Valentí Almirall: fundador del catalanisme polític. Plataforma per Catalunya representa ja, velis nolis, una fita en la història del catalanisme polític. Tot i que en aquests moments romangui sota el control d'un grupuscle d'extrema dreta anticatalà, la PxC ha estat el primer partit del segle XXI que ha expressat de manera coherent la tradició ideològica -actualment força manipulada pels polítics professionals- en la qual es sustenta, a dretes i a esquerres, la Comunitat Autònoma de Catalunya. Ho ha fet, la PxC, recordant i subratllant el que va afirmar públicament Heribert Barrera sobre les polítiques d'immigració, a desgrat de la confusió que en les fórmules del dirigent històric d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es pugui incórrer -i que no recolzem- pel que fa a la població castellanoparlant de Catalunya.
Malgrat que moltes qüestions resten subjectes a debat en aquest tema, hi ha tres que em semblen indiscutibles pel que fa al concepte del catalanisme político-ideològic (una altra cosa seria el catalanisme cultural):
- a/ el catalanisme político-ideològic neix a l'esquerra, és una forma d'esquerra nacional compatible amb la lluita laboral, sindical i social dels treballadors de Catalunya, indret on la industrialització i la modernitat havien avançat molt més que a la resta de l'Estat;
- b/ el catalanisme polític no és separatista, no es basa únicament i exclusivament en la llengua (esdevinguda fetitxe), com passa ara amb el repugnant i corrupte traïdor Jordi Pujol Soley i els seus seguidors, sinó que reivindica els interessos morals i materials del poble català;
- c/ el catalanisme polític no és espanyolista, segons suposa la Plataforma per Catalunya del mentider i franquista Robert Hernando, sinó que afirma la hispanitat de Catalunya sense necessitat d'afegits castellans: els catalans som hispànics quan parlem català i precisament, entre d'altres motius més importants encara, perquè parlem català. El bilingüisme en tant que condició o requisit de la hispanitat catalana, com així volen els promotors de CCC, Aleix Vidal-Quadras, Francisco Caja i tota la resta de servidors de "Sefarad" a Barcelona i Madrid, és un frau.
El tercer punt no suposa que els catalans haguem de negar el castellà. Els catalans no hem de des-aprendre o "oblidar" -quina bestiesa!- una llengua parlada per centenars de milions de persones a tot el món, però en el mateix sentit en que, si sabem anglès, no hauríem de renunciar a un idioma tan útil en termes pràctics o professionals... No obstant, hi ha una diferència essencial entre l'ús de l'anglès i l'ús del castella per als catalans: el primer forma part de la cultura bàsica individual de cadascú; el castellà, en canvi, és un element polític de civilitat que ens permet de comunicar-nos amb la resta de pobles hispànics fins al dia en què tots els idiomes hispànics de la Península Ibèrica siguin reconeguts com a tals en un Estat Hispànic unitari. Quan poguem comunicar-nos en català a Sevilla o Salamanca o arreu d'Hispània sense ser tractats com a estrangers, haurà nascut la nacionalitat hispànica. Els castellanoparlants de Catalunya són els principals protagonistes d'aquesta tasca: ells han d'enviar a la resta d'ètnies/cultures hispàniques el missatge del projecte hispànic comú en què s'empelta el catalanisme.
Que Valentí Almirall és el "forjador del catalanisme polític" no ho diem nosaltres, es tracta d'un fet acceptat per la mateixa Generalitat de Catalunya que publicà (1990) la famosa obra homònima de Josep Maria Figueres. Aquest escriptor, del qual Robert Hernando -per suposat- no té la més mínima noció, ni tan sols pel que fa la seva mera existència, ens avala, doncs.
Crec que amb el que acabo d'argumentar hem posat en clar alguns dels trets característics d'allò que va ser la ideologia fundacional de Plataforma per Catalunya l'any 2002, és a dir, molt abans que ultradretanistes com ara Robert Hernando s'afiliessin al partit per corrompre'l amb la seva porqueria ultra.
Plataforma per Catalunya és un projecte polític catalanista, però no separatista.
D'aquí no ens mouran ni els uns ni els altres. "Espanyoleristes" i independentistes (=secessionistes) poden barallar-se tot el que vulguin, nosaltres romandrem fidels a l'essència de Catalunya, és a dir, a la Marca Hispànica.
L'insignificant Robert Hernando no sap del que parla quan treu a TV3 el tema de la Marca Hispànica. L'ha copiat d'aquest bloc, no debades anomenat LA MARCA HISPÀNICA, el mateix que ell va censurar per rebutjar unir-se a la conxorxa (el seu particular alzamiento), però és com si parlés de la filosofia hermenèutica: Hernando no en té ni idea.
Que la PxC és catalanista marca un límit, perquè l'anomenat espanyolisme no significa, simplement, defensar la suada unidad de España, sinó que comporta reivindicar una determinada idea de España que va lligada a la dreta sociològica i política, a la religió, a la monarquia, a la llengua castellana com a idioma obligatori por cojones de todos los españoles i altres conceptes implícits. De faisó que un ciutadà treballador, republicà, ateu, català i d'esquerres ja no és considerat un "vertader", un "autèntic" espanyol.
Hernando, quan parla d'España, converteix el català i la resta de llengües hispàniques en pura anècdota cultural; però converteix també milions de persones, de ciutadans, inclosos els que nodreixen el poble treballador català, en pseudo espanyols o españoles de segona categoria. Evidentment, la Plataforma per Catalunya ha estat, i serà, hispànica de soca-rel, però no espanyolista en el sentit que el senyor Hernando i la resta de la seva banda d'extrema dreta pretenen ara. Hispània no es confon amb Castilla. Nosaltres llluitem per un Estat hispànic -no español=castellanitzat- i aquest va ser l'originari projecte del catalanisme polític, a saber, la refundació de la Marca Hispànica sobre fonaments trascendentals originaris. Nosaltres reneguem de l'actual Reino de España, casa de putes del capital financer internacional on María Dolores de Cospedal exerceix de madame. Si seguíssim pel camí d'Hernando, la PxC no es podria distingir de Ciutadans o el PP i el seu destí seria, cosa que no acceptarem mai, la dissolució com a partit.
Plataforma per Catalunya ha de recuperar les arrels catalanistes, allò que li ha donat força ben lluny de la putrefacta extrema dreta i del que aquesta vulgui entendre amb el mot España. A hores d'ara, el partit mor en mans d'Hernando i tota la xusma franquista que l'acompanya. Nosaltres lluitem per una Catalunya nova que és també la promesa d'un Estat hispànic construït des de Catalunya. Els qui sàpiguen què significa realment la PxC han de recolzar el dret de defensa de Josep Anglada per motius purament polítics i a banda de les qüestions administratives que caldrà resoldre en una assemblea general de militants. Josep Anglada és català i els ultres del Consell Executiu han vulnerat els seus drets per aquesta circumstància: Anglada ofenia el codi ideològic implícit de l'extrema dreta, no ha sigut un buen español tal com els espanyoleristes del Valle de los Caídos creuen que cal ser-ho "per prebrots".
Ens hi ho juguem tot. Apostar per Robert Hernando és condemnar la PxC a la defunció política. Ni tan sols els mafiosos hernandistes poden "guanyar" encara que vulguin, perquè la seva "victòria" destruirà el partit que ara mantenen segrestat de la mateixa manera que l'espanyolisme va aniquilar España en el passat, bo i fent impossible un nacionalisme espanyol que no insultés la majoria obrera, camperola i no castellana del país. Si Hernando segueix controlant la PxC, tot plegat conclourà amb un repartiment de càrrecs en benedici de Ciutadans o del Partit Popular. Hem de dir NO! a això ara i ja per a impedir que aquest desastre es pugui consumar.
Jaume Farrerons
Secretari d'Estudis i Programes
Plataforma per Catalunya
Figueres, 3 de juliol de 2014
















