dimecres, de novembre 12, 2014

Mediterráneo Digital: Anglada anuncia que se querellará contra dos altos cargos de PxC por intentar asesinarle



El fundador y presidente histórico del partido se querella contra dos miembros de Plataforma por Cataluña (PxC) por tentativa de homicidio.
 
El político catalán y regidor en el Ayuntamiento de Vic, Josep Anglada, presentará este miércoles, 12 de noviembre, una querella en el Juzgado de Instrucción de Vic (Barcelona) que por turno corresponda, denunciando una confabulación para atentar contra él con riesgo de muerte, a fin y efecto de impedirle que pueda presentarse como candidato a las próximas elecciones.
 
La conspiración fue propuesta a un antiguo miembro de PxC, Francesc Bueno, a quien se ofreció ser la persona que facilitara el atentado contra Anglada.
 
Las acciones penales van dirigidas contra dos altos cargos y regidores de PxC por tentativa de homicidio con dolo eventual y tentativa de daños y lesiones. El denunciante solicita para los dos, como medida cautelar, una orden de alejamiento urgente e inmediata.
 
Anglada, ha anunciado también que, el próximo lunes, 17 de noviembre, tiene previsto convocar a los medios de comunicación en una rueda de prensa para informar con detalle de los hechos delictivos mencionados y dar a conocer los nombres de los querellados.
 
"En política no todo vale; confío que caiga todo el peso de la ley sobre unas personas cuyo único medio de actuación para lograr objetivos políticos se parece demasiado al terrorismo", afirmando a continuación que "como que no tienen argumentos contra mí, sino sólo un montón de calumnias sin fundamento para intentar dañar mi imagen, tienen que recurrir al crimen puro".
Finalmente, Anglada ha manifestado que en el fondo "le entristece que en un país democrático empiecen a aparecer personajes con pautas de conducta idénticas a las de Amanecer Dorado y capaces, en definitiva, de promover actuaciones como la que denunciaré ante los tribunales"'.
 
Extracto literal del comunicado remitido a la redacción editorial de Mediterráneo Digital por el Gabinete de Prensa de Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), el partido liderado por Josep Anglada.
 
Fuente: http://www.mediterraneodigital.com/sociedad-y-tiempo-libre/ultimas-noticias-sociedad-y-tiempo-libre/anglada-anuncia-que-se-querellara-contra-dos-altos-cargos-de-pxc-por-intentar-asesinarle.html

dimarts, de novembre 11, 2014

Nació Digital: Anglada denuncia per intent d'homicidi dos dirigents del sector ultradretanista de PxC

El fundador i president de PxC.












Anglada denuncia dos membres de PxC per intent d'homicidi

L'acció tindria com objectiu impedir que es presenti a les municipals a Vic

 
, Barcelona | Actualitzat el 11/11/2014 a les 21:49h
 
El regidor de l'Ajuntament de Vic, Josep Anglada, ha anunciat que aquest dimecres, dia 12, té previst presentar una querella per temptativa d'homicidi i de danys i lesions contra dos regidors i dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), dels quals en donarà a conèixer el nom de forma imminent.

El motiu de l'acció criminal hauria estat impedir que es presentés a les properes eleccions municipals a Vic. Anglada va ser expulsat fa uns mesos del partit PxC del qual n'havia estat fundador i president. En aquests moments, Josep Anglada i Marta Riera són al grup de no adscrits, mentre que els altres tres regidors continuen formant el grup municipal de PxC al consistori vigatà.

Segons Anglada, "la conspiració fou descoberta per un antic membre repescat de PxC, Francesc Bueno, a qui se li va proposar ser la persona que facilités l’atemptat contra Anglada". Les accions penals van adreçades contra dos alts càrrecs i regidors de Plataforma, contra els qui com a mesura cautelar demana "una ordre d'allunyament urgent i immediata".

"En política no tot s’hi val -ha explicat Anglada-, i confio que caigui tot el pes de la llei a unes persones l'únic mitjà d’actuació de les quals per assolir objectius polítics sembla ser una manera de fer que s’assembla massa al terrorisme".

Anglada també ha manifestat que en el fons l'entristeix que "en un país democràtic comencin a aparèixer personatges amb pautes de conducta idèntiques a les d’Alba Daurada i capaços, en definitiva, de promoure actuacions com la que denunciaré davant dels tribunals".
 

 

dimecres, d’octubre 29, 2014

E-Notícies: Anglada treu pit

Reunió de la Mesa del Congrés Assembleari Extraordinari.











Anglada treu pit

Acusa el secretari general de ser "el responsable de la destrucció d'un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors"
 
 
L’expresident de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha acusat el nou secretari general de la formació ultra, Robert Hernando, de la “destrucció d’un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors”.

Anglada, que el passat 25 d’octubre va participar en la reunió del Consell Executiu de Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), també s’ha referit a les accions judicials contra Hernando i d’altres dirigents de PxC. “Els usurpadors no podran dir que no han tingut l’oportunitat d’explicar i justificar davant els afiliats, amb proves a la mà, la campanya de difamació i linxament públic contra mi a la qual s’han lliurat amb el suport dels enemics polítics de Plataforma per Catalunya”, ha dit.

“Si no assisteixen al Congrés Extraordinari serà perquè tot era mentida i de fet cap jutge m’ha ni tan sols cridat a declarar per un cas de corrupció”, ha afegit.

Anglada ha considerat que “Robert Hernando és el responsable de la destrucció d’un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors i que ara ha esdevingut un grupuscle d’extrema dreta sense cap mena de futur, suposo que algú li donarà al traïdor la seva recompensa”.
 

diumenge, d’octubre 26, 2014

CAP A L'ASSEMBLEA GENERAL DE PXC


 
 
 
ES CONSTITUEIX LA GESTORA PROVISIONAL PER A LA MESA DEL CONGRÉS ASSEMBLEARI EXTRAORDINARI DE PLATAFORMA PER CATALUNYA

 
Les bases del partit reclamen que es presenti alguna prova de les acusacions contra el president Josep Anglada

 
Res no se sap dels suposats delictes societaris que van ser denunciats a la fiscalia el 8 de febrer de 2013 per Enrique de Diego i posteriorment, segons s’anuncià el 18 de març de 2014, per l’ultradretanista vinculat al madrileny “Partido por la Libertad” Roberto Hernando. El ministeri públic arxivà les actuacions fa un any i cap jutge ha cridat ni tan sols a declarar qui, en canvi, fou sotmès a un autèntic linxament periodístic i mediàtic: Josep Anglada i Rius. Ha passat molt de temps i el contingut de les acusacions ha anat variant en les declaracions a la premsa, però judicialment no s’ha produït cap acció per part dels tribunals.

Inquiets per aquesta escandalosa situació, els afiliats de PxC fa temps que coven un malestar creixent. El passat 28 de juny ja es van reunir a Barcelona a fi i efecte d’expressar el seu suport a Josep Anglada. El 25 d’octubre, en una nova reunió a la ciutat comtal, han reclamat un cop més la celebració d’un Congrés Assembleari Extraordinari on es presenti alguna prova documental dels fets. Tanmateix, fins ara no han rebut resposta dels actuals dirigents usurpadors, encastellats en llurs càrrecs il·legítims (tots foren nomenats per Anglada) i incapaços de satisfer les més bàsiques exigències estatutàries d’informació, contrastació d’arguments i lliure debat democràtic.

De forma provisional, s’ha constituït una Gestora per a la Mesa del Congrés formada per les següents persones: Jaume Farrerons, secretari d’Estudis i Programes de Plataforma per Catalunya, Belinda Rial, Vicenç Amat, Jordi Barba, Gemma Pastor i Jordi Alemany. Els afiliats de Plataforma per Catalunya que no accepten la irregular destitució i expulsió de Josep Anglada segueixen presentant els avals que els Estatuts exigeixen per a la celebració d’una l’Assemblea General. Josep Anglada i Rius té també interposades accions legals contra les dubtoses actuacions de Roberto Hernando i des de setembre prepara una querella criminal. El fundador de PxC fou convidat a la reunió referenciada i manifestà, emperò, la seva voluntat que “els problemes interns del partit es resolguin políticament” per tal de salvar de la imminent catàstrofe aquest projecte polític: “el que han dit Roberto Hernando i els seus sequaços és mentida i puc demostrar-ho si tenen valor de presentar-se davant de les bases afiliatives i acceptar un cara a cara on pugui defensar-me i refutar, punt per punt, totes les injúries i calúmnies que s’han esbombat públicament contra mi de manera gratuïta”.

Plataforma per Catalunya
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Barcelona, 25 d’octubre de 2014
 
PLATAFORMA DEMOCRÀTICA PER CATALUNYA (PDxC) TÉ JA PERFILADES UNA DESENA DE CANDIDATURES PER A LES PROPERES MUNICIPALS

El 25 d’octubre es va reunir a Barcelona el Consell Executiu de PDxC presidit per Joan Mensa. Les resolucions adoptades han estat les següents: (1) Preparació de, si més no, una dotzena de candidatures municipals a tot Catalunya: 2/ Constitució del Comitè Electoral que haurà de coordinar la campanya; 3/ Presentació de la pàgina web del partit laplataforma.cat; 3/ Nomenament de Jordi Barba com a responsable de les Joventuts Identitàries de PDxC; 4/ Constitució de la Gestora de la Mesa del Congrés presidida per Jaume Farrerons. A l’acte fou convidat Josep Anglada, qui informà de les darreres novetats relatives a les accions judicials contra Robert Hernando i els seus sequaços. Aquestes actuacions, que inclouen una querella criminal, aniran acompanyades de l’enviament d’un burofax a Xavier Simó com a darrer intent de trobar una solució política a l’actual situació de divisió del partit: “els usurpadors no podran dir que no han tingut l’oportunitat d’explicar i justificar davant els afiliats, amb proves a la mà, la campanya de difamació i linxament públic contra mi a la qual s’han lliurat amb el suport dels enemics polítics de Plataforma per Catalunya. Si no assisteixen al Congrés Extraordinari serà perquè tot era mentida i de fet cap jutge m’ha ni tan sols cridat a declarar per un cas de corrupció”. Anglada afegí: “Robert Hernando és el responsable de la destrucció d’un projecte polític que havia aconseguit 75.000 vots i 67 regidors i que ara ha esdevingut un grupuscle d’extrema dreta sense cap mena de futur, suposo que algú li donarà al traïdor la seva recompensa”. Els assistents recolzaren les intervencions del fundador i únic president legítim de la PxC Josep Anglada i del president de PDxC Joan Mensa amb forts aplaudiments.
 
Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC)
Barcelona, 25 d’octubre de 2014


dimarts, d’octubre 07, 2014

L'ultradretanista espanyol Roberto Hernando s'empatolla amb Torras i Bages i fa el ridícul en el Primer Congrés del "Partido por la Libertad"

L'usurpador de PxC Robert Hernando en un dels seus patètics escàndols habituals.








Sempre hem fet lloança de la "brillant" intel·ligència de Roberto Hernando. Cal reconèixer, emperò, que a força de llegir el nostre bloc, Hernando va aprenent alguna coseta: frases, una consigna, slogans..., les quals repeteix tanmateix de manera semblant als micos, és a dir, sense entendre'n el significat. Una situació gens inhabitual pel que fa a aquest individu, perquè el "dirigent" de la PxC ni tant sols s'havia llegit els Estatuts del partit (com palesà l'escàndol de la Junta de Disciplina).

Viu també Hernando de la nostra Declaració Programàtica, però, se l'ha llegida? 

Viu dels 67 regidors que obtingué sota el lideratge d'Anglada, però, en guanyarà algun de nou ara que mana "l'equip"?

Hernando, admetem-ho, s'esforça.

Ja féu seva la fórmula de la "Marca Hispànica", bo i interpretant-la justament a l'inrevés. Hernando sap que existí la Marca Hispànica gràcies a aquest bloc LA MARCA HISPÀNICA. (No es mereixen, senyor Pinotxo d'Igualada!) Ara haurà pogut ampliar coneixements amb el meu article "El misterio de la Marca Hispànica" publicat al núm. 22 de la revista Nihil Obstat. Però, insisteixo, és incapaç de comprendre'n res de res.

En el I Congrés del Partido por la Libertat, celebrat el passat cap de setmana, Hernando ha aprofitat la nostra entrada sobre el pregó catalanista del 11 de setembre, que vam penjar aquí oportunament el 1er d'octubre per intentar d'ajudar-lo en un acte de generosa compassió, però, ai!, és tan llest el paio que en treu la conclusió contrària a tota evidència: defensa l'Espanya constitucional borbònica, justament allò que els catalanistes de 1714 rebutjaven!

Recorden la cançó?

Ayúdale a caminar, necesita de ti, de tu apoyo y tu aliento...

No obstant, Hernando, cofoi davant de tants i tants elogis insincers, ha volgut marcar-se un punt d'originalitat o, tal vegada, de supèrbia. I així, aconsellat pels carlistes i ultres empedreïts que li vessen a cau d'orella certes orientacions retrògrades, aquest indigent doctrinal no m'ha fet cas en un tema concret i ha gosat de reivindicar en l'esmentat Congrés la figura del bisbe reaccionari Torras i Bages contra l'heroic, honrat i sincer federalista Valentí Almirall. Actitud que voldria representar, en la "grandiosa" ment d'Hernando, una resposta desafiant a la meva defensa d'Almirall quant a fundador progressista i democràtic del catalanisme polític. Però, un cop més, s'equivoca el "secretari general" de la PxC: ha ficat els peus a la galleda. Patina de valent.

En definitiva, torna Hernando, com és inevitable en ell, a fer el ridícul. I esdevé així, ja definitivament, el riota de la política identitària, un circ prou atapeït de pallassos.

HERNANDO REIVINDICA TORRES I BAGES PERÒ NO S'HA LLEGIT EL LLIBRE

Hernando no s'ha assabentat que l'obra principal de Torras i Bages respon a la de Valentí Almirall. Del catalanisme polític, considera Hernando que el bisbe n'és el fundador perquè li "sona" més ranci i antic això de tradició catalana. És, emperò, posterior a Lo Catalanisme de Valentí Almirall. Vagin, amics, i comprovin les dates d'edició dels llibres, per no parlar de les fundades opinions dels especialistes en la matèria.

Però el més greu no és això, sinó que Torras i Bages accepta l'existència d'una nació catalana, pretensió que Hernando, sens dubte, titllaria de deliri. La qual cosa no vol dir que Torras i Bages fos un nacionalista en el sentit actual, no; el que estem segurs, es miri com es miri, és que el bisbe mai combregaria amb els ultres espanyolistes, és a dir, amb gent que considera la nació catalana una invenció recent dels polítics "catalanistes" contemporanis realitzada amb intencions fraudulentes. La nació catalana, diu Hernando, se l'han tret de la màniga. Mai no ha existit, sosté el "dirigent" usurpador de la PxC, una nació catalana. I en què es basa Hernando per nodrir aital cridòria histèrica digna de l'ABC? Doncs en la vertadera tradició catalanista, o sia, en el bisbe Josep Torras i Bages. Vegem què escriu, emperò, aquest filòsof catòlic català:
Tothom parla de l'esperit nacional; doncs en la consciència de tothom està que dintre del conjunt d'institucions que formen la nació hi ha un element vivificador que uneix entre si les parts, com a vincle d'unitat que determina la naturalesa específica del ser. (...) / Si de totes les nacions cal parlar així, molt més tractant-se de la catalana (...) Els catalanistes, actius restauradors del nostre poble, han sentit com instintivament la necessitat de la unanimitat entre tots, i, evitant tocar el que els podria dividir, s'ocupen en preliminars. Mes aquesta tasca ha de tenir un terme: s'ha d'arribar a l'unum necessarium, al que en podríem dir la forma substancial de la nació (...) Fins ara tres son principalment les manifestacions de tendències reconstructives de la nació catalana: la dels poetes, la dels arqueòlegs, la dels legistes (...) llengua i lleis formen part de l'existència personal de la nació (...).
(La Tradició Catalana, Josep Torras i Bages, Barcelona, Ed. 62, 1981, pp. 29-31).

Conclusió: Roberto Hernando no s'ha llegit l'autor que reivindica, almenys l'obra capital, aquí transcrita, de la mateixa manera que no s'havia llegit els Estatuts o la Declaració Programàtica de PxC. L'incompetent general de Plataforma per Catalunya, el responsable directe de la desastrosa gestió econòmica del partit, no estava distret fullejant alguna cosa útil mentre -explica- li estafaven 170.000 euros davant dels nassos, sinó, tal volta, gastant-se el sou de regidor en alguna gran superfície comercial. Potser comprant-s'hi un cotxe. En tot cas, de la seva eficàcia i eficiència polítiques cal dubtar amb raó. No ha estat la primera relliscada ni en serà l'última: Hernando il·lustrarà d'ara endavant la literatura còmica o fins i tot el tebeo, entengui's bé: Mortadelo y Filemón. És Hernando un personatge que inspira llàstima. Es deleix per a esdevenir un gran leader. Em cauen les llàgrimes...

No defensaré les tesis del bisbe Torras i Bages, ben allunyades del meu pensament, però el que dic és que si hom reivindica l'obra d'un escriptor, primer haurà d'estudiar-lo una mica, ¿no? Sembla evident que la nació catalana fou allò que va negar el Tribunal Prostitucional espanyol en el nou Estatut d'Autonomia. Aquest document implicava, subratllem-ho, una falsificació de la història, segons Hernando. Si la impostura existeix -li responc- va començar, tanmateix, amb Torras i Bages, l'ideòleg del catòlic Jordi Pujol. Qui, a diferència de Roberto Hernando, sí va llegir La Tradició Catalana i sabia de què parlava.

Jaume Farrerons
Secretari d'Estudis i Programes
Plataforma per Catalunya
8 d'octubre de 2014



dimecres, d’octubre 01, 2014

Pregó catalanista del 11 de setembre de 1714: "per la patria y per la llibertat de tota Espanya"















Es diu i repeteix que els independentistes han falsificat la història de Catalunya. Però al bell mig de tota la xerinola organitzada per uns i altres som poquets, molt poquets, els qui ens dediquem a aportar les proves documentals d'aquesta afirmació.

Els separatistes, és a dir, l'oligarquia local "catalana", fa temps que estan alterant físicament el redactat de documents històrics a fi i efecte de convèncer el poble català que la secessió d'Espanya és l'única sortida a la bancarrota econòmica i moral de la Generalitat de Catalunya. En realitat, han estat els mateixos oligarques "catalans" els qui l'han provocada, aquesta fallida, vulnerant sistemàticament la llei i saquejant l'erari públic per emportar-se a Suïssa, Andorra i altres paradissos fiscals el diner robat a la pobra gent del carrer.

Jordi Pujol -i la ridícula titella del clan del pinyol pujolista: Artur Mas- no és un traïdor a Espanya: és, en primer lloc, un traïdor a Catalunya o, més ben dit encara, al poble treballador català. 

Pujolistes, convergents, "nacionalistes" i tota la classe política "catalanista" nodreixen una mafia corrupta, mediocre, covarda i profundament imbècil que sols mereix passar la resta de la seva vida entre reixes, si no quelcom pitjor.

De l'esmentat espoli català han estat còmplices tant els oligarques madrilenys quant la totalitat, sense excepcíó, dels grans partits i sindicats subvencionats del Principat, així com tota una xarxa d'associacions, fundacions i altres organitzacions pretesament "catalanistes" que viuen de la manipulació sistemàtica, conscient i maliciosa dels treballadors catalans.

Els principals enemics del poble de Catalunya són així, doncs, no els treballadors espanyols, no "Espanya", sinó dues-centes famílies "catalanes" que, a tall de paràsit col·lectiu, s'han passat trenta anys xuclant-nos la sang amb el consentiment del govern de Madrid, el qual callava perquè feia el mateix amb els obrers i empleats sota el seu control.

Bárcenas i Millet: el cul lleig de l'amo oligàrquic

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC) no pot recolzar ni al Partit Popular (Bárcenas) ni a CiU (Millet) en aquesta escenificació on les simbologies "espanyola" (=borbònica) i estelada (=¿catalana?) serveixen només per a confondre els pobles espanyol i català, bo i ocultant-los la cruel veritat del projecte neoliberal: reduir els treballadors autòctons a la condició d'esclaus de la banca. L'actual bipolarització centralisme-independentisme té, en efecte, un únic beneficiari: el capital sionista apàtrida, al qual llepen amb idèntica indignitat servil les oligarquies estatal i regional. Perquè l'alta finança explota i extermina tots els pobles del món amb l'ajut de la política "globalitzadora" d'immigració i el tràfic capitalista de mà d'obra barata, però també utilitza les rivalitats ètniques quan li convenen per a dividir els treballadors.

Nosaltres, doncs, no entrarem mai en l'absurda batalla de banderes promoguda pels defraudadors oligàrquics, ja de Barcelona, ja de Madrid, tant ens fa. Si algú vol un exemple de les impostures que els suposats "nacionalistes", en realitat vampirs del poble català, difonen per a instrumentalitzar els sentiments patriòtics honestos contra un enemic imaginari: "Espanya", hi adjuntem els documents corresponents infra. Però això no abona ni abonarà mai la raó del govern central, perquè els catalans de 1714 lluitaven contra els Borbons francesos i en defensa d'una concepció d'Espanya, la Marca Hispànica, que no té res a veure amb la de l'Estat espanyol contemporani.

Jaume Farrerons
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma Democràtica per Catalunya
1 d'octubre de 2014



Fonts historiogràfiques:

http://www.filosofia-catalana.com/docs/llengua/llengua2/los%20fueros%20de%20coroleu.pdf

http://www.filosofia-catalana.com/docs/llengua/llengua2/memorable%20sitio.pdf
“Ara ojats, se fa saber á tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans, y oficials de guerra, que separadament están impedeint lo internarse los enemichs en la ciutat; atés que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en que avuy resideix la llibertat de tot lo Principat y de tota España, está exposada al ultim extrém, de subjectarse á una entera esclavitud. Notifican amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligeixen de la desgracia irreparable que amenassa lo favor é injust encono de las armas gali-spanas, feta séria reflexió del estat en que los enemichs del Rey N.S., de nostra llibertat y patria, estant apostats ocupant totas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eularia. Se fa á saber, que si luego, inmediatametn de ohit lo present pregó, tots los naturals, habitants y demés gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, á fi de que unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enimichs, fent lo ultim esfors, esperant que Deu misericordiós, millorará la sort. Se fa també á saber, que essent la esclavitud certa y forsosa, en obligació de sos empleos, explican declaran y protestan als presents, y DONAN TESTIMONI ALS VÉNIDERS, de que han executat las últimas exhortacions y esforsos, PROTESTANT DE TOTS LOS MALS, RUINAS Y DESOLACIONS QUE SOBREVINGUEN Á NOSTRA COMUNA Y AFLIGIDA PATRIA, Y EXTERMINI DE TOTS LOS HONORS Y PRIVILEGIS, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini francés; pero com tot se confía, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats, á fí de derramar gloriosament sa sanch y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya, y finalment los diu y fan á saber, que si despres de una hora de publicat lo pregó, no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, es forsós precis y necessari fer llamada y demanar capitulació als enemichs, antes de venir la nit, per no exposar á la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no exposarla á un saco general profanació dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas.

dimarts, de setembre 30, 2014

E-notícies: el fiasco de Plataforma

Roberto Hernando fent el ridícul un altre cop.










SÓLO UNA VEINTENA DE PERSONAS CONTRA PUJOL

La formación ultra Plataforma per Catalunya (PxC) sólo consiguió reunir poco más de una veintena de personas en una protesta que convocó el pasado viernes ante el Parlament, coincidiendo con la comparecencia de Jordi Pujol.

El pasado 17 de septiembre PxC lanzó la convocatoria de la concentración contra Pujol, al que, en los folletos, definían como "el rostro del verdadero expolio de Catalunya". "Después de 24 años de estafa continuada, el capo del clan comparecerá en el Parlament. Ven a recibirlo como se merece ", añadía.

A pesar de que durante casi diez días animaron a los ciudadanos a protestar ante el Parlament, sólo una veintena de personas se concentraron contra Pujol. Los que fueron, por cierto, llevaban una pancarta con la bandera española y la senyera y la inscripción "Pujol y la casta nos roba".

Font: http://confidencial.e-noticies.es/el-fiasco-de-plataforma--88657.html#ini_comen



L'explosiu carisma polític de Roberto Hernando, per no parlar de la seva brillant intel·ligència, reconeguda arreu del món (per tothom qui tingui el títol... d'analfabet funcional), van quedant en evidència.

Què fou d'aquell partit que, sota la presidència de Josep Anglada i Rius, obtingué 75.000 vots i 67 regidors sols a la nostra comunitat autònoma i que poc li va faltar per irrompre al Parlament? Era la Plataforma per Catalunya, la PxC, sí, una formació on únicament es feia, diuen per excusar-se els incompetents actuals, el que manava l'Anglada. Potser hi havia algun motiu per això, oi? No es pot, emperò, sostenir que l'Anglada ho controlava tot però que els vots de la gent van aconseguir-se gràcies a l'equip (o sia, gràcies a Roberto Hernando), una clamorosa contradicció que frega el ridícul.

Posem les coses a lloc: els diners els va aportar en Ravello gràcies als seus contactes internacionals; els vots i els regidors els va aportar l'Anglada amb el seu perfil polític populista. I sols es pot considerar  "aportació exclusiva" del Consell Executiu al projecte plataformista la incompetent gestió jurídica i administrativa. Ara, amb la destitució il·legal del president i fundador, volen confondre la gent mitjançant narracions d'autolloança hernandista, però els fets canten, impostors! 

Comencen a restar clars els mèrits de cadascú, les habilitats polítiques del famós "equip" que mai no pintà una mona i que, per no saber, no sabria administrar ni una caixa de sabates. Breu, un grupet de fatxes insignificants que, sobretot, ignora quina va ser la força essencial de Plataforma per Catalunya: el catalanisme. Precisament, allò que Hernando ha devastat, bo i convertint la PxC en una sigla ultra espanyolista d'aquestes que aconsegueixen, en el millor dels casos, cinc mil vots a tota Espanya i mil a Catalunya.

El proper cap de setmana es consuma el desastre a Madrid amb la reducció de PxC a secció regional del Partido por la Libertad.

Plataforma per Catalunya-CIRD
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma Democràtica per Catalunya
Barcelona, 30 de setembre de 2014
 

divendres, de setembre 26, 2014

E-notícies: Anglada acusa les joventuts de la Plataforma de vincles amb Alba Daurada


Connexions amb una xarxa de delinqüents i assassins que treballen per a la policia grega.

 
 
 
 
 
Una regidora plega de PxC per "no compartir projecte amb una trama violenta que té diversos dirigents empresonats a Grècia”

El president de Plataforma Democràtica per Catalunya, Josep Anglada, ha fet costat la ja exregidora de Plataforma per Catalunya (PxC), María Osuna, que ha passat a formar part com a regidora no adscrita a l’Ajuntament de Salt, fet que ha provocat que el partit d’ultradreta quedi sense representació al consistori.

En el seu discurs de comiat, Osuna, ha acusat les Joventuts Identitàries de vincles amb els neonazis grecs d’Alba Daurada. En aquest sentit, ha assenyalat que “no pot compartir cap projecte amb elements vinculats a Alba daurada, és a dir, a una trama violenta i delictiva que té diversos dirigents empresonats a Grècia”.  

Anglada, que ha estat present en el ple de Salt, ha manifestat que “és un fet evident que cada vegada són més les persones que abandonen aquest projecte per adonar-se que l’han convertit amb un projecte familiar, antidemocràtic i anticatalà”, a més d'afegir “un cop més la banda d’impostors d’extrema dreta comandat per l’Hernando i els seus sequaços han perdut una altra batalla”.


Font: http://politica.e-noticies.cat/anglada-acusa-les-joventuts-de-plataforma-de-vincles-amb-alba-daurada-88474.html

dilluns, 22 setembre de 2014

MARIA OSUNA DEIXA PxC I ES DISSOL EL GRUP MUNICIPAL A SALT. La regidora serà cap de llista de PDxC de Josep Anglada i denuncia les vinculacions amb Alba Daurada de 5 joves de PxC

Aquest vespre s'ha fet efectiu en el Ple Municipal de Salt la dissolució del grup municipal de PxC  en abandonar PxC Maria Osuna i passar a no adscrita, l'única dels tres regidors obtinguts el 2011 que continuava al partit. 
 
Osuna ja va assistir el juny passat a una trobada de militants i regidors de PxC disconformes amb la destitució del seu president Josep Anglada. Els altres dos regidors que va obtenir PxC, Carles Bonet i Juana Dolores Martínez,  van passar a no adscrits l'agost de 2011 a causa de la polèmica pel fet que tots dos tenien parella de color d'origen estranger (dominicà i camerunès). Maria Osuna encapçalarà el proper mes de maig la candidatura de Plataforma Democràtica X Catalunya, sigla sota la que s'agrupen ara Josep Anglada i els regidors i militants discrepants amb la destitució del fundador de PxC.  Osuna no ha fet cap referència al fals tuït difós per PxC de Salt fa tres setmanes, amb la foto d'una bandera de l'Estat islàmic a l'entrada del municipi.

Al Ple, al que ha assistit Josep Anglada, acompanyat de la regidora vigatana, Marta Riera (també expulsada de PxC) i d'altres militants, que seien a primera fila, a la banda dreta, mentre a la banda esquerra seien Sergi Fabri, Sergi Concepción, i altres militants de PxC de Salt fidels a la nova direcció la qual ja ha anunciat que Fabri serà el proper cap de llista. 

 Anglada i Riera a l'esquerra, acompanyats d'altres militants de PDxC, i Sergi Concepción i Sergi Fabri, ara líders locals de PxC, a la dreta

Osuna en el punt de donar compte del seu pas a no adscrita ha llegit un escrit explicant els tres motius pels que deixava PxC. Ha qualificat "d'usrupadors" als membres de la direcció que van destituir Anglada el passat 8 de febrer "únic president legítim de PxC" al qui "li han donat un tractament infame" i ha manifestat les seves discrepàncies amb cinc membres de les Joventuts de PxC de Salt -tres dels quals eren a la sala- per les seves vinculacions amb el partit d'extrema dreta grec Alba Daurada, de la que ha recalcat "que els seus líder són a la presó per violents". Osuna també ha denunciat el funcionament de l'actual direcció que ha qualificat com a clan familiar, i ha denunciat que pensen fer la llista de PxC de les municipals amb familiars i amics. Tot i que uns i altres estaven a prop, no s'ha viscut tensió en cap moment a diferència de quan van deixar PxC Bonet i Martínez fa tres anys.
Maria Osuna llegint el seu escrit justificant la seva marxa de PxC
Juana D Martínez i Carles Bonet, regidors no adscrits ex PxC des de fa tres anys, al Ple d'avui

El Ple ha anul·lat l'acord i el projecte de construcció d'un centre cívic en unes parcel·les que hi ha a la confluència entre els carrers Pere Gallostra i Àngel Guimerà, al barri centre al costat de l'Ajuntament. En canvi fa una una previsió d'inversió amb fons del programa de continuïtat Salt-70 per a l'adequació de l'antic Tramuntana, al barri del Veïnat. Aquesta anul·lació del projecte de fer el Centre Cívic i el retorn dels terrenys als propietaris a qui s'havia d'expropiar, ha motivat un creuament de retrets entre l'exalcaldessa socialista, Iolanda Pineda, i l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé.

ANGLADA I RIERA VOTEN A VIC LA MOCIO EN SUPORT DE LA CONSULTA DEL 9-N

D'altra banda aquest migdia s'ha celebrat un pla municipal extraordinari a Vic per votar la moció de suport a la consulta del 9 de novembre. Mentre els regidors que continuen a PxC hi han votat en contra, en coherència amb la postura unionista i anti consulta de Plataforma, Josep Anglada i Marta Riera han sorprès votant a favor.
Font: http://xavier-rius.blogspot.com.es/2014/09/maria-osuna-deixa-pxc-i-es-dissol-el.html
 

dijous, de setembre 25, 2014

Josep Anglada: ¿por qué he votado a favor de la consulta del 9-N en Cataluña?




"Sobre la consulta del 9 de noviembre y mis razonamientos expuestos al pleno de Vic celebrado el lunes, 22 de septiembre de 2014:
Como demócrata que soy, estoy a favor de que Cataluña, como otras comunidades autónomas, disponga de una ley de consultas como herramienta para que Cataluña pueda "mejorar la calidad democrática" y plantear cuestiones de interés para el país; cuestiones como la inmigración, la sanidad, los recortes, la educación..., etcétera.
Sobre mi posicionamiento en el pleno de Vic en lo referente a la consulta del 9 de noviembre y teniendo en cuenta que el texto de la resolución aprobada con el apoyo de los partidos que pactaron la consulta dice que se acuerda impulsar la consulta del 9-N "con todas las garantías democráticas y de participación posibles" y "de acuerdo con los marcos legales", es evidente que una prohibición de la administración central excluiría estas "garantías" y estos "marcos legales" y, por lo tanto, que el gobierno no convocaría la consulta del 9 de noviembre.
Así pues, hemos de que entender que el presidente de la Generalitat y su gobierno acatarán la resolución del Tribunal Constitucional sobre la consulta del 9 de noviembre.
En estas circunstancias, no tengo ningún problema en apoyar al presidente de la Generalitat y a su gobierno en todo aquello que esté dentro de la ley y amparado por la Constitución y el Estatuto de Autonomía.
Nunca apoyaré ninguna consulta ni referéndum ilegales y al margen de la ley.
Finalmente, todo mi respaldo a la convocatoria de cualquier consulta, pero sólo dentro de la legalidad, que es condición inexcusable de la democracia".
 
Josep Anglada i Rius
Fundador i president legítim de Plataforma per Catalunya (PxC)
Corrent Intern de Refundació Democràtica de PxC
Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC)
Barcelona, 24 de setembre de 2014

Fuente: http://www.mediterraneodigital.com/identitarios/ultimas-noticias-identitarios/identitarios-1/josep-anglada-fundador-de-pxc-porque-he-votado-a-favor-de-la-consulta-del-9-de-noviembre-en-cataluna.html

 

dimecres, de setembre 24, 2014

Josep Anglada dóna suport a la consulta sempre que sigui legal

Josep Anglada i Marta Riera, regidors no adscrits, han sorprès amb el seu vot favorable

, Vic | Actualitzat el 22/09/2014 a les 18:27h

Catalunya viu a partir d’avui dilluns, 22 de setembre, la gran setmana de compromís municipal a la consulta. Més de 600 ajuntaments (al voltant del 65 % del total) ja han confirmat la seva intenció de celebrar plens extraordinaris per aprovar la moció que proposa donar suport a  la convocatòria del 9-N, en virtut de la Llei de Consultes, legitimada divendres al Parlament.

Osona s’ha bolcat amb la iniciativa. Un total de 49 dels 51 ajuntaments de la comarca ja han confirmat que faran plens, inclosos els feus socialistes del Voltreganès i Centelles.

El ple més matiner ha estat el de Vic, on aquest migdia s’ha aprovat la moció per una majoria aclaparadora. El text ha estat ratificat per 17 dels 20 regidors del consistori vigatà (no ha assistit a la sessió Joan Ballana, d’ERC). Hi han votat a favor ERC, CiU, SI, el PSC, la CUP, ICV-EUiA i fins i tot els dos regidors no adscrits, Josep Anglada i Marta Riera. Només s’han posicionat en contra els tres regidors de PxC.

La moció mostra el ple suport del consistori a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014 dins el marc legal, així com al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que hi estan a favor. El text també demana als ajuntaments que garanteixin la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta. Així mateix, fa una crida a la ciutadania a participar-hi. El text de la moció que es presenta als municipis catalans ha estat pactat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i els partits CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.


Convidats de pes

El ple de Vic ha generat una gran expectació. Hi han assistit, convidats, els màxims representants d’Òmnium Cultural Osona, l’ANC Osona i la Fundació Universitària Balmes: Alfred Verdaguer, Eulàlia Espona, Josep Terradellas i Joan Turró respectivament.

Josep M. Vila d’Abadal ha encetat la sessió, com alcalde de la ciutat i president de l’AMI, i ha explicat el procés de la participació dels municipis al procés sobiranista. Vila d’Abadal ha argumentat que ara, en un moment tan important com aquest, el municipalisme s’havia de manifestar amb tota la seva força.

Per l’equip de govern, han intervingut en el debat Anna Erra (CiU) i Joan López (ERC). La regidora convergent ha exaltat la rellevància històrica del moment i la unió entre els partits per tirar endavant la Llei de consultes. El republicà ha destacat la proposta municipalista i ha defensat que un poble “no pot existir si no té capacitat per decidir allò que vol decidir”.

Pel que fa a l’oposició, han obert les intervencions els dos regidors no adscrits, que han sorprès i han anunciat el seu vot favorable, perquè “els pobles, no els estats, tenen dret a decidir”, tal com ha argumentat Riera. Anglada ha matisat la seva posició i ha dit que el seu suport estava vinculat a la legalitat de la consulta, tal com ha afirmat fins ara el president Artur Mas. “La Llei de consultes és una eina per millorar la qualitat democràtica, però no tinc clar que serveixi pel 9-N”, ha rubricat.

El grup municipal del PSC, a diferència de la postura oficial del partit, ha defensat sense embuts la llei i la consulta. “Votar uneix, suma, agrega. El que desuneix són les actituds autoritàries”, ha dit el portaveu socialista Jacint Raurell. El socialista creu que la consulta és el tret de sortida de la Catalunya que volem, “una Catalunya més justa i més demòcrata”.

Iban Lapeira (SI) ha recordat el paper cabdal de la societat civil en el procés sobiranista. En la mateixa línia s’ha expressat Xavier Tornafoch, portaveu d’ICV-EUiA: “La moció és un text que defensa la democràcia i que va més enllà de les banderes. La democràcia no ha de fer por a ningú, i la democràcia està per sobre la Constitució Espanyola”. Per la seva banda, el representant de la CUP, Nil Puigivila, ha reclamat la unitat de totes les forces polítiques, “com a mitjà per aconseguir un objectiu, no com a objectiu”.

L’única veu discordant del debat ha estat PxC. El seu portaveu, Joan Carles Fuentes, ha demanat la retirada del punt de l’ordre del dia, ja que considerava que no s’ajustava a la legalitat perquè es donava suport a una consulta que encara no havia estat convocada. Fuentes ha reclamat les explicacions de la secretària municipal, la qual cosa li ha estat denegada per l’alcalde.

dimarts, de setembre 23, 2014

Maria Osuna liquida la PxC a Salt


Maria Osuna, ex regidora de la PxC a Salt.
 
 
 
 
 
 



Anglada: “l’actual PxC és avui un negoci familiar, antidemocràtic, ultradretà i anticatalà”.

Osuna: “Seguiré  lluitant pels valors i principis amb què m’he identificat sempre en defensa del poble treballador de Salt”.

Amb un discurs emotiu i ferm, la ja exregidora de Plataforma per Catalunya (PxC), Maria Osuna, ha passat a formar part del grup de no adscrits com a regidora de l’Ajuntament de Salt. Així dons, la PxC es queda sense representació en el consistori.   

Osuna ha començat el seu discurs assenyalant que “seguirà  lluitant pels valors i principis amb què l’han identificat sempre en defensa del poble treballador de Salt”. “El tracte infame donat pels actuals usurpadors al fundador i únic president legítim del partit, Josep Anglada, ha estat un dels motius principals que m’han fet adoptar aquesta decisió”, ha afegit. Osuna també ha estat molt contundent amb el comportament de les Joventuts Identitàries del partit “no puc compartir cap projecte amb elements vinculats a Alba Daurada, és a dir, a una trama violenta i delictiva que té diversos dirigents empresonats a Grècia”.

Anglada, que ha estat present en el ple de Salt per donar recolzament a Osuna, ha manifestat que “és un fet evident que cada vegada són més les persones que abandonen la PxC de Roberto Hernando en adonar-se que l’han convertida en un negoci familiar, antidemocràtic i anticatalà”, tot concloent que “un cop més la banda d’impostors d’extrema dreta comandat per l’Hernando i els seus sequaços ha perdut una altra batalla”.

Corrent Intern de Refundació Democràtica de PxC
Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC) 
Salt, 22 de setembre de 2014

 

dilluns, de setembre 22, 2014

El Corrent Intern de Refundació Democràtica de PxC a Figueres diu "NO" a una consulta il·legal

Al fons, Jaume Farrerons i altres patriotes catalans de la Marca Hispànica.














MEMBRES DEL CORRENT INTERN DE REFUNDACIÓ DEMOCRÀTICA DE PXC AMARGUEN LA FESTA A LA MINORIA SEPARATISTA DE FIGUERES

El ple de Figueres ha aprovat per una àmplia majoria la moció en favor de la convocatòria de la consulta el 9 de novembre. Els portaveus de CiU, PSC, ERC, ICV, la CUP i el regidor no adscrit Esteve Gratacós han donat suport al president Mas perquè convoqui la consulta i s'han compromès a, des del món local, contribuir a què els ciutadans puguin votar.
Quan encara faltaven 10 minuts per ales vuit del vespre totes les cadires eren plenes i hi havia qui ja exhibia l'estelada. Al sala de plens també s'ha deixat notar un grup de cinc homes que han desplegat una bandera que unia senyera i bandera espanyola i que al final del ple han cridat proclames en favor de la unitat d'Espanya. Defensors i detractors de la consulta han conviscut en la mateixa sala sense cap tipus d'incident.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha destacat la importància de què el ple de la capital empordanesa se sumi al suport que centenars de consistoris arreu de Catalunya estan donant al Govern i al Parlament perquè puguin convocar la consulta. Felip ha recordat que en el fet de votar rau la democràcia i ha destacat que el 85% dels regidors han donat suport a la moció. "És temps d'unitat de tots els catalans", ha dit.
Les intervencions de tots els grups que han votat a favor de la moció han estat acompanyades d'aplaudiments. També han donat suport als regidors del PPC els cinc ciutadans que han onejat la bandera espanyola i catalana. El públic, fins i tot, ha interromput el portaveu socialista, Pere Casellas, quan aquest ha anunciat que el seu grup donava suport al text. "Sempre hem estat compromesos des del PSC de Figueres amb la consulta i volem que el poble pugui votar, no entenem perquè diuen que això és il·legal", ha dit.
Molt diferent ha estat la intervenció de la portaveu del PPC, Maria Àngels Olmedo, que ha criticat que es convoqui un ple extraordinari per votar aquesta moció i no per d'altres temes que, al seu entendre, són prioritaris com la inseguretat, la situació al barri de Sant Joan o l'atur a la ciutat. Segons ha argumentat, el vot negatiu és un "triple sí". "Votem en contra perquè diem sí a Catalunya, a Espanya i a Europa, i també a l'estat de dret i la democràcia", ha manifestat Olmedo.
Al final del ple, el públic ha aplaudit i ha cridat en favor de la independència. També s'han deixat sentir proclames en favor de la unitat d'Espanya. "No nos engañan, Catalunya es Espanya", cridaven.


El contingut de la moció
La moció que ha tirat endavant el consistori figuerenc és la mateixa que centenars d'ajuntaments de Catalunya han decidit aprovar a petició de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). A nivell català, més de 650 consistoris han anunciat que portaran a ple la moció i, a nivell gironí, són 180 pobles i ciutats que s'han sumat a la crida.
El text defensa que cal donar suport a la consulta del 9 de novembre "per decidir lliurement el futur de Catalunya". La moció destaca que la consulta s'ha de fer "dins el marc legal que és la Llei consultes populars no referendàries i participació ciutadans, ja que respon "a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants". Per tal de mostrar el seu suport, l'Ajuntament de Figueres assegura que "facilitarà tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible", a més de fer "una crida a la participació".
L'acord es comunicarà en el període de cinc dies, des de la seva aprovació, al president de la Generalitat i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. Per la seva banda, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) seran els encarregats de trametre'ls de forma conjunta al president del govern espanyol, al president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.
Altres mocions aprovades arreu de les comarques gironines
Arreu de les comarques gironines aquest dilluns s'han anat succeint diversos plens, alguns ordinaris però la majoria extraordinaris, per aprovar aquest text de suport a la consulta. Allà on el PPC té representació tots els regidors hi ha votat en contra. No ha passat el mateix amb els socialistes que, dependent del poble, han arribat a votar a favor, en contra o s'han abstingut.
Un dels primers en fer-ho ha estat Palamós, on el PSC té l'alcaldia, que l'aprovava només amb el vot en contra de la regidora del PPC. A la Garrotxa, per exemple, el municipi d'Argelaguer ja va votar diumenge en sessió extraordinària i es va aprovar per unanimitat.
També per unanimitat l'han aprovat aquest dilluns Banyoles, Celrà, Vilablareix, Sarrià de Ter o Riudaura (tots sense representació del PPC). A Santa Coloma de Farners només hi ha hagut una abstenció del regidor del PSC, a Platja d'Aro PPC i també PSC han votat en contra, a Olot el suport ha estat majoritari a excepció dels regidors del PPC i Plataforma per Catalunya i a Torroella de Montgrí l'únic vot en contra ha estat també del PPC.
Està previst que uns 180 municipis d'arreu de les comarques gironines portin aquesta moció tipus al seu ple. La Diputació de Girona vota la moció en la sessió ordinària de dimarts a la tarda i Girona ciutat està esperant que el president del Govern, Artur Mas, signi el decret de convocatòria de la consulta per convocar una sessió extraordinària.

Font: http://www.emporda.info/comarca/2014/09/22/tots-grups-figueres-donen-suport/248199.html

(veure gravació minuts 2.41, 3.08 i 3.29)

Les nostres raons: http://farreronslamarcahispanica.blogspot.com.es/2014/09/prego-catalanista-del-11-de-setembre-de.html



 

divendres, de setembre 19, 2014

¿Con Anglada o contra Anglada? (Xavier Martínez Moyà)

El dirigent de PxC a Lleida Xavier Martínez Moyà.














El identitarismo español a estallado como si de una piñata se tratase. Tanto es así, que es imposible volver a guardar todo en un mismo recipiente. Es decir, es imposible que todos vuelvan a caber en un mismo partido. Hoy existen angladistas y anti-angladistas. Férreos defensores de Josep Anglada Rius y grandes detractores. Un nuevo ciclo inicia en el ya comúnmente llamado "Oasis catalán".

Como hemos señalado, ambas corrientes son antagónicas e irreconciliables. Pensar que todavía hoy pueda existir la reconciliación entre ambas fracciones, es de necios. Lo mismo que quedarse callado -trazando el camino de la ambigüedad-, es de pusilánimes. Hay que definirse, mojarse: ESTAR A FAVOR O EN CONTRA DE J. ANGLADA.

Comenzaré explicando que yo abandoné la Plataforma per Catalunya [de ahora en adelante, PxC], hace más de un año y medio. Lo hice por una cierta forma de hacer de algunos -nuevos- militantes y cargos del Consejo Ejecutivo, que estaban llevando el partido hacia un deriva muy diferente a la que yo conocía, (aquella que había sido avalada por todos los Congresos, tanto Ordinarios como Extraordinarios de PxC). Línea que venía del 2002 con el surgimiento de la Plataforma Vigatana (PV) y que abarcaba hasta los últimos documentos aprobados en el año 2011. Documentos donde además de reafirmar el catalanismo político, se hacia gala -ya sin complejos-, de la necesidad de avanzar hacia posturas de Izquierda Nacional, es decir: Identitarismo y Justicia social.

Si estas pautas se hubiesen mantenido, jamás me habría planteado abandonar PxC. Pero no fue así, ¿por qué cambió la PxC con Josep Anglada al frente? Es muy simple, se rodeó de gente equivocada. Muchos fuimos los que advertimos a Anglada que algunos sujetos como Hernando, Garriga, Ordoñez (entre otros), estaban alterando la esencia de PxC. Pero claro, en aquel momento ya era bastante complicado, pues tenían mayoría en el Consejo Ejecutivo de PxC y sustentaban concejalías muy preciadas en Catalunya. Quiero pensar, que Josep Anglada aguantó todo esto por el bien de PxC, para evitar un quiebre. Quiero pensar de nuevo, que pensaba que al menos le serían fieles, pero demostraron que no.

Josep Anglada fue perdiendo las mayorías. Poco a poco las personas que pertenecían al "ala catalanista" (no independentista), se fueron yendo, dejando a Anglada cada vez más solo. Al ir perdiendo la mayoría simple, el partido marchaba viento en popa para los Hernandistas. ¿Cual fue el motivo que llevó a cabo la destitución de Josep Anglada?

Para mí fueron dos motivos, más bien un hecho y un suceso:


  • La vuelta de Jaume Farrerons, histórico miembro fundador de PxC, autor de la declaración programática de PxC y uno de los ideólogos del catalanismo hispánico.
  • La marcha de Enrique Ravello.

La vuelta de Jaume Farrerons, es un intento desesperado de Anglada para salvar a PxC, para volver al origen, de reencontrar su camino, la "vuelta a Itaca". Se entenderá, que mientras Robert Hernando aplaudía las manifestaciones a favor de la constitución de C's y del PP, la vuelta de Jaume Farrerons se veía contraproducente para el camino ya trazado por los hernandistas. Tampoco debió gustar mucho a Joan Garriga (entre otros), -que además de ser un ex-PP, es un liberal reconocido-, oír hablar de Izquierda Nacional, supongo que cuanto menos le propició una diarrea.

Por otro lado, la salida de Enrique Ravello, quien fuera uno de los bastiones fuertes de PxC (gracias a él se consiguió todo el apoyo de Europa e incluso la tan preciada foto con Marine Le Pen), dejó solo a Anglada. Si bien Enrique Ravello ahora es independentista, los que le recordamos de sus andanzas por Tierra y Pueblo y sus últimos años en PxC, nos viene a la memoria un Ravello muy diferente al de ahora. Federalista sí, pero hispánico hasta la médula. Es decir, no hay que intentar buscar un paralelismo ideológico del sustrato nacional actual de Enrique Ravello con el de Josep Anglada; seguramente lo hubo, pero fue Enrique Ravello quien cambió, no Anglada.

Todo esto propició el "kairós" que desencadenó la ruptura de PxC y la expulsión del presidente histórico. Si Josep Anglada hubiese callado, hoy seguiría siendo presidente. Y es que recuerdo cuando Eduard Pallerola (Secretario Territorial de PxC en la provincia de Lleida) pidió hace unos años la renuncia en público de Josep Anglada al mando de PxC (por motivos de desacuerdos puntuales y personales, más que ideológicos o estratégicos), siendo el único en responderle Robert Hernando, quien le dijo: "Si no estás bien, puedes irte". Resulta gracioso, ¿no creen?.

Todo ha sido una lucha por cambiar la ideología de PxC, una lucha de minorías traidoras al origen ideológico de PxC, pero orquestada con grandes poderes a nivel municipal. Una lucha que ha utilizado la mentira y la difamación. Una mentira que de ser cierta, sería culpa de todos. Pues nunca en la historia, un caso como el que ahora nos presentan los hernandistas (de corrupción, deficiencias de gestión, etcétera), en un partido político, ha podido recaer sobre una única persona.

Culpable sería pues, también el Consejo Ejecutivo por acción u omisión. No obstante, eso no importa. Lo que se ha demostrado, es que quien se queda la página web de un partido, se queda con el partido hasta que un tribunal dictamine lo contrario.

Yo elegí apoyar a Anglada, apoyar los principios que me hicieron entrar en PxC. Apoyar la República Social Hispánica, donde todos los pueblos vivan en fraternidad, amparados bajo lazos de consanguinidad, historia y voluntad. En lugar de fijados y quietos por un papel anti-identitario como es "la constitución". Un papel prostituido al servicio de la oligarquía mundialista, la banca y el capital.

Josep Anglada tendrá muchos fallos (como todos), pero no es el culpable de lo aquí sucedido. Aún quienes estén en desacuerdo con él en lo ideológico, no podrán negar que resulta completamente parcial apoyar a Robert Hernando y sus secuaces con las pruebas expuestas ya a la vista.

Es Josep Anglada Rius nuestro presidente, el legítimo de PxC. Una PxC secuestrada y amordazada por unos pocos, que han silenciado a muchos.

¿El camino? Intentar salvarla mediante la solicitud de un Congreso Asambleario Extraordinario donde nuestro presidente pueda explicar su verdad. En caso de que nos deneguen nuestro derecho a la réplica, dinamitar la PxC para que sea un triste recuerdo del ayer, una opción que pudo ser y fracasó por la falta de respeto de unos pocos. De ser así, el sistema agradecerá a Hernando y sus secuaces, la ayuda prestada, toda su vida.

 
Xavier Martínez Moyà
Ex-Secretari d'Organització de PxC a Lleida