LA MARCA HISPÀNICA I LA NACIONALITAT HISPÀNICA
EN DEFENSA DEL POBLE CATALÀ VERITABLEMENT EXISTENT
1/ Catalunya roman governada i controlada des de fa 30 anys per una oligarquia local apàtrida. Aquesta realitat sociològica és transversal als partits polítics i només adora un déu: el diner. L'anomenada casta funciona, de fet, com una màfia al servei de negocis privats, però també de poders financers oligàrquics de caràcter transnacional, estranger, neoliberal i mundialista. Són falsos nacionalistes que exploten els sentiments de la gent catalana per omplir-se les butxaques. No estimen Catalunya i encarnen una autèntica lacra que vampiritza les energies del país, fins al punt de conduir-lo a la ruïna. Cal concebre l’estament institucional catalanista actual en termes d’un bloc compacte, més enllà de dretes i esquerres, les CUP incloses, que identifica de forma inequívoca l’enemic social i polític del poble treballador català.
2/ Independència significaria, actualment, més impunitat per a les dues-centes famílies oligàrquiques que usurpen les institucions i enclavaments de la societat catalana, tot manipulant-les en benefici propi. Hem de rebutjar la independència no per un patètic espanyolisme d'extrema dreta, sinó perquè ens hi va la vida com a persones, ciutadans i treballadors catalans. Promourem sense treva una nacionalitat hispànica, socialista, patriòtica i democràtica, on totes les cultures i llengües de la península Ibèrica hi puguin conviure en llibertat i igualtat.
3/ Sobirania equival, enguany, a augmentar l’opressió que ja pateix el poble català. L’ofensiva contra el catalanisme oligàrquic ha de ser entesa com una lluita per la llibertat dels treballadors, no com la defensa d’un altre nacionalisme oposat al català, perquè confrontar Catalunya i Espanya en el mateix nivell simbòlic reforça el llenguatge manipulador de l’oligarquia. És menester no confondre aquesta nostrada posició amb la dels anomenats “no nacionalistes”, que condemnen el nacionalisme com a tal, espanyol o català, des de doctrines liberals, capitalistes i cosmopolites. Les mateixes que, no obstant, fan possible l’existència arreu d’oligarquies financeres idèntiques a la catalana, fins i tot allà on ha desaparegut fa temps qualsevol mena de sentiment patriòtic. Impostura dretanista que ha de ser combatuda com si es tractés de la pesta bubònica, perquè justifica la reacció oligàrquica local, tot atorgant-li de prestat coloracions progressistes. Per a combatre eficaçment el separatisme oligàrquic, el maldestre i barroer espanyolisme liberal-conservador ha de desaparèixer de la nostra terra. Els catalans no guanyaríem res passant a dependre d’una altra oligarquia, tan corrupta com la pujolista, a saber, l’espanyola, representada pel Partit Popular de Bárcenas. El nostre deure: refundar l'Estat hispànic des de Catalunya.
4/ Catalunya no és una abstracció simbòlica, sinó, en primer lloc, el poble català i, per tant, el conjunt de persones concretes que a hores d'ara pateixen l’arrogància i els abusos del règim oligàrquico-familiar. Hem d’alliberar-nos intel·lectualment de les trampes sentimentals, nodrides per l’odi a la Comunitat Hispànica, amb què l’oligarquia pseudo catalanista intenta manipular els catalans. I hem d’actuar reclamant sempre, front les extorsions de l’entramat mafiós pujolista, la no-violència i el rigorós compliment de la llei.
5/ El “catalanisme d’esquerres”actual representa una mera ficció del dispositiu transversal: tots plegats sense excepció formen part de l’oligarquia o en volen formar part. Actualment és ja una necessitat històrica inajornable construir a Catalunya el veritable partit dels treballadors catalans, hostil tant a l’independentisme totalitari (marxista-leninista) quant a les ofertes enverinades de la dreta tradicional amb què s’ha comprat, literalment parlant, les centrals sindicals.
6/ La història del catalanisme vigent està tacada per crims immensos que ens volen ocultar evacuant com a núvol de gas la imatge de la famosa “memòria històrica”. L’aclaparadora veritat és que sota el govern de Lluís Companys (ERC) com a president de la Generalitat, més de 8000 catalans foren torturats i assassinats en “txeques” (cambres de suplici) muntades per la CNT o per partits i sindicats que fa pocs anys confegiren l’anomenat govern tripartit. El tipus de “catalanisme” que els pseudo "nacionalistes" marxista-leninistes van aleshores representar té la seva reedició actual en els grupuscles al voltant de la dissolta Terra Lliure, els quals han renunciat a la violència sols de forma tàctica, de manera que potser tornin a utilitzar-la quan la considerin rendible des del punt de vista de llurs objectius autoritaris. Hem de lluitar per a recuperar l’autèntica memòria històrica, la qual posa en evidència les arrels franquistes de l’oligarquia conservadora pujolista i el seu pacte traïdor de darrera hora amb un “antifeixisme català” carnisser encunyat a la farga de Stalin.
7/ La major part dels actuals dirigents d’ERC provenen d’organitzacions marxista-leninistes i pro-abertzales. Cal esbombar els lligams ideològics silenciats entre el catalanisme oligàrquic i la violència terrorista, la pressió, l’amenaça, l’extorsió i el xantatge inherents a un independentisme hereu del tret al clatell, el gulag i la txeca.
8/ El catalanisme oligàrquic conservador és, en general, racista i filosionista (enlluernat pel model israelià de l'extrema dreta jueva), promou unes excel·lents relacions amb el nacionalisme basc de Sabino Arana —la doctrina del qual ha estat elogiada per tot l’entorn “catalanista” malgrat ser explícitament anticatalana— i va demanar, no ho oblidem, oferir “diàleg” a una banda de criminals amb més de mil víctimes a les seves espatlles. Els ciutadans catalans decents tenim el deure de denunciar el racisme antiespanyol (anomenat "antifeixista") que sustenta de forma hipòcrita les reivindicacions de “llibertat” de l’oligarquia familiar, la qual és, en tots els aspectes, reaccionària, corrupta, incompetent, criminal i contrària als interessos d’una vertadera democràcia popular participativa.
9/ L’independentisme radical, inspirat en models leninistes i comunistes totalitaris, no ha dubtat mai a vincular-se obertament als assassins etarres —la pràctica neotxequista dels quals, qualificada de "neteja ètnica", és sobrerament coneguda a Euskadi—, i ha gaudit des de la transició de la complicitat del catalanisme “moderat” per a encobrir l’existència a Catalunya d’un nucli fanàtic de tronats que conspira amb l’única finalitat de Espanya. És necessari palesar les connexions mafioses que trenquen els esquemes de comprensió i interpretació automàtics basats en la dualitat dretes/esquerres, bo i denunciant el catalanisme oligàrquic com una immensa organització criminal que vulnera la llei de manera sistemàtica en tots els àmbits de la societat.
10/ L’anomenat front nacionalista (moderats + radicals) representaria un híbrid monstruós, repulsiu i abominable de corruptes, racistes i violents disposats a exercir la coacció contra tothom que sigui titllat de “feixista”, etiqueta que s’aplicarà als castellanoparlants i crítics de l’oligarquia familiar per a excloure’ls de la vida pública. Això ens portarà al capdavall a la guerra civil entre catalans. Cal conscienciar la majoria del poble català que el triomf de l’independentisme actual comporta una formidable amenaça a les llibertats civils i els drets socials i no, com se’ns vol fer creure des de TV3 i la resta de mitjans controlats pel poder oligàrquic, un avenç, progrés històric o utopia en algun sentit raonable de la paraula.
Jaume Farrerons
La Marca Hispànica
12 'octubre de 2013
1/ Cataluña está gobernada y controlada por una oligarquía socioeconómica transversal a los partidos políticos y que funciona como una mafia. La casta oligárquica catalana es un bloque compacto que identifica nítidamente al enemigo político del pueblo catalán. El destino de los oligarcas sólo puede ser la cárcel y el deshonor político a perpetuidad.
2/ Independencia significaría, actualmente, más impunidad para las doscientas familias que usurpan las instituciones y enclaves de la sociedad catalana manipulándolas en beneficio propio. Debemos rechazar la independencia no por un folklórico “españolismo” de opereta, sino porque nos va la vida en ello como personas, ciudadanos y trabajadores catalanes. Promoveremos sin tregua una nacionalidad hispánica, unitaria, republicana, democrática y laica.
3/ El mito de la "soberanía catalana" equivale, hoy por hoy, a aumentar la opresión que ya padece el pueblo catalán. La ofensiva contra el catalanismo oligárquico tiene que ser concebida como una lucha por la libertad, no como la defensa de otro nacionalismo contrapuesto al catalán, porque al confrontar Cataluña y España en el mismo plano se refuerza el lenguaje propagandístico propio de la oligarquía. Semejante actitud no debe confundirse con la de los llamados no-nacionalistas, que condenan el nacionalismo español desde posiciones liberales, las mismas que hacen posible la existencia de oligarquías socioeconómicas similares a la catalana en todo el planeta. Tamaña impostura derechista debe ser combatida como si se tratara de la peste bubónica, porque justifica la reacción oligárquica autóctona, atribuyéndole de prestado tintes progresistas. Para combatir eficazmente el independentismo catalán, el torpe españolismo conservador debe desaparecer de nuestra comunidad autónoma. Los catalanes hispánicos no ganaríamos nada pasando a depender de otra oligarquía, tan corrupta como la montserratina, a saber, la española, representada por el Partido Popular. Otro tanto cabe afirmar del partido liberal-oligárquico español UPyD.
4/ Cataluña no es una abstracción simbólica, sino el conjunto de personas concretas que sufren la arrogancia y los abusos del régimen familiar. Tenemos que escapar de las trampas sentimentales, nutridas por el odio a España, con que la oligarquía independentista intenta manipular a los catalanes, y hemos de actuar reclamando siempre, frente a las extorsiones del entramado mafioso, el estricto cumplimiento de la ley.
5/ El catalanismo de izquierdas constituye una ficción del dispositivo transversal: todos forman parte de la oligarquía. Es ya una necesidad histórica inaplazable constituir en Cataluña una auténtica izquierda, liberada tanto del independentismo marxistoide cuanto de las hipotecas ideológicas cristiano-conservadoras cocinadas en Montserrat.
6/ La historia del nacionalismo catalán está plagada de crímenes inmensos que se nos quieren ocultar emitiendo como nube de gas la imagen de la famosa "memoria histórica" del franquismo. La clamorosa verdad ensordecida es que bajo el gobierno de Lluís Companys (ERC) como presidente de la Generalitat, más de 8300 personas fueron torturadas y asesinadas en "checas" (cámaras de suplicio) montadas por la CNT o por los partidos y sindicatos del tripartito. El tipo de nacionalismo, socialismo y sindicalismo que los nacionalistas de izquierdas representaron entonces tiene su reedición actual en grupúsculos entorno a la disuelta Terra Lliure, los cuales han renunciado a la violencia sólo de forma táctica, lo que no excluye que vuelvan a utilizarla cuando la consideren rentable desde el punto de vista de sus objetivos totalitarios. Debemos pugnar por recuperar la auténtica memoria histórica, la cual pone en evidencia los orígenes franquistas de la oligarquía y su pacto de última hora con un "antifascismo" carnicero acuñado en la fragua de Stalin.
7/ La mayor parte de los actuales dirigentes de ERC proceden de organizaciones marxista-leninistas e independentistas radicales abertzales. Hay que ventilar sin descanso los vínculos ocultos entre el catalanismo oligárquico y la violencia callejera, la presión, la amenaza, la extorsión y el chantaje a los ciudadanos, cuando no el terrorismo puro y duro, inherentes al independentismo.
8/ El nacionalismo catalán es, en general, subrepticiamente racista, mantiene excelentes relaciones con el nacionalismo vasco del antisemita católico Sabino Arana (cuya doctrina ha sido reconocida y elogiada por todo el entorno catalanista) y pidió ofrecer "diálogo" a una banda terrorista con más de un millar de víctimas a sus espaldas. Los ciudadanos catalanes debemos denunciar el solapado supremacismo racial que sustenta de forma hipócrita las reivindicaciones de "libertad" de la oligarquía catalana, la cual es, en todos los aspectos, reaccionaria y contraria a los intereses de una verdadera democracia.
9/ El independentismo radical, inspirado por modelos leninistas a la vez que jesuíticos, no ha dudado nunca en vincularse abiertamente a los genocidas etarras, cuya práctica neochequista de limpieza étnica en Euskadi es de sobra conocida, y ha disfrutado siempre de la complicidad del nacionalismo católico "moderado" para encubrir la existencia en Cataluña de un núcleo proetarra que trabaja con el único fin de destruir España. Tenemos que poner en evidencia las conexiones nacionalistas que rompen todos los esquemas de comprensión e interpretación automáticos basados en la dualidad derechas/izquierdas, denunciando el catalanismo oligárquico como una inmensa organización criminal que vulnera la ley de manera sistemática en todos los ámbitos de la sociedad.
y 10/ El frente nacionalista (moderados + radicales) representaría un híbrido monstruoso, repulsivo y abominable de corruptos, racistas y violentos dispuestos a ejercer la coacción contra aquéllos que sean tildados de "fascistas", etiqueta que se aplicará a todos los castellanohablantes y críticos del sistema para excluirlos de la vida pública e incluso profesional. Es necesario concienciar a la mayoría del pueblo catalán de que el triunfo de la oligarquía transversal, es decir, la independencia, representa una formidable amenaza a las libertades civiles y no, como se nos pretende hacer creer desde TV3 y los restantes medios de prensa controlados por la oligarquía, un avance, progreso histórico o utopía en algún sentido razonable de la palabra.
Jaume Farrerons
Figueres (La Marca Hispánica), 13 de julio de 2010
