Article 15: el Congrés serà convocat pel Consell Executiu, que en determinarà l'ordre del dia

Article 15. El Congrés

El Congrés és l’òrgan suprem del Partit. El Ple del Congrés està constituït pel Consell Executiu i pel conjunt de tots els afiliats, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris, elegits per sufragi universal lliure i directe, en el número que es determini en un reglament elaborat a l’efecte pel Consell Executiu i ratificat pel Consell Nacional.

a) Aprova els Reglaments Disciplinari, d’Admissió i de Control de Comptes.

b) Serà convocat pel Consell Executiu amb un mínim de 30 dies, mitjançant comunicació escrita i personal a cada afiliat o compromissari, segons correspongui.

c) Es reunirà amb caràcter ordinari cada quatre anys i de forma extraordinària quan ho acordi el Consell Executiu o el 30% dels afiliats.

d) El Consell Executiu en determinarà l’ordre del dia, el reglament del congrés i el lloc de celebració.
Aquí tenim l'article 15 dels Estatus del 2012. Resta clar qui convoca el Congrés i n'estableix l'ordre del dia. La Junta de Disciplina havia de ser escollida i no ho va ser per negligència gravíssima del secretari general Hernando i la resta de la patuleia riallera. Què ha fet el Consell Executiu, únic responsable d'aquesta cagada sideral? Dimitir? No. La paraula en qüestió no existeix en el "diccionari d'en Roberto". El leader i la seva trepa han designat a dit fraudulentament, sense envermellir de vergonya, els membres de l'òrgan inexistent. Després, com sempre, han cercat el cap de turc habitual per a justificar llur inguarible immoralitat i inèpcia. Afegeixen, en definitiva, una nova il·legalitat a les moltes ja comeses.

Article 21. Junta de Disciplina

S’elegirà en el mateix procés electoral que al President una Junta de tres membres, que podran coincidir, o no, amb els membres del Consell Executiu, que resoldrà els recursos que s’interposin en els procediments disciplinaris.

La Junta de Disciplina no pot ser nomenada, ha de ser elegida pel Congrés, òrgan sobirà del partit. És una instància de garanties estatutàries davant possibles abusos del Consell Executiu. Així, que la constituexin els mateixos culpables de la seva omissió il·legal representa una burla a tots els afiliats de la PxC. Aquesta és la tarjeta de presentació dels suposats renovadors del partit, tan dignes de confiança, pel que sembla, com el mateix Al Capone? Cacicada i olé! La malifeta, emperò, la descriuen els perpetradors com una "Junta de Disciplina nombrada en debida forma" (extret de l'expedient contra Josep Anglada, amb data de 29 de març del 2014).

 

Però veiem encara què al·leguen, en l'esmentada resolució d'expulsió, els sequaços hernandistes sobre la seva legitimitat jurisdiccional quant Junta de Disciplina, creada ex nihilo a corre-cuita després de rebre el recurs d'alçada de l'expedientat:

 

Se plantea por el recurrente como cuestión previa que no existe un órgano competente para resolver el recurso ante la Junta de Disciplina, por falta de nombramiento, lo que debe dar nulidad a lo actuado. Los estatutos vigentes fueron aprobados en el último Congreso Extraordinario de PxC del año 2012, convocado bajo la del recurrente (que fue nombrado con anterioridad en el Congreso de 2011 cuando todavía no existía previsión estatutaria), y no se incluyeron en el orden del día el nombramiento de los miembros de la Junta de Disciplina. Estamos ante una negligencia del propio Presidente, ahora destituido, que debió incluir en la convocatoria el punto concreto del orden del día correspondiente.

 

Visca! Visca! "Convocado bajo la del recurrente". Sí, qui l'havia tanmateix de convocar, senyors farsants? "(...) y no se incluyeron en el orden del día". Ok, però qui va incomplir el deure d'incloure'n l'elecció en l'ordre del dia? El culpable és Anglada, com sempre. De tot. Què fàcil! Culpable àdhuc dels errors descomunals relatius a competències que els Estatus reserven expressament per al Consell Executiu. Els "nous referents" de la PxC han caigut enguany del cel: varen marxar de vacances a Mart el 2011 i hi romangueren en estat de mística abducció des de la seva presa de possessió. Però tampoc són imputables per l'abandonament de les obligacions executives inherents al càrrec. No sabem quina funció desenvolupaven llavors dins la PxC a banda de... cobrar. Pregunta final: poden algun cop aquests senyors fer-se responsables de llurs actes ja que tenen tantes ganetes de manar? Es deleixen per la cadira, però quan la vessen, cosa que passa cada dia atesa la seva abismal ignorància, xiulen, es fan els suecs i decideixen que la merda se l'ha de menjar algú altri.

Les dietes a la butxaca i les culpes pel boc expiatori Anglada

 

Això és el que "argumenta" la "Junta de Disciplina" impostora muntada ad hoc per a aquesta festa dels pallassos on Hernando exerceix de director del circ PxC. No sols han comès un frau rere altre, sinó que acusen el President de la mort de Manolete, tot i que els Estatus en parlin ben clar. Es pot ser encara més impostor i ridícul alhora?

 

Així, els membres de la Junta il·legítima havien de resultar també gent que, mentint a la descarada, acceptessin esbombar que han ratificat de forma "imparcial i transparent" l'expulsió de Josep Anglada, tot i tenir al davant un expedient abusiu durant el qual no s'ha practicat ni una sola prova de la defensa. La nota de premsa dels colpistes es comenta ella sola:

 

http://www.pxcatalunya.com/es/noticias/2404/la-junta-de-disciplina-resuelve-la-desvinculacion-de-anglada-de-plataforma-per-catalunya.html

 

COMUNICADO DE PRENSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA
Plataforma per Catalunya expulsa a Anglada del partido

Vic | Redacción.- Reunida el pasado sábado 29 de marzo la Junta de Disciplina resolvió desestimar las alegaciones presentadas por Anglada a su expulsión.

El órgano competente ha deliberado con la máxima transparencia e imparcialidad, visto que ninguno de sus miembros forman parte del Consejo Ejecutivo pese a que los estatutos contemplan la posibilidad de que coincidan.

La decisión le fue comunicada a Anglada el mismo día vía burofax, y materializa su desvinculación de Plataforma per Catalunya.

La manipulació i l'opacitat ha estat, emperò, l'única norma de conducta dels consellers executius amotinats. Retenir contra qualsevulla noció de decència política els poders que li corresponien per Congrés i sols com a membres de la candidatura de Josep Anglada, abusar-ne descaradament i, alhora, negar tota responsabilitat derivada del seu exercici, bo i acusant el president de les irregularitats comeses sota llur competència de gestió: vet aquí resumit el currículum polític dels nous dirigents de la PxC. Aquests senyors, en definitiva, no tenen vergonya i no poden ocupar cap càrrec públic. La seva absoluta irresponsabilitat, incompetència i deshonestedat resten provades fins a la nàusea.

 

Jaume Farrerons

Corrent Intern de Refundació Democràtica

Plataforma per Catalunya

31 de març de 2014
 

La brillant intel·ligència d'en Robert Hernando

Robert Hernando: l'home que no es veia com un llast.
















Cadascú és qui és. En els propers dies argumentarem, amb evidències documentals aclaparadores, un cas experimental i de laboratori: la brillant intel·ligència del secretari general de Plataforma per Catalunya Robert Hernando, àlies "la iluminasión". Ni la més potent medicació, tractament psicoterapèutic, rehabilitació cultural, reeducació intensiva per a adults o pack de vitamines concentrades pot atorgar aquest tipus de virtuts inherents a la persona humana. La superior capacitat d'Hernando és, al capdavall, un do de Déu.

Amb Hernando hi desfilen al darrere tota la patuleia riallera, la rua carnavalesca d'amiguets que han viscut com a reis dins la PxC mamant de les dietes aconseguides sota la direcció de Josep Anglada. Sí, Josep Anglada i Rius... Algú a qui ara acusen fins i tot de la mort de Manolete; però no fa ni tres mesos, i això durant una dècada, els mateixos camaleònics personatges li ofrenaven al president del partit genuflexions covards, insinceres i interessades. Al grupet en qüestió han descobert en el genial Robert el new leader que cal per a "solucionar" el problema de llurs clamoroses marrades i limitacions estructurals sense remei.

Podem demostrar que si llur testimoni -o sigui: la imputació que la pròpia Plataforma per Catalunya ha posat en circulació- és cert, aleshores han comès el més semblant al suïcidi polític, perquè admetre que passés el que expliquen que ha passat al partit sense haver fet res per a evitar-ho durant anys és incompatible amb un càrrec públic de responsabilitat.

http://farreronslamarcahispanica.blogspot.com.es/2014/03/lescandol-de-la-pxc-nou-9-24-3-14.html

Nosaltres no afirmem que aquests fets hagin realment existit, això ja ho decidirà el jutge quan calgui, només argüim amb plena convicció aquesta doctrina irrefutable: un cop acceptat que la narració dels actuals amotinats de PxC tingui la més mínima relació amb la veritat, aleshores només sols resten un parell de possibilitats igualment desastroses. En efecte, estem o bé davant d'un historial de corrupció o bé davant d'un historial d'incompetència política -o ambdues coses a la vegada-, les quals, en tot cas, afecten de manera directa el bon nom del consell executiu. Així, de pas, en no convocar congrés i dimitir immediatament -el que havien d'haver fet si tinguessin vergonya-, les llumeneres antiangladistes han destruït el partit. És tanta la felicitat que tot plegat genera entre l'antifeixisme professional del país, que una vulgar trepa d'ultres compta enguany amb el suport del diari ARA. Endavant, macos!

Carnaval, carnaval! 

Però la brillant intel·ligència d'Hernando, l'home que no es veia com un llast, sabrà vèncer totes les dificultats.

La iluminasión. Clinc!!!

Últimes notícies!

Resta finalment documentat per a la història el canvi d'expressió del Robert Hernando quan se li va acudir la idea del segle (la famosa "iluminasión"). Quina? Que ell, Roberto, era capaç d'ocupar el càrrec del president i desplaçar a cops de colze Josep Anglada, el fundador de PxC. Molts secretaris generals -jo en sóc, dit sigui humilment, l'afortunada excepció- l'han tinguda, aquesta il·luminació. Però Hernando va creure que era força original i que amb la seva brillant intel·ligència -universalment reconeguda a casa seva- l'invent podria funcionar. El resultat serà la desaparició de PxC com a projecte polític.  


Jaume Farrerons
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma per Catalunya
26 de març de 2014


 

L'escàndol de la PxC (Nou 9, 24-3-14)

El que més crida l’atenció en l’actual escàndol de la PxC és la desproporció entre la insignificança dels motius al·legats públicament, a saber, unes minses “insuficiències de gestió”, i la violència verbal i quasi física del vergonyós conflicte entre companys de partit. Aquest fenomen és conseqüència de l’opacitat amb què el consell executiu ha portat el procés de destitució a fi i efecte d’eludir les seves pròpies responsabilitats polítiques, per no parlar de les responsabilitats legals (que deixarem per a una altra ocasió) en les irregularitats denunciades sotto voce.
En efecte, de les acusacions contra Josep Anglada, les quals coneixem directament per la lectura de l’expedient disciplinari, se’n poden treure tres conclusions: 1/ si són certes i el consell executiu coneixia els fets, aleshores aquest òrgan n’és responsable en bloc amb el seu president i ha de dimitir al dia següent de la destitució; 2/ si són certes però el consell executiu ignorava els fets, aleshores aquest òrgan és absolutament incompetent i ha de dimitir també; 3/ si no són certes i el consell executiu ha mentit, aleshores, sembla obvi que la conseqüència haurà de ser la mateixa que en els dos casos anteriors. Així doncs, en qualsevol dels supòsits lògicament possibles el consell executiu ha de plegar. Però no ho fa: s’agafa a la cadira i al càrrec remunerat. D’aquesta forma desacredita completament la PxC i la condemna a la desaparició com a opció políticament significativa.

Totes tres opcions comentades s’ajusten, emperò, de forma inexacta a la realitat. Perquè, en primer lloc, les acusacions a Anglada són parcialment incertes i no totes les certeses d’irregularitats s’han convertit, almenys a data d’avui, en acusacions, per temor a les conseqüències compartides. Perquè, en segon lloc, l’instructor afirma que el consell executiu ignorava fets fantasiejant que aquest desconeixement increïble l’exonerarà d’alguna presumpta responsabilitat legal. Perquè, en tercer i darrer lloc, la mentida és tan grollera i evident en determinats punts, que l’únic que no canvia mai, es miri com es miri, és la conclusió, a saber, la necessitat objectiva i imperiosa de dimitir. Bona part del consell executiu, en definitiva, sosté que no sabia res del que succeïa davant dels seus nassos o, pitjor encara: que, sabent-ho, no podia evitar-ho... Palesen així, els qui s’arreceren en aquesta impostura, totes les causes de dimissió imaginables: falsedat, covardia, incompetència i coresponsabilitat en suposades il·legalitats. Ningú amb dos dits de front deixaria una administració pública en mans dels qui han redactat l’expedient d’expulsió contra Josep Anglada. Ells mateixos han signat sense voler l’acta de llur inhabilitació política.

Per il·lustrar el que dic vet aquí un exemple, a saber, el del funcionament d’un òrgan col·legiat on existeix un tresorer i les resolucions s’adopten per majoria, com ha demostrat el fet mateix de la destitució. Doncs bé, segons l’expedient, el tresorer no tenia coneixement del funcionament econòmic del partit des de l’any 2010. Què feia llavors? Com ha descobert de sobte les críptiques “insuficiències”? Misteri. Segons l’expedient el consell executiu no té cap responsabilitat en l’administració de la PxC perquè els seus membres acataven les ordres del president i tampoc existien llibres d’actes actualitzats. Qui pot haver consentit aquesta escandalosa situació sinó el mateix consell executiu que ara la denuncia? Per què no va reaccionar abans? Estem parlant d’anys, no de dies o setmanes. La cosa arriba al terreny del ridícul quan l’expedient afirma que el consell executiu pensava que la Plataforma Vigatana era la delegació a Vic de Plataforma per Catalunya i no un altre partit. Realment, un tresorer i un òrgan de gestió que han estat incapaços de veure això –mentre manegaven un total 600.000 euros de “facturació”– no pot administrar ni una caixa de sabates. En conclusió, si volen fer encara alguna cosa en defensa del partit, aquests senyors han de convocar congrés extraordinari i marxar a casa seva. Aclareixo que jo em vaig donar de baixa de PxC l’any 2003 i hi vaig tornar el passat mes d’octubre, però des de llavors no he estat mai membre del consell executiu. Per sort em van considerar massa “idealista”, massa filòsof, per assistir a les reunions. Ara n’entenc la raó.

Jaume Farrerons

Secretari d’Estudis i Programes
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma per Catalunya

El gir social de la PxC dos anys després (3). Putsch ultradretanista

Josep Anglada i Jaume Farrerons.









Tenim un putsch d'extrema dreta espanyolista dins la PxC.

Ho explicarem més endavant, fem-ne ara, emperò, cinc cèntims.

L'operació Hernando cerca la regressió ideològica i l'acord amb una extrema dreta espanyola enguany en plena ebullició. Aquest "cop de mà" entra tanmateix en conflicte frontal amb les resolucions congressuals on es documentava l'inici d'un procés gradual de gir a l'esquerra nacional, democràtico-assembleària i catalanista. El projecte de refundació fou impulsat per Josep Anglada acceptant els consells i directrius doctrinals de l'ideòleg fundador del partit Jaume Farrerons. L'agenda es posà en marxa el 2010 després que Farrerons legalitzés l'Esquerra Nacional dels Treballadors. Però el gir social i d'esquerres ha estat sistemàticament obstruït pels sectors més reaccionaris de Plataforma per Catalunya. La caiguda de vots i la "crisi dels regidors" és el resultat del sabotatge intern conscient perpetrat pel poderós lobby fatxa. La destitució il·legal del 8 de febrer engega un canvi de signe, és a dir, el contra-gir ultradretanista, encapçalat pel traïdor anticatalà Robert Hernando.

Però no ho tolerarem.

La Marca Hispànica
Corrent Intern de Refundació Democràtica
24 de març de 2014

Avui també: article de Jaume Farrerons al Nou9: "L'escàndol de PxC", 24 de març de 2014.

EL GIR A L'ESQUERRA NACIONAL: DOCUMENTS  

http://www.pxcatalunya.com/pagines/declaracio-programatica2.html

MANIFEST PEL GIR SOCIAL DE PxC. PxC fa públic en el seu V Congrés el present document en el qual es recull el gir social cap a l'esquerra sociològica ja anunciat per la nostra formació en anteriors comunicats. Amb el qual PxC conclou un any de debat i treball intern, en el que els seus quadres dirigents han reflexionat sobre les causes de l'actual crisi econòmica, l'arrel profunda del problema migratori i l'impacte d'aquests fenòmens sobre la societat catalana, especialment sobre les seves classes treballadores.

1.- PxC considera que la immigració, és un dels més destructius mecanismes d’allò que s'ha vingut a nomenar la globalització, és a dir, el procés que consisteix a convertir al Món en un únic mercat global regit per les lleis del benefici capitalista i els principis del mundialisme liberal apàtrida. En aquest context la immigració no és més que la substitució de la mà d'obra autòctona per una mà d'obra barata importada del Tercer Món per rebaixar el preu de la mà d'obra autòctona, augmentar la taxa del benefici del capital i destruir el sistema de protecció social aconseguit pels treballadors catalans després de dècades de lluita i sacrifici.

2.- En aquest sentit, PxC constata que els principals afectats per la immigració són les nostres classes populars i treballadores, que veuen com els treballadors estrangers ocupen els seus llocs de treball, com els seus barris es degraden amb la presència cada vegada major d'immigrants, com la seva inseguretat augmenta i com les seves conquestes socials desapareixen.

3.- PxC entén la nostra societat com una comunitat popular i identitària i no participa de cap concepte classista ni d'escissió social, però en l'actual situació socio-econòmica reforçarà la defensa política dels interessos morals i materials dels treballadors del país, principals perjudicats per l'actual política d'immigració.

4.- PxC constata que els partits de l'esquerra política s'han posicionat a favor dels beneficis del gran capital transnacional, dels mercats financers internacionals i de la immigració massiva, abandonant de manera escandalosa la defensa dels interessos dels treballadors autòctons. En aquest sentit, la nostra formació, fermament compromesa amb els sectors més desfavorits de la nostra comunitat, adoptarà un nou gir social cap a l'esquerra sociològica com a defensa dels interessos morals i materials dels treballadors del país.

5.- PxC exigirà les més dures penes per als empresaris que contractin immigrants il·legals i considerarà insolidari amb la nostra comunitat popular a qualsevol empresari que contracti immigrants legals mentre hi hagi un sol català en atur que pugui ocupar aquest lloc de treball. 

6.- PxC també assenyala a la globalització com la gran culpable dels processos de deslocalització industrial i de la invasió de productes fabricats en països del Tercer Món en condicions laborals i socials inacceptables, en règim de semi esclavatge, i de la massiva importació de productes agrícoles de països extraeuropeus. Aquests processos provoquen la destrucció de llocs de treball en la nostra indústria, la competència deslleial contra les nostres petites i mitjanes empreses així com la ruïna del nostre sector agrícola. Per això, PxC exigirà als buròcrates de la Unió Europea (UE) la implantació d'aranzels per als productes vinguts d'aquests països i les necessàries mesures proteccionistes perquè els nostres productes agrícoles no es vegin en inferioritat de condicions enfront dels importats de fora de la UE. De nou han estat els nostres treballadors industrials i agrícoles catalans les víctimes de la nefasta política liberal i mundialista dictada pels tecnòcrates de Brussel·les.

7.- PxC vol assenyalar clarament a la banca i a la construcció entesa com a especulació, com els causants de l'actual crisi econòmica per la que travessa el nostre país, i que no és un problema de xifres i ajustos com pretenen els dirigents del PP, del PSOE o de CiU, sinó un drama social i humà que afecta a milers de famílies catalanes que miren amb inquietant preocupació el seu futur.

8.- PxC determina que la crisi ha de pagar-la qui l'ha provocat i en cap cas la classe treballadora catalana. La nostra formació s'oposarà a qualsevol mesura de retallada social, mentre els bancs –autèntics responsables de la situació- segueixin augmentat la seva quota de benefici i a més siguin “salvats” de la seva situació financera amb subvencions de l'Estat, és a dir, amb els diners dels ciutadans.

9.- PxC es nega a acceptar les mesures de pressió de la finança internacional, eufemísticament anomenades “exigències dels mercats”, que han forçat al govern de Zapatero a prendre inacceptables mesures de retallada social, com el retard de la Nostra jubilació, que només beneficiaran als plans de pensions privats. 

10.- PxC considera que un dels més greus problemes de l'actual crisi és el deute envers la banca. Deute de les famílies i de les administracions públiques envers la banca, l'increment d'aquest deute només farà augmentar el poder i el control de les institucions financeres sobre les economies domèstiques i sobre les institucions polítiques. El deute ha de ser corregit amb una política d'austeritat, control de la despesa pública i regulació dels beneficis financers, derivats de la simple especulació i no del treball productiu.

11.- PxC s'oposa obertament a les propostes de privatitzacions i retallades del sector públic proposades per la dreta liberal. Considerem que l'educació i la sanitat són drets socials bàsics que han d'estar garantits per l'Estat, de la mateixa manera manifestem el nostre rebuig al fet que aquests drets socials es vegin col·lapsats i greument deteriorats per l'arribada massiva d'immigrants al nostre país. 

12.- En el seu gir cap a l'esquerra sociològica la PxC defensarà l'existència d'un sector públic fort i sanejat al servei de la societat catalana i s'oposarà a qualsevol política liberal de privatitzacions. La PxC considera que la sanitat i l'educació gratuïta i de qualitat són drets inalienables per a tots els catalans, sense perjudici per l'existència de models sanitaris i educatius privats o subvencionats que han de ser igualment reconeguts i protegits.

13.- PxC assenyala com a principal còmplice dels efectes de la globalització (immigració, deslocalització, crisi, atur) a la casta de polítics professionals que ens explota en benefici del gran capitalisme financer internacional. En aquest sentit volem fer esment especial als anomenats partits d'esquerra, que han abandonat tot el seu contingut ideològic per fer el joc i ser l'engranatge principal de les polítiques neoliberals i antisocials. 

14.- PxC assenyala la pèrdua d'identitat de tota l'esquerra europea que ha abraçat les tesis de la globalització en nom d'un pretès “progressisme”, amb la seva política de “portes obertes” cap a la immigració. Aquesta falsa esquerra promou el benefici del gran capital i la caiguda del valor de la mà d'obra, mitjançant l'admissió d'immigrants que realitzen determinats treballs a meitat de preu que nosaltres els autòctons i posa en greu perill els drets socials adquirits pels treballadors catalans. En aquest sentit, és lògic que els antics partits d'esquerra retrocedeixin electoralment allí on creixen les formacions identitàries amb un fort contingut social. Els exemples de França, Itàlia, Flandes, Regne Unit i Àustria són eloqüents i paradigmàtics. Igual que succeeix en aquests països, PxC dirigirà prioritàriament el seu missatge cap a l'esquerra sociològica, és a dir, cap a les classes populars i treballadores autòctones, amenaçades per la dreta liberal i abandonades per la pseudo esquerra pro immigracionista, per assenyalar-los que el nostre missatge identitari, social, contrari a la globalització, a la immigració, a l’ultraliberalisme i als dictats de l'alta finança i els “mercats”, és l'única opció que defensa els seus interessos.

15.- Com ocorre a Europa occidental, la PxC té la vocació de convertir-se en el primer partit dels treballadors i les classes populars oblidats i menyspreats per una classe política que ha posat els seus privilegis de casta per sobre de la defensa de la nostra comunitat popular.

 

El Consell Executiu ensarronà de valent el periodista Joan Serra

Vet aquí la versió que els revoltats van fer arribar al periodista Joan Serra:

http://www.ara.cat/premium/politica/Lhome-veia-Josep-Anglada-llast_0_1098490208.html

L'article del diari "Ara" és del 9 de març i l'expedient es va incoar el 15 de febrer.

Tot un frau informatiu que insulta la intel·ligència de la premsa. Els periodistes han donat a aquestes fonts una credibilitat que no mereixien.

Haurien, suposadament, els demòcrates (¿?) de la PxC, descobert nous comptes d'Anglada fins llavors desconeguts.

Fals: els "desconeguts" comptes, ara ho sabem per l'expedient, es van "descobrir" amb les claus d'internet proporcionades pel mateix Josep Anglada. Però, en definitiva, aquests comptes no han estat mai desconeguts perquè són els de Plataforma Vigatana: 

Del examen de las cuentas corrientes, que han sido visionadas por D. D. O. a través de unas claves de internet que Josep Anglada le ha facilitado, ha podido observar que no se utilizan las del propio Partido, que están vacías, sino las de otro partido, Plataforma Vigatana, sin que exista una explicación coherente (...).

!"Sin que exista explicacions coherente"!Però ells saben quina és l'explicació coherent d'aquesta doble comptabilitat! Mentiders! Estem parlant de comptes oberts el 2004 i el 2011 i perfectament informats pel Consell Executiu, com demostren desenes de correus electrònics emesos per llurs membres. O sigui, el que expliquen els amotinats a la opinió pública catalana apareix de sobte, a la llum d'un document de la mateixa font, com una grollera ensarronada. La vertadera causa del putsch antiangladista és una altra de ben diferent i té dos noms: catalanisme i gir a l'esquerra. Ho demostrarem a una altra entrada de bloc.

SITUACIÓ INSOSTENIBLE

La informació objectiva que es dedueix fins ara de la documentació disponible -almenys mentre no es fonamenti l'existència d'aquests "nous" comptes- deixa el Consell Executiu arraconat contra les cordes. Ja ha mentit tantes vegades, que no tenim cap obligació de donar credibilitat al que afirmin sense evidència documental.

Fixem-nos en la "fiabilitat" de la font.

El tresorer, la persona nomenada al congrés -òrgan sobirà del partit- per a gestionar els comptes de PxC, confessa que durant 2011, 2012 i 2013 no s'ha fet el que mana la llei en matèria de comptabilitat. Així resta acreditat en el plec de càrrecs de l'expedient incoat a Josep Anglada:

Desde que Don D. O. ha sido nombrado tesorero del Partido, ha sido imposible poder elaborar una contabilidad de acuerdo con normas contables que afectan a los Partidos Políticos, en particular a (sic) las relativas a la financiación, porque el presidente se ha negado a facilitar toda la documentación contable que precisava (...).

Qui ha redactat la frase transcrita és incompetent o impostor.

Durant anys -sosté implícitament: "desde que ha sido nombrado": 2011- el tresorer li hauria estat demanant en va al president uns documents que marcaven la línia de divisió entre la legalitat i la il·legalitat.  
Han llegit bé: !anys!

I al llarg d'aquest temps, o no hi havia comptabilitat o la compatibilitat era il·legal! I si no es va presentar comptabilitat en el període 2011-2013, això també sembla de dubtosa legalitat (pensem en hisenda)! I què fem amb la comptabilitat fins a l'any 2007? Alguns membres del grupet "immaculat" dels somriures impúdics n'han format part ininterrompudament des de dates força reculades!

El Consell Executiu, el qual, tot i sumar-hi majoria -com ha pogut comprovar-se per la destitució- no va fer res de res davant d'aquesta presumpta negativa de Josep Anglada i tampoc no va expressar la seva protesta amb una dimissió massiva, seria emperò innocent; romandria net, sense la més mínima taca o culpa en l'assumpte. Ni tan sols una mera responsabilitat política!

Qui pot creure's aquestes excuses de mal pagador?

El partit havia fitxat un conseller de temes jurídics que, si més no, figurava en l'executiu. No va advertir aquest professional -Anglada no és advocat- que estava produint-se una transgressió continuada de la llei? I no van actuar llavors -any 2011- els superdemòcrates i superlegalistes d'enguany en defensa de l'honorabilitat de PxC? Qui votava a les reunions, la veïna o els membres d'un òrgan col·legiat encarregat d'administrar l'organització? Amb quina autoritat moral acusen el president -que era el leader i no el comptable ni el jurista- d'unes "insuficiències de gestió", les quals sols s'haurien pogut produir amb el consentiment, per activa o per passiva, dels qui fa un mes han caigut miraculosament del cavall?

Incompetència o deshonestedat. A o B, però sempre D de dimissió.

Conclusió inexorable. Si és inventada l'acusació contra Anglada, aleshores els amotinats han de marxar en qualitat d'impostors i sota sospites de calúmnia criminal; si resulta que, amb ple coneixement del mateix executiu -mudat ja massa tard en blanca puresa-, els fets succeïren des del 2007, la patuleia riallera hauria comès també il·legalitats flagrants. En qualsevol dels casos, repeteixo, han de cessar tots plegats. I cada hora que deixen passar sense fer-ho esfondren més el partit per a satisfer un reprovable egoisme i, en definitiva, llur ambició personal.

Més encara: sembla ser que el primer a intentar regularitzar la comptabilitat va ser Josep Anglada pagant una quantitat a la Seguretat Social.

Si es confirma aquesta dada, pendent de verificació per la meva banda, aleshores la situació del Consell Executiu seria moralment i políticament insostenible, perquè allò que volen denunciar contra el president els hi retornaria a la cara com un bumerang.

Jaume Farrerons
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma per Catalunya
23 de març de 2014

Text del article del Ara:

JOAN SERRA – Barcelona | ARA – 09/03/2014

L'HOME QUE VEIA ANGLADA COM UN LLAST.-  Robert Hernando, secretari general de Plataforma per Catalunya, és el nou líder de la formació xenòfoba

Al despatx del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) al consistori d’Igualada no hi figura cap imatge de Josep Anglada. Hi ha penjats cartells amb el lema “Primer els de casa”, l’eslògan que ha encapçalat les últimes campanyes de la formació xenòfoba, també definida com a identitària, una etiqueta que agrupa els partits de la ultradreta europea. Qui obre el despatx és Robert Hernando, l’únic regidor de PxC a la capital de l’Anoia i secretari general de la formació. Aglutina el poder executiu des que la cúpula del partit va dir prou a l’histrionisme de l’antic líder, avui decapitat. Les sospites de malversació de fons, sumades a sortides de to cada cop més freqüents -amb repetides visites als tribunals- i el degoteig de fugues de regidors, van accelerar el declivi d’Anglada. Els que l’aplaudien i l’acompanyaven van acabar desconfiant-ne i firmant la seva destitució com a president.
Anglada s’havia convertit en un llast per al partit que va crear.
Així ho va entendre Robert Hernando, un enginyer industrial de 39 anys -llicenciat a la Universitat Rovira i Virgili i exconseller del RCD Espanyol- que va accedir a PxC coincidint amb la sortida el 2011 de Pablo Barranco, que també havia ocupat la secretaria general i s’havia enemistat amb Anglada. A principis de febrer Hernando va enviar els correus electrònics que van servir per convocar la reunió extraordinària del consell executiu que va validar el final de l’etapa d’Anglada. Daniel Ordóñez, tresorer del partit i regidor de l’Hospitalet, havia descobert comptes fins llavors desconeguts per la cúpula del partit. La gestió dels números sempre havia estat competència exclusiva d’Anglada, amo i senyor de les quotes del miler d’afiliats i de les assignacions dels regidors, 67 arreu de Catalunya. Anglada, que cobrava un sou de PxC, controlava la caixa. Fins i tot l’acció del tresorer depenia de la firma del líder xenòfob. “Jo, per exemple, mai he vist els comptes del partit”, corrobora Hernando a l’ARA.
La nova cúpula ha reclamat explicacions per les suposades irregularitats. L’última, retirar 32.000 euros del compte del grup municipal de Vic. El consell executiu de la formació reunit ahir estudiava si calia traslladar les sospites a la justícia. “Hem vist moviments de 1.500 euros del compte de Vic destinats a pagar la caldera d’una regidora”, apunta Hernando, en referència a Marta Riera, que ha mostrat un suport incondicional a l’anterior president, ara completament aïllat, fins i tot al feu d’Osona. L’expresident manté que Hernando i Ordóñez van ordir el cop d’estat per defenestrar-lo. Sense adonar-se’n, a Anglada el partit se li va fer gran. PxC va deixar de ser una joguina tan manejable.
D’elogiar el líder a rellevar-lo
El secretari general, nou home fort de la formació xenòfoba, s’expressa sense l’agressivitat d’Anglada, conscient que les formes ho són tot. En l’etapa anterior eren habituals les desqualificacions que feia el president en les executives del partit. L’últim exemple és la condemna al regidor osonenc per una falta d’injúries contra la seva companya de partit a Vic, Pilar Catalán, a qui va qualificar de “burra” en dos missatges enviats al mòbil. “A Anglada se l’havia menjat el seu propi personatge -referma el regidor d’Igualada-. Les seves sortides de to desvirtuaven el projecte. Frenava el creixement del partit i del nostre ideari”, afegeix.
Mesos enrere, a Hernando no se’l considerava un dirigent especialment crític amb Anglada. Una lleialtat al líder verbalitzada en una entrevista al portal Alerta Digital, en què deia del seu president que tenia un “do de gents que és innat”. Ara considera inimaginable que continuï al partit. “PxC és molt més viable sense Josep Anglada. Pobre del que es pensi el contrari. Tindrà un ensurt”, subratlla Hernando, que aposta per un lideratge compartit fins a les pròximes eleccions municipals. Perquè l’obsessió del secretari general -el president interí, Xavier Simó, té un perfil baix i no se’l considera candidat a conduir la nau-és consolidar la presència en l’esfera local. A l’horitzó, l’exemple del Front Nacional francès de Marine Le Pen, amb qui espera reprendre relacions, ara refredades per la credibilitat truncada d’Anglada.
Hernando, que pretén construir un “partit social i identitari”, mantindrà el discurs que criminalitza la immigració i percudeix en el desprestigi de la classe política, una estratègia firmada els últims anys per Anglada. “Som a l’esquerra del PSC en la defensa dels treballadors autòctons i a la dreta del PP en immigració i seguretat ciutadana”, argumenta, abans de repetir que no es considera “racista”. Malgrat voler transmetre un tarannà conciliador, ha tingut més d’una relliscada. Contrari al procés sobiranista, l’Onze de Setembre va comparar a Twitter els participants de la Via Catalana amb nines inflables de sex shop.

 

Les ridícules mentides del consell executiu

Anglada i Hernando.













La "trepa riallera" de Robert Hernando, que destituí il·legalment el president de PxC el passat 8 de febrer, anuncia que interposarà una querella criminal contra Josep Anglada i fins i tot gosa de tipificar els delictes suposadament comesos:

http://m.ara.cat/politica/Josep_Anglada-Plataforma_per_Catalunya-PxC-xenofobia_0_1103889808.html#.Uy3c00aDMdW

Reproduïm íntegre el text de l'article de premsa per a més comoditat del lector:

PXC ES QUERELLARÀ CONTRA JOSEP ANGLADA. ARA | Barcelona | 18/03/2014 16:43

Plataforma per Catalunya (PxC) presentarà una querella criminal contra Josep Anglada en els propers dies, segons explica en un comunicat de premsa. La formació xenòfoba portarà el seu antic líder davant la justícia després d'haver auditat la situació financera del partit i la gestió feta per Anglada i haver trobar indicis sobre "diversos delictes de caire econòmic i societari".

Així, PxC afirma que el partit ha resultat perjudicat per la gestió del seu expresident, "de la qual hi ha indicis d'administració deslleial, insolvència punible i apropiació indeguda pels quals haurà de respondre". "Amb aquesta resolució PxC vol depurar responsabilitats per les deficiències en la gestió que van portar al Consell Executiu a apartar Anglada de la presidència alhora que reafirma el compromís amb la transparència i la col·laboració amb la Justícia", explica el partit en el comunicat.

De fet, les sospites d'una gestió econòmica deficient i d'apropiació de recursos del partit és un dels aspectes que van dur la resta de dirigents de PxC a apartar Anglada del capdavant de la formació.

 

Fixem-nos de quina manera construeix l'alegre patuleia la seva vergonyosa coartada: sostenen que han auditat aquest mes la situació financera del partit per fets sobre quals fins ara només en tenien "sospites" i han descobert -ai!- la cova d'Alí Bavà. Aquesta és una burla als militants, afiliats, simpatitzants i votants de PxC el caràcter fraudulent, hipòcrita i cínic de la qual pot acreditar-se documentalment.

 

Com és possible que el consell executiu d'un partit hagi "d'auditar" la seva pròpia organització? A què es dedicaven llavors els consellers si no tenien ni idea del que passava dins la PxC? De quina manera van tolerar romandre en aquesta ignorància, en alguns casos durant 7 anys, quan ells eren els encarregats de la gestió i el consell executiu és un òrgan col·legiat on cal votar per adoptar decisions? No hi havia al consell executiu un tresorer que tenia accés als comptes i, per tant, elaborava els corresponents informes avalats pel mateix consell i, cada quatre anys, pel congrés?

 

En l'expedient disciplinari incoat a Josep Anglada el passat 15 de febrer, els sequaços de la banda afirmen el següent:

ANTECEDENTES, 1/ Desde que D. D. O. ha sido nombrado tesorero del Partido, ha sido imposible poder elaborar una contabilidad de acuerdo con normas contables que afectan a los Partidos Políticos, en particular a (sic) las relativas a la financiación, porque el presidente se ha negado a facilitar toda la documentación contable que precisaba. Del examen de las cuentas corrientes, que han sido visionadas por D. D. O. a través de unas claves de internet que Josep Anglada le ha facilitado, ha podido observar que no se utilizan las del propio Partido, que están vacías, sino las de otro partido, Plataforma Vigatana, sin que exista una explicación coherente y, pese a su insistencia en que se llevara la contabilidad ordenadamente, siempre obtuvo una negativa rotunda. Las cuentas de Plataforma Vigatana se nutren del dinero de PLATAFORMA PER CATALUNYA y a este partido le corresponden sus saldos, como se demuestra con el origen de los ingresos (cuotas, aportaciones de grupos municipales, donaciones de partidos extranjeros para las campañas de PxC).

Tot plegat una muntanya de mentides amb l'única finalitat d'eludir llurs responsabilitats en la gestió del partit i convertir el president en cap de turc d'una situació que era coneguda per la major part dels membres del Consell Executiu.

 

Cal subratllar, en primer lloc, les contradiccions de l'escrit, que freguen el ridícul o, en el millor dels casos, el gènere literari del conte de fades.

 

El senyor D. O. fou nomenat tresorer al darrer congrés, celebrat l'any 2011. Segons ell, durant els anys 2012 i 2013 no ha pogut gestionar la comptabilitat del partit de manera legal. La causa: el president li ha impedit. Per què no va dimitir aleshores als 30 dies? Dos anys és molt de temps. No es pot figurar de tresorer en aquestes condicions sense assumir-hi les responsabilitats i les conseqüències polítiques.

 

D. O., tresorer del partit, ignorava, diu, que s'utilitzessin els comptes de la Plataforma Vigatana. MENTIDA PODRIDA. Ignorava també aquest inefable personatge que els comptes de PxC romanguessin buits. MENTIDA PODRIDA NÚMERO DOS. (N'hi ha una llarga llista). Es pot demostrar mitjançant e-mails i altres peces de convicció encara més contundents que la banda del Hernando n'era perfectament conscient de gairebé tot el que pretén denunciar a corre-cuita. I es pot provar també que aquesta gent protestà al capdavall per motius que res tenen a veure amb l'ètica ni la decència polítiques.

 

D'altra banda, com se n'ha assabentat ara de tot això aquest "honrat" tresorer més conegut com el Stauffenberg de la PxC?  L'expedient escriu, negre sobre blanc: "a través d'unes claus d'internet que li ha facilitat el mateix Anglada"? O sigui que D. O. ho ignorava tot per culpa de Josep Anglada, però ha descobert el que sap gràcies a Josep Anglada...

 

QUINES EXCUSES DE NEN PETIT! Aquests senyors malden per salvar el cul i les historietes que expliquen fan pena.

Però si la informació de marres era coneguda pel tresorer, també havia de ser coneguda pel Consell Executiu, perquè el tresorer té el deure d'informar-n'hi i es pot acreditar documentalment que ho ha fet, actuant així l'òrgan rector de la PxC amb ple consentiment de la festiva banda de les rialles. Perquè el NO CONSENTIMENT es demostrava ben fàcilment votant-hi en contra, com sí van saber fer quan intentaren destituir el president, encara que fos trepitjant grollerament els Estatus.

 

L'actual consell executiu menteix. Enganya el partit, enganya la societat catalana i, per tant, està cometent faltes disciplinàries molt greus. La trepa de Robert Hernando és jutge i part en un affaire on hi ha un clar conflicte d'interessos. Exigim la seva dimissió immediata i la celebració d'un congrés assembleari extraordinari on es practiquin les proves corresponents. La base afiliativa de PxC té dret a saber, valorar i decidir.  A hores d'ara, el partit roman segrestat. Prou de manipulacions!

 

CONGRÉS EXTRAORDINARI ASSEMBLEARI JA!!!

 

Jaume Farrerons

Corrent Intern de Refundació Democràtica

Plataforma per Catalunya

22 de març de 2014

 

 

Els superdemòcrates ens aniquilen in effigie

On és el Judes Iscariot?















Comptes de correu e-mail, twitter, blocs, pàgines de facebook... Tot desaparegut amb un clic. El passat 7 de març, Josep Anglada i Marta Riera ho denunciaven a la policia. Delicte o no, aquest tarannà delata els superdemòcrates de recent conversió. T'executen in effigie sense judici ni mínima possibilitat de defensa. 

Igual que en el món descrit per Orwell a la novel·la 1984, hi ha notícies, dades i fets que han de deixar de ser-ho per pebrots a la nostra societat tot just interessi als capitostos de torn. En coneixem infinitat de casos. També dins la PxC? Doncs, sí. Per exemple, el comunicat que informava sobre el nomenament del secretari d'estudis i programes:

http://www.pxcatalunya.com/noticies/2140/l-ideoleg-de-plataforma-per-catalunya-es-reincorpora-al-partit-liderat-per-josep-anglada-despres-de-10-anys.html

Abans hi era i avui ja no hi es. Clic! Què fàcil, oi?

No n'he rebut cap, d'avís, notificació o justificació... El bloc fou també suprimit a dit ahir. La mordassa dels fets consumats. La fatxenderia de l'ultradretanista incorregible. Tindré jo alguna cosa a veure amb les "insuficiències de gestió"? En els propers dies i setmanes en comentarem a doll, però perpetrades, precisament, pels qui ostenten la virtut d'esmenar-les.

L'hereu de la plantació plataformista de cotó, l'enèsim Judes Iscariot amb pretensions de ser algú a la vida "destronant" l'Anglada ha ordenat anihilar la informació/persona desafecta i aquesta -creu ell mentre es furga el nas amb grollera satisfacció- ja camina cap al no-res...

Afortunadament, en conservem còpia. (Gràcies, tu, per retratar-te com el cacic que ets i has estat sempre):

http://www.mediterraneodigital.com/identitarios/seccion-identitarios/identitarios-1/el-ideologo-de-pxc-jaume-farrerons-vuelve-al-partido-de-anglada-despues-de-diez-anos.html

Fins i tot a microcosmos socials relativament reduïts, el càrrec emborratxa; gent insignificant pot actuar amb aires de prepotència divina a la més minsa oportunitat. Aquell nano semblava un passerell, però vet aquí que de sobte cau la màscara i apareix l'aspirant a dèspota. Riota de la política catalana, es deleix, ansiós, per experimentar un xic el plaer de manar. Si ho rumiem bé, no resulta tan incomprensible. Després de representar durant anys el paper de marieta submís que -diuen- es deixava maltractar pel president... Emperò, on eren llavors els seus collons? O els guardava al calaix sempre que rebia retribució rere els cops? Es tractava així de cobrar, al capdavall, en un doble sentit? En efecte: la revolta dels "honestos", el sentiment de la dignitat ferida, sols comença a créixer al consell executiu quan la figura del jutge d'instrucció apareix a l'horitzó i amenaça de silenciar el festiu dring-dring de les monedes.  

En definitiva, censurar és la feina complementària inevitable de la mentida, la covardia, la falsedat i el frau que la trepa dels "demòcrates de tota la vida" encarna enguany a Plataforma per Catalunya.

Qui vol controlar el present ha de "manipular el passat". Prou bé que ho sabem!

Endavant, doncs, amb la "transparència", els "principis democràtics", els "drets humans" i la "legalitat"! Un programa que no van aplicar mai a la PxC i que segueixen menyspreant àdhuc en els gestos, en els simples clics d'un ordinador.

La patuleia riallera dels nouvinguts al món de les personetes normals gaudeix a hores d'ara del seu patètic "poder". Deixem-los fruir-ne: els hi queda poc a la poltrona. No passaran de la primavera i tornaran veloces a la nul·litat de la qual van sorgir gràcies a Josep Anglada. El president il·legalment destituït pot tenir molts defectes però, almenys, va crear una cosa real. Quelcom que, un cop escapçat, dóna vida espectral, transitòria i efímera a múltiples fantasmes.

Jaume Farrerons
20 de març de 2014
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma per Catalunya

Text en castellà de l'article censurat:

El ideólogo de Plataforma per Catalunya se reincorpora al partido liderado por Josep Anglada después de 10 años. El que fue Secretario de Estudios y Programas y autor de la Declaración Programática en el congreso fundacional de Plataforma per Catalunya (PxC) (2002), Jaume Farrerons, ha decidido reincorporarse al partido liderado por Josep Anglada después de 10 años.

El filósofo Jaume Farrerons, que fue Secretario de Estudios y Programas y autor de la Declaración Programática en el congreso fundacional de Plataforma per Catalunya (PxC) (2002), ha decidido reincorporarse al partido y ha sido nombrado dentro del "proceso de reafirmación catalanista" de la formación liderada por Josep Anglada.

Farrerons fue también Secretario General (con funciones de responsable de prensa) hasta el año 2003, cuando se dio de baja por razones personales relacionadas con su defensa de los derechos humanos en las prisiones catalanas, donde trabajaba como funcionario. Por lo que respecta a estas circunstancias, Farrerons ha sido claro: "después de la manera escandalosa como se han resuelto los hechos de Quatre Camins del año 2004, utilizando como chivos expiatorios a un grupo de funcionarios para poder encubrir las responsabilidades del estamento político-sindical corrupto en unos acontecimientos vergonzosos, no creo que el catalanismo oficial pueda ya dar a nadie lecciones de democracia ni reprocharme mi militancia en Plataforma per Catalunya". De momento no ha querido entrar en más detalles sobre esta cuestión, pero se ha comprometido a aclarar más adelante el significado de su postura, aportando datos sobre el caso que, según Farrerons, han sido ocultados deliberadamente por la prensa catalana y española.

'El liderazgo de Josep Anglada es incuestionable, y quien niegue esta evidencia es deshonesto o inepto'

El nuevo miembro del Consejo Ejecutivo ha querido insistir, en cambio, en que él vuelve a PxC como ideólogo y que no tiene intención de cumplir ninguna otra función que la correspondiente a la promoción, fundamentación y redacción de las propuestas programáticas y doctrinales del partido. El liderazgo político de Josep Anglada es incuestionable, ha reiterado. Plataforma per Catalunya, añadió, "es actualmente la única formación de cierta relevancia política que defiende los intereses morales y materiales de los trabajadores catalanes autóctonos". Esto ha sido posible "gracias a la valía de Josep Anglada y quien niegue esta evidencia es deshonesto o inepto".

Por su parte, Josep Anglada manifestó ayer su confianza en la honradez, lealtad y aptitud filosófica, teórica y doctrinal de Jaume Farrerons, que ha quedado acreditada, dice, al largo de los años: "no es tan fácil encontrar funcionarios que hayan sacrificado un puesto de trabajo fijo y seguro por defender el cumplimiento de la legalidad en la administración autonómica de la Generalitat". Si todos hubieran hecho lo mismo, argumenta Anglada, "ahora no padeceríamos la auténtica plaga de corrupción que corroe y arruina por dentro las instituciones de este país". Se habla de la gente que ha abandonado PxC, sin embargo, concluye el presidente, "espero que ahora los diarios hablen también de la gente, no poco significativa, que vuelve".

Jaume Farrerons se licenció en filosofía por la Universitat de Barcelona el año 1995, obtuvo el año 2007 el certificado de suficiencia investigadora y prepara una tesis doctoral sobre la fundamentación ontológica del nacionalismo identitario. Desde el año 2002 ha publicado estudios de filosofía en diversas revistas especializadas de reconocido prestigio, participando habitualmente en los Coloquios Filosóficos de Vic y en el Congreso Catalán de Filosofía. Es, además, el autor de dos libros. También ha colaborado en la prensa catalana (Diari de Girona, Avui) y estatal (El Mundo) con artículos de opinión sobre temas políticos y penitenciarios. Este año, Farrerons ha presentado en Vic una comunicación sobre la legitimación filosófica del Estado.

 

La banda de Robert Hernando suprimeix aquest bloc

Robert Hernando, secretari general de PxC.











El consell executiu il·legal que, vulnerant els Estatuts del partit, va destituir Josep Anglada el passat 8 de febrer, ha desvinculat aquest bloc de la pàgina web oficial de PxC després que, en un article sobre Marine Le Pen, expliquéssim aquí sense embuts la nostra postura pel que fa a la crisi. A saber: la mentida és una pandèmia política que ha acabat per deslegitimar les institucions democràtiques occidentals. 

Ni una paraula dèiem sobre Hernando i la seva "banda" d'amotinats, però sembla evident que els suposats defensors del "nou estil" de fer política a la PxC s'han sentit al·ludits. El motiu? Perquè són uns mentiders i ells mateixos ho saben millor que ningú.

Doncs, com demostraré en els propers dies, és una realitat incontestable que un grup d'espavilats està intentant enganyar els afiliats i votants de PxC per tal d'eludir les seves pròpies responsabilitats en la gestió de l'organització.

PROU DE MANIPULACIONS VERGONYOSES

Fa un mes que demano per canal intern i sense fer cap soroll la dimissió dels "colpistes". No em responen. Ara que aquests suposats herois de la legalitat, la transparència i la democràcia han actuat de la mateixa manera que aquell a qui tant critiquen, és a dir, sense donar explicacions ni justificar llurs actes i com si la PxC fos la seva finca privada, ja no tinc cap motiu per no publicar obertament les meves opinions al respecte.

La PxC ha de celebrar un congrés assembleari de refundació a fi i efecte d'esbombar tot l'escàndol i netejar la seva pròpia imatge pública des de les bases. Els membres del partit, tothom, tenim dret de ser-ne informats, deliberar i decidir. Tanmateix, caldrà presentar les proves de les acusacions, tot respectant el dret de defensa i les normes estatutàries, la qual cosa inclou una estricta protecció de la legalitat. Únicament així restarà en evidència, si més no, el veritable paper del consell executiu -i no sols del president- en l'actual desastre.

Utilitzar Josep Anglada com a cap de turc, únic culpable de tot, per a salvar-se del naufragi, conservar càrrecs i assegurar-se'n les remuneracions, és un engany i una burla als més de 1600 afiliats i als 60.000 votants de Plataforma per Catalunya.

DIMISSIÓ DEL CONSELL EXECUTIU!!!

CONGRÉS ASSEMBLEARI EXTRAORDINARI JA!!!

SALVEM LA PXC!!!

Jaume Farrerons
Afiliat a PxC
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Figueres, 19 de març de 2014