La senyera és ja, més encara després del seu abandó pels seguidors de l'estelada, una bandera hispànica; els catalans no en necessitem cap més.
Davant la dubtosa actuació dels regidors de Manlleu, que canvien causalment de jaqueta quan les enquestes ja li donen 19 parlamentaris a C´s, voldria recordar aquí el comunicat que Plataforma per Catalunya va fer públic el 13 de febrer de 2011:
PxC orientarà la seva estratègia a la defensa dels sectors del país que pertanyen a “l'esquerra sociològica” i que han vist com els partits parlamentaris de l'esquerra política fan el joc al neoliberalisme i a la globalització en nom d'un pretès “progressisme”, amb la seva política de “portes obertes” cap a la immigració.
Els partits del dret a decidir i els partits constitucionalistes s'han posat, en secret i amb traïdoria, d'acord en una sola cosa, la més important, emperò, per a nosaltres: amagar a la majoria dels treballadors catalans, mitjançant flamarades i teatralitzacions suposadament patriòtiques, la inexorable agenda de les polítiques vigents, que convertirà l'Europa mediterrània, dintre de 10 anys a tot estirar, en un erm post industrial i post identitari.
Així, mentre el poble es distreu amb aquesta "guerra de les banderes" que no resoldrà, en cap cas, a les famílies, el problema vital de la seva situació laboral i d'habitatge, tant la CUP com Ciutadans (els dos extrems visibles de l'escenificació) coincideixen a silenciar que les polítiques de fluxos migratoris (immigració massiva descontrolada) i les polítiques de retallades, desregulacions, privatitzacions i deslocalitzacions -per no parlar de la corrupció-, són dues cares de la mateixa moneda: el neoliberalisme.
Sí. També les "portes obertes" als immigrants, sense límits ni mesura, són capitalisme de la pitjor espècie, cosa que els fariseus progres de la CUP acostumen a dissimular! El frau als catalans, d'una banda (separatistes) i de l'altra (constitucionalistes), és tan immens com criminal.
Plataforma per Catalunya ha de definir el seu perfil polític donant una passa endavant en la línia que es va marcar el 13 de febrer de 2011. El nostre enemic és el règim corrupte que ha venut el país al capital, ja sigui amb les polítiques d'endeutament i reforma laboral salvatge, ja amb les polítiques d'immigració (mà d'obra barata) que van conduir al desastre actual dels 6 milions d'aturats.
Contra aquesta alta traïció a Catalunya no es combat amb un canvi de govern, sinó amb un canvi de règim.
Ja ho ha dit el president Anglada en un recent comunicat de premsa: ni dret a decidir, ni Constitució! El poble autòcton de Catalunya, i per tant l'empara social dels treballadors, les famílies, la gent concreta, és la nació, no n'hi ha cap altra. I aquesta nació roman hispànica des de la seva fundació històrica.
El terme Marca Hispànica assenyala l'esmentada realitat, incontestable malgrat totes les falsificacions de separatistes i separadors. O ara, o mai.
Artur Mas: mentider, lladre i
traïdor oligàrquic.
La divisió moral i cívica dels treballadors catalans
La destrucció de la comunitat catalana, és a dir, la divisió separarista dels treballadors catalans en dos bàndols (nacionalistes i no-nacionalistes) resta al capdavall agreujada pel constitucionalisme de Ciutadans i el PP, perquè el descrèdit de les institucions democràtiques no és sols cosa de Catalunya, sinó també de Madrid.
L'escandalosa descomposició de tota ètica cívica, de tota decència política, ha tingut diferents protagonistes: CiU, però també PP i PSOE; Barcelona, però també la capital d'Espanya; la dreta, però també la suposada esquerra (sistèmica) al servei dels mateixos amos neoliberals.
La ferum de merda arriba fins a la Casa Real, tan lloada pels hipòcrites "constitucionalistes"! Cada cop que C's-PP responen a les maniobres sedicioses i delictives d'Artur Mas amb una pudenta imatge de la Carta Magna, fabriquen nou de trinca un independentista rabiós. Perquè avui, a Catalunya, la Carta Magna té noms i cognoms: Bárcenas, Urdangarin, infanta Cristina.
Que el senyor Albert Rivera expliqui als seus afiliats i als castellanoparlants de Catalunya la sempre ocultada veritat de C's: un muntatge de trepadors sense escrúpols que rebutja tota forma de nacionalisme, també el nacionalisme espanyol! I en nom de què, senyor Rivera? En nom del liberalisme dels mercats financers, la gran arma capitalista i sionista contra la identitat dels pobles del món (inclòs el poble hispànic). Perquè "constitucionalisme no nacionalista" significa exactament això: màniga ampla per al capital especulatiu parasitari en perjudici dels treballadors de totes les nacions.
Sembla que els suposats "patriotes" espanyols de Manlleu que ara marxen de PxC buscant un sou més sucós a Ciutadans han escollit molt bé on rauen: a una lògia apàtrida, favorable a les polítiques globalistes de fluxos migratoris; beneficiària dels mateixos privilegis que la resta de la "casta" allà on C's ha tocat poder; còmplice de totes les canallades impulsades des de Wall Street i aplicades, a la Unió Europea, per la maleïda i ben coneguda troica de banquers.
Sembla que els suposats "patriotes" espanyols de Manlleu que ara marxen de PxC buscant un sou més sucós a Ciutadans han escollit molt bé on rauen: a una lògia apàtrida, favorable a les polítiques globalistes de fluxos migratoris; beneficiària dels mateixos privilegis que la resta de la "casta" allà on C's ha tocat poder; còmplice de totes les canallades impulsades des de Wall Street i aplicades, a la Unió Europea, per la maleïda i ben coneguda troica de banquers.
Cal un patriotisme social que digui "prou" al separatisme i a la fractura ètnica de Catalunya, però que també digui "prou" al putrefacte País de Rajoy. Un patriotisme social que lluiti per al futur dels treballadors autòctons, sense exclusions. Un patriotisme social capaç de promoure el marc democràtic comú engegat l'any 1978 i enguany obsolet en la seva formulació actual, residual.
Aquest projecte, tanmateix, no passa necessàriament per la monarquia, però sí, i forçosament, pel conjunt de la comunitat hispànica. Ha de ser un pensament catalanista lleial encunyat a foc viu per superar la crisi institucional, econòmica i moral del "Reino de España", no per destruir i enfrontar faccions ètniques del poble treballador hispànic en el moment en què més unit ha de romandre front la doble agressió (interna) del neoliberalisme sionista i (externa) de l'islamisme radical.
Els qui enguany, des de determinats partits polítics, aixequen les banderes (España o Catalunya) són, paradoxalment, els primers i més obscens traïdors a la nació. No importa el bàndol, tots plegats utilitzen aquests "draps" -que ells menystenen en el fons- al servei d'inconfessables impostures crematístiques. Els no-nacionalistes (Ciutadans, PP) reconeixen a contracor que res tenen a veure amb sentiments o posicions intel·lectuals patriòtiques espanyoles; els nacionalistes burgesos (CiU) i els seus còmplices (ERC) saben igualment prou bé de quina manera repulsiva embolcallen llurs privilegis i negocis il·legals amb la senyera (o l'estelada); tot el procés independentista a casa nostra ha començat com una sobtada fugida endavant de l'oligarquia local catalana, amenaçada per desenes de processos judicials; cop d'Estat consentit, no obstant, per una altra oligarquia, la madrilenya, covarda, podrida i incapaç de reaccionar perquè té tants o més escàndols encara a tapar que la mateixa Generalitat pujolista.
Al poble que el follin.
Els radicals independentistes, els marxistes de la CUP o ICV, són tan "patriotes" que voldrien veure el seu "estimat" país convertit en una colònia africana; defensen així el mestissatge actiu quant sacrifici ritual a la dogmàtica liberal encara que aquesta concessió ideològica a Sió comporti la nostra desaparició com a poble. Catalunya esdevinguda una branca de l'entramat abertzale, de Wall Street o de Tel Aviv... Aquests són els suposats nacionalistes o constitucionalistes o progressistes que es passegen somrients pel Parlament de Catalunya! De patriota, no en trobareu cap ni un. De socialista, menys encara que zero. Ciutadans, convergents, CUP, ni, per suposat, el PP, no tenen idea de cap mena de nacionalisme real, català o espanyol. I són tots -també el PSC- titelles de l'oligarquia financera, per tant, enemics del poble i antisocialistes de soca-rel.
Prou de banderes, impostors!
Tots abusen de "la pàtria" per a alguna cosa que la pàtria, és a dir, el poble treballador autòcton, no és. I pitjor encara, contra la pàtria i amb l'expressa o tàcita finalitat de liquidar-la i liquidar-nos el més aviat possible dins els engranatges del capital mundialista o de l'internacionalisme multiculturalista progre.
Sols la Plataforma per Catalunya representa l'autèntic compromís amb la gent del país. I els militants de la PxC hem d'estar a l'alçada d'aquest compromís o marxar per la mateixa porta que els regidors trànsfugues de Manlleu.
Visca Catalunya!
Jaume Farrerons
Secretari d'Estudis i Programes
Plataforma per Catalunya
Plataforma per Catalunya
Figueres, La Marca Hispànica
22 de desembre de 2013
22 de desembre de 2013
COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
El present comunicat fa públic el procés de reflexió engegat a la sina de Plataforma per Catalunya (PxC) ara fa aproximadament un any arran de l’inici de la crisi econòmica. Com a conclusió d’aquest debat intern, PxC, ja va presentar per a les eleccions autonòmiques un programa electoral amb una forta crítica al model econòmic liberal, a la globalització i en defensa dels drets socials dels treballadors catalans.
PxC vol afirmar la seva determinació d'aprofundir en aquesta línia ideològica i estratègica. Aquesta formació manté el seu caràcter transversal i la defensa de tots els sectors de la nostra societat entesa com a comunitat popular i identitària, però reforçarà cada cop més la defensa política dels interessos morals i materials dels treballadors del país, principals perjudicats per l’actual política d’immigració. PxC orientarà la seva estratègia a la defensa dels sectors del país que pertanyen a “l'esquerra sociològica” i que han vist com els partits parlamentaris de l'esquerra política, fan el joc al neoliberalisme i a la globalització en nom d'un pretès “progressisme”, amb la seva política de “portes obertes” cap a la immigració. Aquesta falsa esquerra promou el benefici del gran capital i la caiguda del valor de la mà d'obra, mitjançant l’admissió d'immigrants que realitzen determinats treballs a meitat de preu que nosaltres els autòctons, posant així en greu perill els drets socials adquirits pels treballadors catalans.
Atès que el nostre compromís no és purament verbal, el nou “gir social de PxC”, es concretarà en la publicació d’un manifest que serà presentat en el proper Congrés que celebrarà el partit el 27 de març d’enguany .
El president de PxC, Josep Anglada, ha insistit en “la necessitat de denunciar els efectes desastrosos que la immigració té sobre la nostra societat i els efectes destructius de la deslocalització industrial i l’ultraliberalisme sobre la nostra economia productiva, en aquest sentit es denunciarà obertament a la casta de polítics professionals que ens explota en benefici del gran capitalisme financer internacional. Tots dos fenòmens tenen el seu origen en el que avui es diu la Globalització. Com la resta de formacions identitàries europees, PxC incorporarà cada vegada més una crítica al procés deslocalitzador i advocarà per una defensa contundent dels drets socials dels sectors més desfavorits de la societat catalana: les principals víctimes de la immigració, la deslocalització i de l’ultraliberalisme mundialista”.
PxC
Vic, 13 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada