El Consell Executiu ensarronà de valent el periodista Joan Serra

Vet aquí la versió que els revoltats van fer arribar al periodista Joan Serra:

http://www.ara.cat/premium/politica/Lhome-veia-Josep-Anglada-llast_0_1098490208.html

L'article del diari "Ara" és del 9 de març i l'expedient es va incoar el 15 de febrer.

Tot un frau informatiu que insulta la intel·ligència de la premsa. Els periodistes han donat a aquestes fonts una credibilitat que no mereixien.

Haurien, suposadament, els demòcrates (¿?) de la PxC, descobert nous comptes d'Anglada fins llavors desconeguts.

Fals: els "desconeguts" comptes, ara ho sabem per l'expedient, es van "descobrir" amb les claus d'internet proporcionades pel mateix Josep Anglada. Però, en definitiva, aquests comptes no han estat mai desconeguts perquè són els de Plataforma Vigatana: 

Del examen de las cuentas corrientes, que han sido visionadas por D. D. O. a través de unas claves de internet que Josep Anglada le ha facilitado, ha podido observar que no se utilizan las del propio Partido, que están vacías, sino las de otro partido, Plataforma Vigatana, sin que exista una explicación coherente (...).

!"Sin que exista explicacions coherente"!Però ells saben quina és l'explicació coherent d'aquesta doble comptabilitat! Mentiders! Estem parlant de comptes oberts el 2004 i el 2011 i perfectament informats pel Consell Executiu, com demostren desenes de correus electrònics emesos per llurs membres. O sigui, el que expliquen els amotinats a la opinió pública catalana apareix de sobte, a la llum d'un document de la mateixa font, com una grollera ensarronada. La vertadera causa del putsch antiangladista és una altra de ben diferent i té dos noms: catalanisme i gir a l'esquerra. Ho demostrarem a una altra entrada de bloc.

SITUACIÓ INSOSTENIBLE

La informació objectiva que es dedueix fins ara de la documentació disponible -almenys mentre no es fonamenti l'existència d'aquests "nous" comptes- deixa el Consell Executiu arraconat contra les cordes. Ja ha mentit tantes vegades, que no tenim cap obligació de donar credibilitat al que afirmin sense evidència documental.

Fixem-nos en la "fiabilitat" de la font.

El tresorer, la persona nomenada al congrés -òrgan sobirà del partit- per a gestionar els comptes de PxC, confessa que durant 2011, 2012 i 2013 no s'ha fet el que mana la llei en matèria de comptabilitat. Així resta acreditat en el plec de càrrecs de l'expedient incoat a Josep Anglada:

Desde que Don D. O. ha sido nombrado tesorero del Partido, ha sido imposible poder elaborar una contabilidad de acuerdo con normas contables que afectan a los Partidos Políticos, en particular a (sic) las relativas a la financiación, porque el presidente se ha negado a facilitar toda la documentación contable que precisava (...).

Qui ha redactat la frase transcrita és incompetent o impostor.

Durant anys -sosté implícitament: "desde que ha sido nombrado": 2011- el tresorer li hauria estat demanant en va al president uns documents que marcaven la línia de divisió entre la legalitat i la il·legalitat.  
Han llegit bé: !anys!

I al llarg d'aquest temps, o no hi havia comptabilitat o la compatibilitat era il·legal! I si no es va presentar comptabilitat en el període 2011-2013, això també sembla de dubtosa legalitat (pensem en hisenda)! I què fem amb la comptabilitat fins a l'any 2007? Alguns membres del grupet "immaculat" dels somriures impúdics n'han format part ininterrompudament des de dates força reculades!

El Consell Executiu, el qual, tot i sumar-hi majoria -com ha pogut comprovar-se per la destitució- no va fer res de res davant d'aquesta presumpta negativa de Josep Anglada i tampoc no va expressar la seva protesta amb una dimissió massiva, seria emperò innocent; romandria net, sense la més mínima taca o culpa en l'assumpte. Ni tan sols una mera responsabilitat política!

Qui pot creure's aquestes excuses de mal pagador?

El partit havia fitxat un conseller de temes jurídics que, si més no, figurava en l'executiu. No va advertir aquest professional -Anglada no és advocat- que estava produint-se una transgressió continuada de la llei? I no van actuar llavors -any 2011- els superdemòcrates i superlegalistes d'enguany en defensa de l'honorabilitat de PxC? Qui votava a les reunions, la veïna o els membres d'un òrgan col·legiat encarregat d'administrar l'organització? Amb quina autoritat moral acusen el president -que era el leader i no el comptable ni el jurista- d'unes "insuficiències de gestió", les quals sols s'haurien pogut produir amb el consentiment, per activa o per passiva, dels qui fa un mes han caigut miraculosament del cavall?

Incompetència o deshonestedat. A o B, però sempre D de dimissió.

Conclusió inexorable. Si és inventada l'acusació contra Anglada, aleshores els amotinats han de marxar en qualitat d'impostors i sota sospites de calúmnia criminal; si resulta que, amb ple coneixement del mateix executiu -mudat ja massa tard en blanca puresa-, els fets succeïren des del 2007, la patuleia riallera hauria comès també il·legalitats flagrants. En qualsevol dels casos, repeteixo, han de cessar tots plegats. I cada hora que deixen passar sense fer-ho esfondren més el partit per a satisfer un reprovable egoisme i, en definitiva, llur ambició personal.

Més encara: sembla ser que el primer a intentar regularitzar la comptabilitat va ser Josep Anglada pagant una quantitat a la Seguretat Social.

Si es confirma aquesta dada, pendent de verificació per la meva banda, aleshores la situació del Consell Executiu seria moralment i políticament insostenible, perquè allò que volen denunciar contra el president els hi retornaria a la cara com un bumerang.

Jaume Farrerons
Corrent Intern de Refundació Democràtica
Plataforma per Catalunya
23 de març de 2014

Text del article del Ara:

JOAN SERRA – Barcelona | ARA – 09/03/2014

L'HOME QUE VEIA ANGLADA COM UN LLAST.-  Robert Hernando, secretari general de Plataforma per Catalunya, és el nou líder de la formació xenòfoba

Al despatx del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) al consistori d’Igualada no hi figura cap imatge de Josep Anglada. Hi ha penjats cartells amb el lema “Primer els de casa”, l’eslògan que ha encapçalat les últimes campanyes de la formació xenòfoba, també definida com a identitària, una etiqueta que agrupa els partits de la ultradreta europea. Qui obre el despatx és Robert Hernando, l’únic regidor de PxC a la capital de l’Anoia i secretari general de la formació. Aglutina el poder executiu des que la cúpula del partit va dir prou a l’histrionisme de l’antic líder, avui decapitat. Les sospites de malversació de fons, sumades a sortides de to cada cop més freqüents -amb repetides visites als tribunals- i el degoteig de fugues de regidors, van accelerar el declivi d’Anglada. Els que l’aplaudien i l’acompanyaven van acabar desconfiant-ne i firmant la seva destitució com a president.
Anglada s’havia convertit en un llast per al partit que va crear.
Així ho va entendre Robert Hernando, un enginyer industrial de 39 anys -llicenciat a la Universitat Rovira i Virgili i exconseller del RCD Espanyol- que va accedir a PxC coincidint amb la sortida el 2011 de Pablo Barranco, que també havia ocupat la secretaria general i s’havia enemistat amb Anglada. A principis de febrer Hernando va enviar els correus electrònics que van servir per convocar la reunió extraordinària del consell executiu que va validar el final de l’etapa d’Anglada. Daniel Ordóñez, tresorer del partit i regidor de l’Hospitalet, havia descobert comptes fins llavors desconeguts per la cúpula del partit. La gestió dels números sempre havia estat competència exclusiva d’Anglada, amo i senyor de les quotes del miler d’afiliats i de les assignacions dels regidors, 67 arreu de Catalunya. Anglada, que cobrava un sou de PxC, controlava la caixa. Fins i tot l’acció del tresorer depenia de la firma del líder xenòfob. “Jo, per exemple, mai he vist els comptes del partit”, corrobora Hernando a l’ARA.
La nova cúpula ha reclamat explicacions per les suposades irregularitats. L’última, retirar 32.000 euros del compte del grup municipal de Vic. El consell executiu de la formació reunit ahir estudiava si calia traslladar les sospites a la justícia. “Hem vist moviments de 1.500 euros del compte de Vic destinats a pagar la caldera d’una regidora”, apunta Hernando, en referència a Marta Riera, que ha mostrat un suport incondicional a l’anterior president, ara completament aïllat, fins i tot al feu d’Osona. L’expresident manté que Hernando i Ordóñez van ordir el cop d’estat per defenestrar-lo. Sense adonar-se’n, a Anglada el partit se li va fer gran. PxC va deixar de ser una joguina tan manejable.
D’elogiar el líder a rellevar-lo
El secretari general, nou home fort de la formació xenòfoba, s’expressa sense l’agressivitat d’Anglada, conscient que les formes ho són tot. En l’etapa anterior eren habituals les desqualificacions que feia el president en les executives del partit. L’últim exemple és la condemna al regidor osonenc per una falta d’injúries contra la seva companya de partit a Vic, Pilar Catalán, a qui va qualificar de “burra” en dos missatges enviats al mòbil. “A Anglada se l’havia menjat el seu propi personatge -referma el regidor d’Igualada-. Les seves sortides de to desvirtuaven el projecte. Frenava el creixement del partit i del nostre ideari”, afegeix.
Mesos enrere, a Hernando no se’l considerava un dirigent especialment crític amb Anglada. Una lleialtat al líder verbalitzada en una entrevista al portal Alerta Digital, en què deia del seu president que tenia un “do de gents que és innat”. Ara considera inimaginable que continuï al partit. “PxC és molt més viable sense Josep Anglada. Pobre del que es pensi el contrari. Tindrà un ensurt”, subratlla Hernando, que aposta per un lideratge compartit fins a les pròximes eleccions municipals. Perquè l’obsessió del secretari general -el president interí, Xavier Simó, té un perfil baix i no se’l considera candidat a conduir la nau-és consolidar la presència en l’esfera local. A l’horitzó, l’exemple del Front Nacional francès de Marine Le Pen, amb qui espera reprendre relacions, ara refredades per la credibilitat truncada d’Anglada.
Hernando, que pretén construir un “partit social i identitari”, mantindrà el discurs que criminalitza la immigració i percudeix en el desprestigi de la classe política, una estratègia firmada els últims anys per Anglada. “Som a l’esquerra del PSC en la defensa dels treballadors autòctons i a la dreta del PP en immigració i seguretat ciutadana”, argumenta, abans de repetir que no es considera “racista”. Malgrat voler transmetre un tarannà conciliador, ha tingut més d’una relliscada. Contrari al procés sobiranista, l’Onze de Setembre va comparar a Twitter els participants de la Via Catalana amb nines inflables de sex shop.