Cadascú és qui és. En els propers dies argumentarem, amb evidències documentals aclaparadores, un cas experimental i de laboratori: la brillant intel·ligència del secretari general de Plataforma per Catalunya Robert Hernando, àlies "la iluminasión". Ni la més potent medicació, tractament psicoterapèutic, rehabilitació cultural, reeducació intensiva per a adults o pack de vitamines concentrades pot atorgar aquest tipus de virtuts inherents a la persona humana. La superior capacitat d'Hernando és, al capdavall, un do de Déu.
Amb Hernando hi desfilen al darrere tota la patuleia riallera, la rua carnavalesca d'amiguets que han viscut com a reis dins la PxC mamant de les dietes aconseguides sota la direcció de Josep Anglada. Sí, Josep Anglada i Rius... Algú a qui ara acusen fins i tot de la mort de Manolete; però no fa ni tres mesos, i això durant una dècada, els mateixos camaleònics personatges li ofrenaven al president del partit genuflexions covards, insinceres i interessades. Al grupet en qüestió han descobert en el genial Robert el new leader que cal per a "solucionar" el problema de llurs clamoroses marrades i limitacions estructurals sense remei.
Podem demostrar que si llur testimoni -o sigui: la imputació que la pròpia Plataforma per Catalunya ha posat en circulació- és cert, aleshores han comès el més semblant al suïcidi polític, perquè admetre que passés el que expliquen que ha passat al partit sense haver fet res per a evitar-ho durant anys és incompatible amb un càrrec públic de responsabilitat.
http://farreronslamarcahispanica.blogspot.com.es/2014/03/lescandol-de-la-pxc-nou-9-24-3-14.html
Nosaltres no afirmem que aquests fets hagin realment existit, això ja ho decidirà el jutge quan calgui, només argüim amb plena convicció aquesta doctrina irrefutable: un cop acceptat que la narració dels actuals amotinats de PxC tingui la més mínima relació amb la veritat, aleshores només sols resten un parell de possibilitats igualment desastroses. En efecte, estem o bé davant d'un historial de corrupció o bé davant d'un historial d'incompetència política -o ambdues coses a la vegada-, les quals, en tot cas, afecten de manera directa el bon nom del consell executiu. Així, de pas, en no convocar congrés i dimitir immediatament -el que havien d'haver fet si tinguessin vergonya-, les llumeneres antiangladistes han destruït el partit. És tanta la felicitat que tot plegat genera entre l'antifeixisme professional del país, que una vulgar trepa d'ultres compta enguany amb el suport del diari ARA. Endavant, macos!
Carnaval, carnaval!
Però la brillant intel·ligència d'Hernando, l'home que no es veia com un llast, sabrà vèncer totes les dificultats.
La iluminasión. Clinc!!!
Últimes notícies!
Resta finalment documentat per a la història el canvi d'expressió del Robert Hernando quan se li va acudir la idea del segle (la famosa "iluminasión"). Quina? Que ell, Roberto, era capaç d'ocupar el càrrec del president i desplaçar a cops de colze Josep Anglada, el fundador de PxC. Molts secretaris generals -jo en sóc, dit sigui humilment, l'afortunada excepció- l'han tinguda, aquesta il·luminació. Però Hernando va creure que era força original i que amb la seva brillant intel·ligència -universalment reconeguda a casa seva- l'invent podria funcionar. El resultat serà la desaparició de PxC com a projecte polític.
Jaume Farrerons
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma per Catalunya
26 de març de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada