Tenim un putsch d'extrema dreta espanyolista dins la PxC.
Ho explicarem més endavant, fem-ne ara, emperò, cinc cèntims.
L'operació Hernando cerca la regressió ideològica i l'acord amb una extrema dreta espanyola enguany en plena ebullició. Aquest "cop de mà" entra tanmateix en conflicte frontal amb les resolucions congressuals on es documentava l'inici d'un procés gradual de gir a l'esquerra nacional, democràtico-assembleària i catalanista. El projecte de refundació fou impulsat per Josep Anglada acceptant els consells i directrius doctrinals de l'ideòleg fundador del partit Jaume Farrerons. L'agenda es posà en marxa el 2010 després que Farrerons legalitzés l'Esquerra Nacional dels Treballadors. Però el gir social i d'esquerres ha estat sistemàticament obstruït pels sectors més reaccionaris de Plataforma per Catalunya. La caiguda de vots i la "crisi dels regidors" és el resultat del sabotatge intern conscient perpetrat pel poderós lobby fatxa. La destitució il·legal del 8 de febrer engega un canvi de signe, és a dir, el contra-gir ultradretanista, encapçalat pel traïdor anticatalà Robert Hernando.
Però no ho tolerarem.
La Marca Hispànica
Corrent Intern de Refundació Democràtica
24 de març de 2014
Avui també: article de Jaume Farrerons al Nou9: "L'escàndol de PxC", 24 de març de 2014.
EL GIR A L'ESQUERRA NACIONAL: DOCUMENTS
http://www.pxcatalunya.com/pagines/declaracio-programatica2.html
MANIFEST PEL GIR SOCIAL DE PxC. PxC fa públic en el seu V Congrés el present document en el qual es recull el gir social cap a l'esquerra sociològica ja anunciat per la nostra formació en anteriors comunicats. Amb el qual PxC conclou un any de debat i treball intern, en el que els seus quadres dirigents han reflexionat sobre les causes de l'actual crisi econòmica, l'arrel profunda del problema migratori i l'impacte d'aquests fenòmens sobre la societat catalana, especialment sobre les seves classes treballadores.
1.- PxC considera que la immigració, és un dels més destructius mecanismes d’allò que s'ha vingut a nomenar la globalització, és a dir, el procés que consisteix a convertir al Món en un únic mercat global regit per les lleis del benefici capitalista i els principis del mundialisme liberal apàtrida. En aquest context la immigració no és més que la substitució de la mà d'obra autòctona per una mà d'obra barata importada del Tercer Món per rebaixar el preu de la mà d'obra autòctona, augmentar la taxa del benefici del capital i destruir el sistema de protecció social aconseguit pels treballadors catalans després de dècades de lluita i sacrifici.
2.- En aquest sentit, PxC constata que els principals afectats per la immigració són les nostres classes populars i treballadores, que veuen com els treballadors estrangers ocupen els seus llocs de treball, com els seus barris es degraden amb la presència cada vegada major d'immigrants, com la seva inseguretat augmenta i com les seves conquestes socials desapareixen.
3.- PxC entén la nostra societat com una comunitat popular i identitària i no participa de cap concepte classista ni d'escissió social, però en l'actual situació socio-econòmica reforçarà la defensa política dels interessos morals i materials dels treballadors del país, principals perjudicats per l'actual política d'immigració.
4.- PxC constata que els partits de l'esquerra política s'han posicionat a favor dels beneficis del gran capital transnacional, dels mercats financers internacionals i de la immigració massiva, abandonant de manera escandalosa la defensa dels interessos dels treballadors autòctons. En aquest sentit, la nostra formació, fermament compromesa amb els sectors més desfavorits de la nostra comunitat, adoptarà un nou gir social cap a l'esquerra sociològica com a defensa dels interessos morals i materials dels treballadors del país.
5.- PxC exigirà les més dures penes per als empresaris que contractin immigrants il·legals i considerarà insolidari amb la nostra comunitat popular a qualsevol empresari que contracti immigrants legals mentre hi hagi un sol català en atur que pugui ocupar aquest lloc de treball.
6.- PxC també assenyala a la globalització com la gran culpable dels processos de deslocalització industrial i de la invasió de productes fabricats en països del Tercer Món en condicions laborals i socials inacceptables, en règim de semi esclavatge, i de la massiva importació de productes agrícoles de països extraeuropeus. Aquests processos provoquen la destrucció de llocs de treball en la nostra indústria, la competència deslleial contra les nostres petites i mitjanes empreses així com la ruïna del nostre sector agrícola. Per això, PxC exigirà als buròcrates de la Unió Europea (UE) la implantació d'aranzels per als productes vinguts d'aquests països i les necessàries mesures proteccionistes perquè els nostres productes agrícoles no es vegin en inferioritat de condicions enfront dels importats de fora de la UE. De nou han estat els nostres treballadors industrials i agrícoles catalans les víctimes de la nefasta política liberal i mundialista dictada pels tecnòcrates de Brussel·les.
7.- PxC vol assenyalar clarament a la banca i a la construcció entesa com a especulació, com els causants de l'actual crisi econòmica per la que travessa el nostre país, i que no és un problema de xifres i ajustos com pretenen els dirigents del PP, del PSOE o de CiU, sinó un drama social i humà que afecta a milers de famílies catalanes que miren amb inquietant preocupació el seu futur.
8.- PxC determina que la crisi ha de pagar-la qui l'ha provocat i en cap cas la classe treballadora catalana. La nostra formació s'oposarà a qualsevol mesura de retallada social, mentre els bancs –autèntics responsables de la situació- segueixin augmentat la seva quota de benefici i a més siguin “salvats” de la seva situació financera amb subvencions de l'Estat, és a dir, amb els diners dels ciutadans.
9.- PxC es nega a acceptar les mesures de pressió de la finança internacional, eufemísticament anomenades “exigències dels mercats”, que han forçat al govern de Zapatero a prendre inacceptables mesures de retallada social, com el retard de la Nostra jubilació, que només beneficiaran als plans de pensions privats.
10.- PxC considera que un dels més greus problemes de l'actual crisi és el deute envers la banca. Deute de les famílies i de les administracions públiques envers la banca, l'increment d'aquest deute només farà augmentar el poder i el control de les institucions financeres sobre les economies domèstiques i sobre les institucions polítiques. El deute ha de ser corregit amb una política d'austeritat, control de la despesa pública i regulació dels beneficis financers, derivats de la simple especulació i no del treball productiu.
11.- PxC s'oposa obertament a les propostes de privatitzacions i retallades del sector públic proposades per la dreta liberal. Considerem que l'educació i la sanitat són drets socials bàsics que han d'estar garantits per l'Estat, de la mateixa manera manifestem el nostre rebuig al fet que aquests drets socials es vegin col·lapsats i greument deteriorats per l'arribada massiva d'immigrants al nostre país.
12.- En el seu gir cap a l'esquerra sociològica la PxC defensarà l'existència d'un sector públic fort i sanejat al servei de la societat catalana i s'oposarà a qualsevol política liberal de privatitzacions. La PxC considera que la sanitat i l'educació gratuïta i de qualitat són drets inalienables per a tots els catalans, sense perjudici per l'existència de models sanitaris i educatius privats o subvencionats que han de ser igualment reconeguts i protegits.
13.- PxC assenyala com a principal còmplice dels efectes de la globalització (immigració, deslocalització, crisi, atur) a la casta de polítics professionals que ens explota en benefici del gran capitalisme financer internacional. En aquest sentit volem fer esment especial als anomenats partits d'esquerra, que han abandonat tot el seu contingut ideològic per fer el joc i ser l'engranatge principal de les polítiques neoliberals i antisocials.
14.- PxC assenyala la pèrdua d'identitat de tota l'esquerra europea que ha abraçat les tesis de la globalització en nom d'un pretès “progressisme”, amb la seva política de “portes obertes” cap a la immigració. Aquesta falsa esquerra promou el benefici del gran capital i la caiguda del valor de la mà d'obra, mitjançant l'admissió d'immigrants que realitzen determinats treballs a meitat de preu que nosaltres els autòctons i posa en greu perill els drets socials adquirits pels treballadors catalans. En aquest sentit, és lògic que els antics partits d'esquerra retrocedeixin electoralment allí on creixen les formacions identitàries amb un fort contingut social. Els exemples de França, Itàlia, Flandes, Regne Unit i Àustria són eloqüents i paradigmàtics. Igual que succeeix en aquests països, PxC dirigirà prioritàriament el seu missatge cap a l'esquerra sociològica, és a dir, cap a les classes populars i treballadores autòctones, amenaçades per la dreta liberal i abandonades per la pseudo esquerra pro immigracionista, per assenyalar-los que el nostre missatge identitari, social, contrari a la globalització, a la immigració, a l’ultraliberalisme i als dictats de l'alta finança i els “mercats”, és l'única opció que defensa els seus interessos.
15.- Com ocorre a Europa occidental, la PxC té la vocació de convertir-se en el primer partit dels treballadors i les classes populars oblidats i menyspreats per una classe política que ha posat els seus privilegis de casta per sobre de la defensa de la nostra comunitat popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada