el riota de la política identitària, un circ prou atapeït de pallassos.

HERNANDO REIVINDICA TORRES I BAGES PERÒ NO S'HA LLEGIT EL LLIBRE

Hernando no s'ha assabentat que l'obra principal de Torras i Bages respon a la de Valentí Almirall. Del catalanisme polític, considera Hernando que el bisbe n'és el fundador perquè li "sona" més ranci i antic això de tradició catalana. És, emperò, posterior a Lo Catalanisme de Valentí Almirall. Vagin, amics, i comprovin les dates d'edició dels llibres, per no parlar de les fundades opinions dels especialistes en la matèria.

Però el més greu no és això, sinó que Torras i Bages accepta l'existència d'una nació catalana, pretensió que Hernando, sens dubte, titllaria de deliri. La qual cosa no vol dir que Torras i Bages fos un nacionalista en el sentit actual, no; el que estem segurs, es miri com es miri, és que el bisbe mai combregaria amb els ultres espanyolistes, és a dir, amb gent que considera la nació catalana una invenció recent dels polítics "catalanistes" contemporanis realitzada amb intencions fraudulentes. La nació catalana, diu Hernando, se l'han tret de la màniga. Mai no ha existit, sosté el "dirigent" usurpador de la PxC, una nació catalana. I en què es basa Hernando per nodrir aital cridòria histèrica digna de l'ABC? Doncs en la vertadera tradició catalanista, o sia, en el bisbe Josep Torras i Bages. Vegem què escriu, emperò, aquest filòsof catòlic català:

Tothom parla de l'esperit nacional; doncs en la consciència de tothom està que dintre del conjunt d'institucions que formen la nació hi ha un element vivificador que uneix entre si les parts, com a vincle d'unitat que determina la naturalesa específica del ser. (...) / Si de totes les nacions cal parlar així, molt més tractant-se de la catalana (...) Els catalanistes, actius restauradors del nostre poble, han sentit com instintivament la necessitat de la unanimitat entre tots, i, evitant tocar el que els podria dividir, s'ocupen en preliminars. Mes aquesta tasca ha de tenir un terme: s'ha d'arribar a l'unum necessarium, al que en podríem dir la forma substancial de la nació (...) Fins ara tres son principalment les manifestacions de tendències reconstructives de la nació catalana: la dels poetes, la dels arqueòlegs, la dels legistes (...) llengua i lleis formen part de l'existència personal de la nació (...).

(La Tradició Catalana, Josep Torras i Bages, Barcelona, Ed. 62, 1981, pp. 29-31).

Conclusió: Roberto Hernando no s'ha llegit l'autor que reivindica, almenys l'obra capital, aquí transcrita, de la mateixa manera que no s'havia llegit els Estatuts o la Declaració Programàtica de PxC. L'incompetent general de Plataforma per Catalunya, el responsable directe de la desastrosa gestió econòmica del partit, no estava distret fullejant alguna cosa útil mentre -explica- li estafaven 170.000 euros davant dels nassos, sinó, tal volta, gastant-se el sou de regidor en alguna gran superfície comercial. Potser comprant-s'hi un cotxe. En tot cas, de la seva eficàcia i eficiència polítiques cal dubtar amb raó. No ha estat la primera relliscada ni en serà l'última: Hernando il·lustrarà d'ara endavant la literatura còmica o fins i tot el tebeo, entengui's bé: Mortadelo y Filemón. És Hernando un personatge que inspira llàstima. Es deleix per a esdevenir un gran leader. Em cauen les llàgrimes...

No defensaré les tesis del bisbe Torras i Bages, ben allunyades del meu pensament, però el que dic és que si hom reivindica l'obra d'un escriptor, primer haurà d'estudiar-lo una mica, ¿no? Sembla evident que la nació catalana fou allò que va negar el Tribunal Prostitucional espanyol en el nou Estatut d'Autonomia. Aquest document implicava, subratllem-ho, una falsificació de la història, segons Hernando. Si la impostura existeix -li responc- va començar, tanmateix, amb Torras i Bages, l'ideòleg del catòlic Jordi Pujol. Qui, a diferència de Roberto Hernando, sí va llegir La Tradició Catalana i sabia de què parlava.

Jaume Farrerons
Secretari d'Estudis i Programes
Plataforma per Catalunya
8 d'octubre de 2014

Pregó catalanista del 11 de setembre de 1714: "per la patria y per la llibertat de tota Espanya"

Es diu i repeteix que els independentistes han falsificat la història de Catalunya. Però al bell mig de tota la xerinola organitzada per uns i altres som poquets, molt poquets, els qui ens dediquem a aportar les proves documentals d'aquesta afirmació.

Els separatistes, és a dir, l'oligarquia local "catalana", fa temps que estan alterant físicament el redactat de documents històrics a fi i efecte de convèncer el poble català que la secessió d'Espanya és l'única sortida a la bancarrota econòmica i moral de la Generalitat de Catalunya. En realitat, han estat els mateixos oligarques "catalans" els qui l'han provocada, aquesta fallida, vulnerant sistemàticament la llei i saquejant l'erari públic per emportar-se a Suïssa, Andorra i altres paradissos fiscals el diner robat a la pobra gent del carrer.

Jordi Pujol -i la ridícula titella del clan del pinyol pujolista: Artur Mas- no és un traïdor a Espanya: és, en primer lloc, un traïdor a Catalunya o, més ben dit encara, al poble treballador català. 

Pujolistes, convergents, "nacionalistes" i tota la classe política "catalanista" nodreixen una mafia corrupta, mediocre, covarda i profundament imbècil que sols mereix passar la resta de la seva vida entre reixes, si no quelcom pitjor.

De l'esmentat espoli català han estat còmplices tant els oligarques madrilenys quant la totalitat, sense excepcíó, dels grans partits i sindicats subvencionats del Principat, així com tota una xarxa d'associacions, fundacions i altres organitzacions pretesament "catalanistes" que viuen de la manipulació sistemàtica, conscient i maliciosa dels treballadors catalans.

Els principals enemics del poble de Catalunya són així, doncs, no els treballadors espanyols, no "Espanya", sinó dues-centes famílies "catalanes" que, a tall de paràsit col·lectiu, s'han passat trenta anys xuclant-nos la sang amb el consentiment del govern de Madrid, el qual callava perquè feia el mateix amb els obrers i empleats sota el seu control.

Bárcenas i Millet: el cul lleig de l'amo oligàrquic

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC) no pot recolzar ni al Partit Popular (Bárcenas) ni a CiU (Millet) en aquesta escenificació on les simbologies "espanyola" (=borbònica) i estelada (=¿catalana?) serveixen només per a confondre els pobles espanyol i català, bo i ocultant-los la cruel veritat del projecte neoliberal: reduir els treballadors autòctons a la condició d'esclaus de la banca. L'actual bipolarització centralisme-independentisme té, en efecte, un únic beneficiari: el capital sionista apàtrida, al qual llepen amb idèntica indignitat servil les oligarquies estatal i regional. Perquè l'alta finança explota i extermina tots els pobles del món amb l'ajut de la política "globalitzadora" d'immigració i el tràfic capitalista de mà d'obra barata, però també utilitza les rivalitats ètniques quan li convenen per a dividir els treballadors.

Nosaltres, doncs, no entrarem mai en l'absurda batalla de banderes promoguda pels defraudadors oligàrquics, ja de Barcelona, ja de Madrid, tant ens fa. Si algú vol un exemple de les impostures que els suposats "nacionalistes", en realitat vampirs del poble català, difonen per a instrumentalitzar els sentiments patriòtics honestos contra un enemic imaginari: "Espanya", hi adjuntem els documents corresponents infra. Però això no abona ni abonarà mai la raó del govern central, perquè els catalans de 1714 lluitaven contra els Borbons francesos i en defensa d'una concepció d'Espanya, la Marca Hispànica, que no té res a veure amb la de l'Estat espanyol contemporani.

Jaume Farrerons

Corrent Intern de Refundació Democràtica

Plataforma Democràtica per Catalunya

1 d'octubre de 2014



Fonts historiogràfiques:

http://www.filosofia-catalana.com/docs/llengua/llengua2/los%20fueros%20de%20coroleu.pdf

http://www.filosofia-catalana.com/docs/llengua/llengua2/memorable%20sitio.pdf

Pregó de l'11 de setembre de 1714 de part dels tres Excms. Comuns

“Ara ojats, se fa saber á tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans, y oficials de guerra, que separadament están impedeint lo internarse los enemichs en la ciutat; atés que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en que avuy resideix la llibertat de tot lo Principat y de tota España, está exposada al ultim extrém, de subjectarse á una entera esclavitud. Notifican amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligeixen de la desgracia irreparable que amenassa lo favor é injust encono de las armas gali-spanas, feta séria reflexió del estat en que los enemichs del Rey N.S., de nostra llibertat y patria, estant apostats ocupant totas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eularia. Se fa á saber, que si luego, inmediatametn de ohit lo present pregó, tots los naturals, habitants y demés gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, á fi de que unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enimichs, fent lo ultim esfors, esperant que Deu misericordiós, millorará la sort. Se fa també á saber, que essent la esclavitud certa y forsosa, en obligació de sos empleos, explican declaran y protestan als presents, y DONAN TESTIMONI ALS VÉNIDERS, de que han executat las últimas exhortacions y esforsos, PROTESTANT DE TOTS LOS MALS, RUINAS Y DESOLACIONS QUE SOBREVINGUEN Á NOSTRA COMUNA Y AFLIGIDA PATRIA, Y EXTERMINI DE TOTS LOS HONORS Y PRIVILEGIS, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini francés; pero com tot se confía, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats, á fí de derramar gloriosament sa sanch y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya, y finalment los diu y fan á saber, que si despres de una hora de publicat lo pregó, no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, es forsós precis y necessari fer llamada y demanar capitulació als enemichs, antes de venir la nit, per no exposar á la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no exposarla á un saco general profanació dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas.

Y pera que á tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara é inteligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat.

Donat en la cas de la Excema. Ciutat, residint en lo Portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. Y personas associadas, á 11 de Setembre, á las 3 de la tarde, de 1714.”