De: minver [mailto:minver@telefonica.net]
Enviado el: lunes, 10 de febrero de 2014 22:28
Para: 'Robert Hernando'
Asunto: RE: COMUNICACIÓ INTERNA OFICIAL PxC
Hola Robert,
la meva modesta opinió com a funcionari
públic i sindicalista durant 20 anys és la mateixa que li he exposat al
vicepresident August Armengol: crec que la destitució de l’Anglada, des
del punt de vista formal, ha estat anti normativa, perquè els estatus
diuen que el president presideix el consell executiu i les causes d’absència
estan taxades (no donant-se cap dels supòsits previstos, perquè en
començar la reunió el president no estava destituït, sinó que la destitució en
fou el resultat).
Si ell no hi assistia i va avisar-hi
d’aquesta circumstància, s’havia d’haver enviat una segona convocatòria a les
48 hores i, en el cas que no hi anés tampoc llavors sense justificació
documentada de causa major, aleshores sí es podia haver al·legat incapacitat
i incompliment de les seves obligacions (presidir el consell no és sols un dret
del president, n’és també un deure), destituint-lo al capdavall
per tot plegat.
Però tal com s’ha fet, amb un ordre del dia
on no apareix una qüestió tan important com és ara la proposta de
destitució del president fundador del partit, dona la impressió com si
s’hagués buscat la seva indefensió. Fixem-nos en el que diu l’article
16, la presidència per si mateixa és un òrgan del partit, la
destitució del president no es pot qualificar com a simple “modificació del
Consell Executiu” sense esmentar expressament que es tracta de canviar
la titularitat d’un altre òrgan, en aquest cas un òrgan unipersonal i
encara essencial, ni més ni menys que la màxima direcció de l’organització
política. L’ordre del dia del 8 de febrer sembla així que oculti les
intencions dels convocants.
A més les minses causes fetes públiques a
posteriori a la premsa no es corresponen amb el caràcter DELICTIU
dels fets imputats, així que tot apareix en una mena de penombra i la
cosa resta lluny d’haver-se resolt de manera satisfactòria pel que fa la
transparència que defensem.
És la meva opinió i l’expresso de forma
sincera en termes purament tècnics, no polítics. Un altre tema és, doncs,
el fons de l’assumpte, les greus irregularitats comeses. Aquí ja només amb el
que el mateix Anglada m’ha reconegut, n’hi ha prou motius per a destituir-lo.
Ell mateix m’ha obert els ulls al respecte en acceptar obertament la realitat
de determinats fets.
En definitiva, Anglada em va demanar el meu
consell en el tema administratiu formal i jo li vaig donar la
mateixa opinió raonada que li he donat després a l’August, al Nacho i ara a tu.
A mi ningú no em va consultar ni avisar del que anava a passar. I jo he actuat
de bona fe amb la informació de què he anat disposant en qüestió d’hores.
Per aquest motiu també li vaig dir a
l’Anglada ben aviat, tot entrant en el fons de l’assumpte, que sols amb l’alçament
de béns -el qual ell mateix admet-, encara que en
recuperés el control, el futur de la PxC amb el seu president-fundador al
capdavant era ja força problemàtic atesa la legislació vigent. O sigui que no
m’amago. Li vaig redactar per escrit un “dictamen expert” a títol personal
sobre el procediment de destitució i l’ex president l’ha
utilitzat com ha considerat oportú, afegint els adjectius i les mesures
disciplinàries corresponents en lògica conseqüència amb la premissa (sempre
discutible, ho reconec) d’una actuació administrativa irregular.
Però jo estic d’acord amb el partit
en què aquesta situació no podia continuar. Ho hagi fet bé o malament
el partit des del punt de vista “formalista”, l’existència de delictes
són ja paraules majors. I això també s’ho he recordat molt clarament tant
a l’Anglada com al vicepresident. Amb absoluta claredat i de
forma peremptòria.
Arribats a aquest punt, només vull saber si
puc encara contribuir a salvar el projecte Plataforma per Catalunya, del qual
vaig ser l’ideòleg fundador. Comparteixo la necessitat de tallar de soca-rel
les irregularitats i refundar la PxC. En aquest sentit, estic amb tothom qui
vulgui engegar el procés de regeneració i sembla ser que l’executiva actual vol
anar en aquesta direcció.
Però també et dic que no crec que un secretari
d’estudis i programes pugui romandre fora de l’executiva. Aquesta és una
situació atípica i estranya que el vicepresident i en Nacho, per exemple,
reconeixen sense embuts. Només demano que la circumstància transitòria es
regularitzi el més aviat possible si és que valoreu la meva potencial
aportació. En cas contrari jo seguiré com a militant de base, sense cap
problema, i potser més tranquil, perquè ser dirigent de PxC durant els propers
anys no sembla, precisament, una promesa de felicitat. Així que poso el meu
càrrec a la teva disposició des d’aquest mateix moment a fi i efecte
d’evitar-te més maldecaps dels que ja tens.
Espero, en tot cas, poder parlar
personalment amb tu ben aviat.
Una forta abraçada.
Jaume Farrerons
10 de febrer del 2014
---------------------------------
Nota: durant les properes setmanes anirem publicant tota la documentació que acredita els intents, per part de Jaume Farrerons, d'evitar el desastre, tot promovent una refundació democràtica del partit. Anglada va compartir aquestes iniciatives sols per pur interès personal, perquè estava completament sol i no podia renunciar al recolzament de Farrerons, però no tenia cap intenció de complir les seves promeses o compromisos ni de respectar les normes estatutàries, que ell mateix havia vulnerat de forma sistemàtica al llarg de molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada