dimecres, de juliol 02, 2014

Les contradiccions del catalanisme (2). Valentí Almirall i la fundació del catalanisme polític (I)

Valentí Almirall: fundador del catalanisme polític.





















Plataforma per Catalunya representa ja, velis nolis, una fita en la història del catalanisme polític. Tot i que en aquests moments romangui sota el control d'un grupuscle d'extrema dreta anticatalà, la PxC ha estat el primer partit del segle XXI que ha expressat de manera coherent la tradició ideològica -actualment força manipulada pels polítics professionals-  en la qual es sustenta, a dretes i a esquerres, la Comunitat Autònoma de Catalunya. Ho ha fet, la PxC, recordant i subratllant el que va afirmar públicament Heribert Barrera sobre les polítiques d'immigració, a desgrat de la confusió que en les fórmules del dirigent històric d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es pugui incórrer -i que no recolzem- pel que fa a la població castellanoparlant de Catalunya.

Malgrat que moltes qüestions resten subjectes a debat en aquest tema, hi ha tres que em semblen indiscutibles pel que fa al concepte del catalanisme político-ideològic (una altra cosa seria el catalanisme cultural):

  • a/ el catalanisme político-ideològic neix a l'esquerra, és una forma d'esquerra nacional compatible amb la lluita laboral, sindical i social dels treballadors de Catalunya, indret on la industrialització i la modernitat havien avançat molt més que a la resta de l'Estat;
  • b/ el catalanisme polític no és separatista, no es basa únicament i exclusivament en la llengua (esdevinguda fetitxe), com passa ara amb el repugnant i corrupte traïdor Jordi Pujol Soley i els seus seguidors, sinó que reivindica els interessos morals i materials del poble català;
  • c/ el catalanisme polític no és espanyolista, segons suposa la Plataforma per Catalunya del mentider i franquista Robert Hernando, sinó que afirma la hispanitat de Catalunya sense necessitat d'afegits castellans: els catalans som hispànics quan parlem català i precisament, entre d'altres motius més importants encara, perquè parlem català. El bilingüisme en tant que condició o requisit de la hispanitat catalana, com així volen els promotors de CCC, Aleix Vidal-Quadras, Francisco Caja i tota la resta de servidors de "Sefarad" a Barcelona i Madrid, és un frau.
El tercer punt no suposa que els catalans haguem de negar el castellà. Els catalans no hem de des-aprendre o "oblidar" -quina bestiesa!- una llengua parlada per centenars de milions de persones a tot el món, però en el mateix sentit en que, si sabem anglès, no hauríem de renunciar a un idioma tan útil en termes pràctics o professionals... No obstant, hi ha una diferència essencial entre l'ús de l'anglès i l'ús del castella per als catalans: el primer forma part de la cultura bàsica individual de cadascú; el castellà, en canvi, és un element polític de civilitat que ens permet de comunicar-nos amb la resta de pobles hispànics fins al dia en què tots els idiomes hispànics de la Península Ibèrica siguin reconeguts com a tals en un Estat Hispànic unitariQuan poguem comunicar-nos en català a Sevilla o Salamanca o arreu d'Hispània sense ser tractats com a estrangers, haurà nascut la nacionalitat hispànica. 

Els castellanoparlants de Catalunya són els principals protagonistes d'aquesta tasca: ells han d'enviar a la resta d'ètnies/cultures hispàniques el missatge del projecte hispànic comú en què s'empelta el catalanisme.  

Que Valentí Almirall és el "forjador del catalanisme polític" no ho diem nosaltres, es tracta d'un fet acceptat per la mateixa Generalitat de Catalunya que publicà (1990) la famosa obra homònima de Josep Maria Figueres. Aquest escriptor, del qual Robert Hernando -per suposat- no té la més mínima noció, ni tan sols pel que fa la seva mera existència, ens avala, doncs.

Crec que amb el que acabo d'argumentar hem posat en clar alguns dels trets característics d'allò que va ser la ideologia fundacional de Plataforma per Catalunya l'any 2002, és a dir, molt abans que ultradretanistes com ara Robert Hernando s'afiliessin al partit per corrompre'l amb la seva porqueria ultra.

Plataforma per Catalunya és un projecte polític catalanista, però no separatista. 

D'aquí no ens mouran ni els uns ni els altres. "Espanyoleristes" i independentistes (=secessionistes) poden barallar-se tot el que vulguin, nosaltres romandrem fidels a l'essència de Catalunya, és a dir, a la Marca Hispànica. 

L'insignificant Robert Hernando no sap del que parla quan treu a TV3 el tema de la Marca Hispànica. L'ha copiat d'aquest bloc, no debades anomenat LA MARCA HISPÀNICA, el mateix que ell va censurar per rebutjar unir-se a la conxorxa (el seu particular alzamiento), però és com si parlés de la filosofia hermenèutica: Hernando no en té ni idea. 

Que la PxC és catalanista marca un límit, perquè l'anomenat espanyolisme no significa, simplement, defensar la suada unidad de España, sinó que comporta reivindicar una determinada idea de España que va lligada a la dreta sociològica i política, a la religió, a la monarquia, a la llengua castellana com a idioma obligatori por cojones de todos los españoles i altres conceptes implícits. De faisó que un ciutadà treballador, republicà, ateu, català i d'esquerres ja no és considerat un "vertader", un "autèntic" espanyol.

Hernando, quan parla d'España, converteix el català i la resta de llengües hispàniques en pura anècdota cultural; però converteix també milions de persones, de ciutadans, inclosos els que nodreixen el poble treballador català, en pseudo espanyols o españoles de segona categoria. Evidentment, la Plataforma per Catalunya ha estat, i serà, hispànica de soca-rel, però no espanyolista en el sentit que el senyor Hernando i la resta de la seva banda d'extrema dreta pretenen ara. Hispània no es confon amb Castilla. Nosaltres llluitem per un Estat hispànic -no español=castellanitzat- i aquest va ser l'originari projecte del catalanisme polític, a saber, la refundació de la Marca Hispànica sobre fonaments trascendentals originaris. Nosaltres reneguem de l'actual Reino de España, casa de putes del capital financer internacional on María Dolores de Cospedal exerceix de madame. Si seguíssim pel camí d'Hernando, la PxC no es podria distingir de Ciutadans o el PP i el seu destí seria, cosa que no acceptarem mai, la dissolució com a partit.

Plataforma per Catalunya ha de recuperar les arrels catalanistes, allò que li ha donat força ben lluny de la putrefacta extrema dreta i del que aquesta vulgui entendre amb el mot España. A hores d'ara, el partit mor en mans d'Hernando i tota la xusma franquista que l'acompanya. Nosaltres lluitem per una Catalunya nova que és també la promesa d'un Estat hispànic construït des de Catalunya. Els qui sàpiguen què significa realment la PxC han de recolzar el dret de defensa de Josep Anglada per motius purament polítics i a banda de les qüestions administratives que caldrà resoldre en una assemblea general de militants. Josep Anglada és català i els ultres del Consell Executiu han vulnerat els seus drets per aquesta circumstància: Anglada ofenia el codi ideològic implícit de l'extrema dreta, no ha sigut un buen español tal com els espanyoleristes del Valle de los Caídos creuen que cal ser-ho "per prebrots".

Ens hi ho juguem tot. Apostar per Robert Hernando és condemnar la PxC a la defunció política. Ni tan sols els mafiosos hernandistes poden "guanyar" encara que vulguin, perquè la seva "victòria" destruirà el partit que ara mantenen segrestat de la mateixa manera que l'espanyolisme va aniquilar España en el passat, bo i fent impossible un nacionalisme espanyol que no insultés la majoria obrera, camperola i no castellana del país. Si Hernando segueix controlant la PxC, tot plegat conclourà amb un repartiment de càrrecs en benedici de Ciutadans o del Partit Popular. Hem de dir NO! a això ara i ja per a impedir que aquest desastre es pugui consumar.

 
Jaume Farrerons
Secretari d'Estudis i Programes
Plataforma per Catalunya
Figueres, 3 de juliol de 2014


8 comentaris:

Ona del Mar ha dit...

Estic d'acord amb el concepte que vol transmetre a l'article, Sr. Farrerons.

És per això que com a espanyola (o hispana, si ho prefereix així), i també com a catalana, m'identifico no amb la senyera borbònica ("rojigualda"), sinó amb la senyera de la creu de Borgonya (vermella sobre fons blanc). La borbònica ha estat un símbol del centralisme i de la història més decadent i vergonyosa d'Espanya (o Hispània, si ho prefereix així), sota els Borbons. Per cert, per a mi, "Espanya" i "Hispània" són dos conceptes idèntics si assumim que Portugal és també hispànic (no em d'oblidar, al respecte, allò que va dir el poeta portuguès Luís de Camoens: "No espanyols i portuguesos, sinò castellans [s'entén que també lleonesos, aragonesos, navarresos, i granadins o andalusos-orientals] i portuguesos, que espanyols som tots").

Crec que el concepte principal representat pel símbol de la creu de Borgonya és, en el fons, el mateix que s'exposa a l'article: tots el regnes hispànics conservaven llurs règims forals propis i les seves respectives llengues, més encara: el castellà no era encara, al contrari que avui, llengua cooficial a cap dels regnes hispànics que ja tenien, des de segles enrera, una altra llengua pròpia (com ara la nostra Catalunya), i, així i tot, TOTS ESTÀVEM MÉS UNITS QUE MAI.

Per tant, la raò no és la meva preferència "historicista" pels Áustries enfront dels Borbons (sóc republicana), tota vegada que el primer Àustria, Carles V, va fer més mal que bé a Castella (i per això faig causa comú amb els "comuneros").

Canviant de tema, encara que no tinqui molta relació amb aquest article, sinò amb altres anteriors:

-Si un tribunal va dictaminar que l'expulsió d'Anglada de la presidència de PxC va ser improcedent, per què, doncs, fundar un altre partit?

-Si finalment es funda aquest partit nou, Plataforma Democràtica per Catalunya, tindrà un ideari totalment NR (nacional-revolucionari, o d'esquerra nacional), a més de recuperar el catalanisme polític dels orígens?

-I si l'ideari serà plenament NR, per què fundar-lo? No hi ha d'altres també NR com ara el MSR o el PNR? No li sembla, Sr. Farrerons, que els patriotes espanyols/hispànics estem massa dividits?

-Si el Partit Socialista de Catalunya, ara en desbandada total, ha deixat un vuit entre el treballadors espanyols/hispànics no catalans que treballen a Catalunya (especialment a les àrees industrials i obreres de Barcelona i dels seus voltants), creu que aquest vuit pot ser omplert per la pròpia Plataforma Democràtica per Catalunya quan vostè diu a l'article que "els castellanoparlants de Catalunya són els principals protagonistes d'aquesta tasca: ells han d'enviar a la resta de pobles hispànics el missatge del projecte hispànic comú en què s'empelta el catalanisme"?

-Un defecte greu que tenia la PxC sota Anglada era que pràcticament es centrava només en el tema de la inmigració (i, a més, selectiva: els iberoamericans no es consideraven inmigrants), que li mancava potenciar la resta dels temes que tot bon programa polític hauria de tenir. El nou partit d'Anglada seguirà en la mateixa línia, encara que, això sí, amb un ideari d'esquerra nacional?

-Quina diferència hi hauria, en tot cas, amb el Partido de la Libertad (antiga Plataforma por la Libertad)? Creu que el PxL i la PxC d'en Hernando són el mateix des del punt de vista ideològic?

Res més per ara.

Salutacions.

ENSPO ha dit...

Comparteixo tot el que diu en la part de la seva intervenció relativa al contingut de l'entrada de bloc.

Pel que fa a les preguntes: a/ el que hem dit aquí és que el jutjat de Vic ha manifestat indicis racionals d'una expulsió improcedent, però encara no tenim sentència i això pot trigar, perquè la justícia és lenta; b/ Anglada no ha fundat un altre partit, el partit està sent "tramitat" per terceres persones, entengui'm: persones de confiança, en la perspectiva de què no tinguem una sentència ferma abans que no acabi l'any i per poder així concórrer a les properes eleccions municipals; c/ la PxC ja va fer un gir a l'esquerra l'any 2011, ara es tracta de completar aquest tomb, però això es cosa del congrés, on s'explicarà els motius i les bases hauran de decidir de forma democràtica; d/ no acceptem que en aquest moment hagi cap partit d'esquerra nacional a Espanya, a banda del que jo mateix vaig fundar l'any 2010, la Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA). Els partits que esmenta NO SÓN D'ESQUERRA NACIONAL i els motius del gir a l'esquerra de la PxC no tenen res a veure amb altres partits, sinó amb la dinàmica interna del nostre projecte, adreçat als treballadors, el qual ja ha obtingut 75.000 vots (cfr. amb els vots obtinguts per les altres sigles esmentades); e/ no sé si la Plataforma Democràtica per Catalunya podrà omplir el buit del PSC, però és clar que els destinataris del nostre missatge són els TREBALLADORS i que cal encoratjar-los amb la il·lusió d'una nova Hispània democratitzada i culturalment plural (el pluralisme comença a la mateixa Catalunya!); f/ segons la meva opinió, la PxC ha d'ampliar el ventall del seu missatge polític, ha de "fer-se gran" i presentar-se com el que és, una alternativa global de model polític, social i cultural davant l'oligarquia (local, estatal i transnacional); i això implica tocar altres matèries electorals, a banda del "monotema" de la immigració islàmica; g/ la diferència amb el PxL podria anar precisament pel gir a l'esquerra, perquè la PxC que surti del congrés, o la PDxC si arriba el moment, no vol construir el seu projecte estatal amb la ultradreta espanyolista, sinó amb els treballadors hispànics víctimes del dumping laboral estranger, que voten esquerra i rebutgen l'actual política d'immigració.

Aclareixo que he exposat les meves opinions particulars i que aquest bloc no és un lloc oficial o un portaveu del Corrent Intern, sinó un lloc PERSONAL d'un dels promotors de REFUNDACIÓ DEMOCRÀTICA de PxC.

Gràcies per preguntar. Espero haver satisfet la seva curiositat o interés.

Salutacions cordials.

Ona del Mar ha dit...

Gràcies per la seva resposta. Sí, m'ha satisfet el meu interès, en general.

Em queda, però, un dubte pel que fa al seu punt d/. Deixant de banda que trobo una contradicció en el fet que, per un cantó, digui que en aquests moments no hi hagi cap partit d'esquerra nacional a Espanya i, per l'altre, que els motius del gir a l'esquerra de la PxC no tenen res a veure amb altres partits (la qual cosa dóna a entendre implícitament que hi ha altres partits d'esquerra nacional), li pregunto: per què considera que el MSR i el PNR no són d'esquerra nacional? Jo he llegit els programes d'ambdós partits i, sincerament, a mi sí m'ho semblen, i és per això que li pregunto.

Bé, és veritat que el mateix PNR no es considera nacional-revolucionari, sinó "nacional-republicà". És veritat també que el MSR va pactar amb els "torrentes" d'España 2000 (encara que que després no van renovar el pacte); però, pel que m'han dit, aquest pacte va ser simplement un pacte de "no agressió", és a dir, només polític, no ideològic (i això he pogut comprovar-ho jo mateixa en llegir els seus respectius idearis). Vostè sap molt bé que la política és l'art del possible, i que allò possible pot agradar o no. A més, he sentit a parlar que vostè mateix dóna suport al Front National francès, un partit sionista i d'ultradreta (i, per tant, contrari a l'esquerra nacional), la qual cosa no entenc si rebutja el MSR i el PNR (que, si més no, són més d'esquerra nacional que el FN, em sembla a mi), atès que vostè sempre ha estat un antisionista (he llegit articles seus que em van passar). A propòsit, he sentit a parlar també que l'Anglada rep diners dels eurosionistes. Com que jo no sóc dels que es creuen les xafarderies, i com que sóc dels qui contrasten les informacions, potser vostè podria confirmar o no aquests dos punts.

El que vull dir és que com a patriota, trobo que hi ha massa partits patriotes (o que si més no es consideren com a tals) per a tan poquets com som. A vostè li sembla assenyat que a les passades eleccions europees s'hi hagin presentat res menys que CINC partits patriotes espanyols (Falange Española de las JONS, Impulso Social, La España en Marcha, Democracia Nacional i MSR)? I perquè PxC, PxL i España 2000 no es van presentar... No li sembla que, en una conjuntura com l'actual, hauriem d'estar units en una mena de coalició que presenti un programa polític unitari de punts mínims (ull viu: he dit "polític", no "ideològic", doncs ja sabem que no tots els patriotes tenen la ideologia NR o d'esquerra nacional). Seria una llàstima que es rebutgés aquesta estratègia, perquè la PxC, como vostè diu, va obtenir 75.000 vots a les darreres eleccions a les quals es va presentar, la qual cosa la faria predominant entre tots els grups de l'anomenada "àrea social-patriota" (como vostè ja sabrà, dels cinc grups esmentats, el que més vots va obtenir, la FE-JONS, no va passar dels 21.000).

És veritat que la FE-JONS és una sigla històrica que "pesa" massa (a més, com a cristians-catòlics, difícilment podrien ser patriotes tal como els NR entenem el patriotisme, totalment incompatible amb l'ideal de "felicitat" i de "paradís" o "premi" desprès de la mort), que els de IS són més o menys el mateix (una coalició de tres partis, dos dels quals són AES, integrista catòlic, i CTC, tradicionalista-carlista), i que dins de la coalició de LEM hi ha una sigla, el Nudo Patriota Español, que reivindica... el franquisme!; peró si vostè té raons per donar suport al FN de Le Pen, no veig per què no es podria fer una coalició --política, no ideològica, repetixo-- amb aquests grups, amb més motiu quan al FN hi ha també corrents o tendències ideològiques diverses i fins i tot antagòniques, però que, així i tot, han sabut estar units.

És la meva opinió, i és també el meu dubte.

Salutacions.

ENSPO ha dit...

Sí existeix un partit d'esquerra nacional a Espanya, però purament embrionari, la IZQUIERDA NACIONAL DE LOS TRABAJADORES (INTRA). La resta, llevat la PxC, és objectivament extrema dreta. Única excepció: el PNR.

Tanmateix, el gir a l'esquerra de PxC no respon al factor absència/presència de sigles en l'esmentat espai virtual, sinó a la lògica INTERNA del seu missatge, adreçat als principals perjudicats per les horroroses polítiques d'immigració i pel dumping laboral dels estrangers. Cap contradicció! La relació d'ambdues evidències fàctiques és purament circumstancial.

PxC ja ocupa "de facto" l'espectre en qüestió a Catalunya, es tracta que l'ocupi també "de iure", tant a Catalunya quant a la resta d'Espanya.

Els partits que vostè esmenta rebutgen identificar-se com a formacions d'esquerra i això els ha mantingut empresonats en el gueto de l'extrema dreta. La majoria dels treballadors no veuen el MSR com un partit d'esquerra nacional, sinó com un partit "nazi" en el sentit mediàtic de la paraula. L'ús explícit de la sigla "esquerres, izquierda" era vital, en aquesta conjuntura, però el MSR amenaçava ruïna interna si es donava endavant la passa essencial (històrica!), així que vam ser nosaltres els qui fundarem l'esquerra nacional a Espanya i els qui l'hem promoguda com a directriu central de Plataforma per Catalunya des del 2007 (ha estat un llarg camí).

El cas del PNR és diferent, però no li fem injustícia a Javier Al-Sahel perquè també ell i els seus menystenen l'ús públic de la dicotomia dretes-esquerres i, per tant, re-neguen de llurs arrels esquerranes (colomarianes) inqüestionables (que coneixem prou bé) com reneguen del nacionalisme revolucionari ("feixisme"). No les necessiten fer aflorar, tal vegada, al PNR, però al MSR, sí. El PNR roman embarrancat per altres motius, un d'ells, el fet que no han projectat una imatge clara sobre el tema de la immigració que els permeti de reivindicar-se com a partit de treballadors contra la política neoliberal en aquesta matèria. Encara hi són a temps. Per al MSR, en canvi, és ja tard: no sortiran mai del forat. Se'ls ha passat l'arrós.

Si fos cert que hi ha MASSA partits patriòtics, el que han de fer, per decència, és desaparèixer totes aquelles sigles que porten ja dècades i no se'n surten. Però no pas la PxC, que va obtenir 75.000 vots sols a Catalunya! Em sembla elemental, aquesta consideració. Imagini que nosaltres haguéssim de disoldre'ns per excés de rètols electorals, precisament nosaltres, i no, en canvi, partits que no passen dels 3000 o 5000 vots a tot Espanya.

De Falange, ni parlar-ne, no s'adona que la PxC és INCOMPATIBLE amb aquesta sigla franquista? No veu com i per què ha crescut la PxC a Catalunya?

Alguna cosa hem fet bé a la PxC i nosaltres no ens dissoldrem, cregui'm, ni pactarem amb l'extrema dreta.

ENSPO ha dit...

(segueix dels anteriors)

No estic d'acord amb la unió patriòtica que vostè proposa perquè seria una coalició ultradretana caòtica que no sumaria més que els vots ultres i no n'obtindria de la ciutadania de fora del gueto fatxa. La PxC cometria un greu error unint-se al gueto, ficant-s'hi i tancant-s'hi. No hi té cap sortida, el gueto, un cop t'hi foten a dins (que és el que vol TV3 i pot aconseguir gràcies a Hernando, per a major felicitat de tots els ultres espanyols).

El que ha de fer la PxC és no acostar-s'hi mai més, purgar el partit de fatxes i intentar construir-se municipalment des de la base amb gent obrera neta d'estigmes. Un cop aconseguexi això i es trenquin els sostres electorals de la ultra, aquesta seguirà a la força més votada i aleshores es tractarà d'evitar que una afiliació massiva d'ultradretans no arruini tota la feina feta.

No tenim futur polític amb l'extrema dreta. Els únics patriotes recuperables per a la PxC són els que procedeixen dels sectors jonsistes, strasseristes, nacionalistes revolucionaris, etc., és a dir, precisament els de la banda més esquerrana de l'univers patriòtic. Numèricament, molt poca cosa, però valuosa pel que fa a la ideologia. Siguin on siguin ara, fem una crida perquè se sumin a la PxC-IZQUIERDA NACIONAL DE LOS TRABAJADORES. Hi seran benvinguts.

Salutacions cordials.

ENSPO ha dit...

Un aclariment sobre el FN: certament, nosaltres ens alegrem del triomf de Le Pen a França encara que sigui un partit mediàticament "ultra". Les raons són òbvies, més val això que res de res o que un partit de dreta neoliberal. I, d'altra banda, el FN és políticament madur, cosa que no es pot dir de l'extrema dreta espanyola, terriblement primitiva. Aquí, extrema dreta és franquisme, una dictadura, per si encara fos poc, anticatalana. Es tracta de circumstàncies tan diferents, que no es poden extrapolar.

Ona del Mar ha dit...

Gràcies, una vegada més, per les seves respostes.

Sí, és veritat que el MSR ha estat assenyalat com a "ultra" o "nazi", però el curiós és que també els mitjans de comunicació segueixen dient de la PxC que és ultradretana (parlo de des de ja abans de què l'Hernando ocupés la presidència, és a dir, de quan Anglada n'era el president). I no recorden també els mitjans a quin partit va estar l'Anglada durant la Transició? I dic "curiós" perquè, malgrat això, la PxC va obtnenir 75.000 vots, és a dir, només uns 5.000 menys que el conjunt de tots els grups de l'"àrea" que es van presentar a les eleccions al Parlament europeu el 25 de maig passat.

Per altra banda, fins a quin punt l'"estigma" del MSR ha de ser necessàriament dolent? Miri el cas de l'Alba Daurada, a Grècia: des de la seva fundació (pels anys vuitanta del segle passat) han portat sempre les qualificacions de "nazi" i més, sempre han dit el que pensen i ara són el tercer partit de Grècia.

Permeti'm una puntualització: la FE-JONS mai no va ser una sigla franquista; la que va ser franquista va ser la FET-JONS (amb la "T" de "Tradicionalista"), que es va crear amb el famós Decret d'Unificació d'abril del 1937, al bell mig de la guerra civil (i que va dissoldre la FE-JONS). És a dir, que la FE-JONS va ser una víctima més del franquisme, i el seu líder, Hedilla (el successor de José Antonio, que va ser assassinat pels marxistes el novembre del 1936), va estar a punt de ser afusellat pels franquistes. De fet, la FE-JONS actual, a les seves webs, no para de recordar que manté la seva distància amb el franquisme i, a més, que la Falange no ha estat mai feixista, que José Antonio va dir allò de: "El fascismo más nos perjudica que nos favorece". Una altra cosa és el parer de Jerez Riesco, que diu que això va ser una mena de tàctica. I una altra cosa també és si l'ideari de la FE-JONS actual tindria l'aprobació de José Antonio si encara estigués viu...

Evidentment, si la PxC és la que obté més vots, és perquè alguna cosa sí ha fet bé, i no serà la que s'hagi de dissoldre (a més, jo no he dit pas això, que s'hagi de dissoldre, ni molt menys).

Espero que continuï endavant el projecte de la nova PxC (o de la PDC, si arriba el cas) com el grup per excel·lència de l'esquerra nacional a Espanya. Com ja he dit en altres comentaris, em considero d'esquerra nacional (o nacional-revolucionària), mai no he estat d'ultradreta ni vull tenir res a veure amb ella, encara que sí estic una mica confosa amb la sopa de sigles que hi ha, i per això m'agradaria seguir l'actualitat del cas de la PxC/PDC. Suposo que és en aquest bloc, "Marca Hispànica", on puc assabentar-me de primera mà.

Això sí, la nova PxC/PDC hauria de ampliar el seu ventall de temes, perquè si es centra només en la inmigració (per cert, no m'ha dit què passa amb els iberoamericans), pot venir una Sánchez-Camacho o un Albiol (ambdós, del PP) amb un discurs antiislàmic (com va passar ara ja fa uns anys), i llavors què?, doncs que se'n poden emportar els vots. A més, resulta una mica paradoxal que la PxC, després d'escampar a cada campanya que "primer els de casa", no hagi fet campanyes de recollida d'aliments i d'altre material (roba i material escolar) per als nostres patriotes i les seves famíles que s'han quedat sense feina i casa (per als inmigrants, com ja sabem, ja se n'ocupen les ONG), com sí han fet (i segueixen fent) España 2000 (mitjançant Españoles en Acción i l'Hogar María Luisa Navarro), el MSR (mitjançant la Comisión Social) i Alianza Nacional (mitjançant el Banco Social), i suposo que estarà d'acord en què això és una tasca digna de lloança.

Novament, una salutació molt cordial.

ENSPO ha dit...

Certament, la premsa etiqueta i estigmatitza, la qüestió és si el votant s'ho creu al capdavall o no. En el cas del MSR sembla que s'ho ha cregut, en el cas de la PxC, no tant.

El MSR mereix un destí millor, però va cometre l'errada de no fer el gir a l'esquerra al qual tenia tot el dret i prioritat per una simple qüestió de veterania. Suposo que els contactes europeus han influït, la DESTRA li ha costat molt cara al MSR.

En canvi la PxC va començar amb una imatge desvinculada de la història passada, com un partit purament actual i centrat en un tema polèmic. El seu catalanisme va neutralitzar els intents d'estigmatització ultra. El catalanisme de la PxC, que vaig subratllar en la Declaració Programàtica del 2002, n'és la clau. Vet aquí els 75.000 vots. Per aquest motiu, si segueix amb Hernando, un ultraespanyolista clàssic, la PxC està morta.

Moltes coses es podrien dir sobre la Falange. Jo no crec que el franquisme fos feixista, el problema és que va ser molt poc feixista i massa ultradretà, però no crec tampoc que aquest bloc sigui el lloc adequat per a entrar en matisos d'aquesta mena.

Li recomano la bitàcola FILOSOFÍA CRÍTICA, on he aprofundit en assumptes històrics i filosòfics com el que planteja.

Li agraeixo el seu interés i amabilitat. Fins aviat.

Salutacions cordials.